En el pols del secessionisme català amb l’ Estat, Mariano Rajoy va passar la responsabilitat als tribunals perquè li solucionessin el contenciós. Ni va dialogar amb la Generalitat, ni va contrarestar la propaganda exterior. Però, alhora, va deixar fer al Ministeri de l’Interior perquè investigués, sovint sense el suport dels jutges, l’independentisme català. I la cúpula d’Interior va tirar pel dret per anar contra els dirigents polítics, però també contra ­empresaris que els semblava que donaven suport al procés. Per això es van saltar totes les regles no només de la democràcia, sinó també de l’ètica. No van tenir cap problema a desacreditar-los amb notícies falses, filtrades a periodistes sense escrúpols que no les van contrastar, la qual cosa els va fer còmplices d’un delicte.

Ahir, La Vanguardia i El País van oferir dades irrefutables d’aquesta cacera policial. Aquest diari va donar la notícia que per primera vegada un jutjat de Madrid assumia una querella de Sandro Rosell per investigar l’operació Catalunya i aportava els rastres de l’expresident del Barça a les agendes de l’inefable comissari José Manuel Villarejo. El diari madrileny va rescatar els watsaps d’alts caps d’Interior en els quals ordenaven fer molt soroll en els escorcolls del clan Pujol o en els que intentaven ensorrar Xavier Trias després de reconèixer que era una falsedat que tingués un compte a Suïssa.

Però la llista de persones perjudicades per aquestes pràctiques execrables de polítics i funcionaris policials és inacabable. És el cas de Sandro Rosell, que va estar dos anys a la presó abans que el tribunal proclamés la seva innocència. O dels germans Higini i Ramon Cierco, als quals van arruïnar el seu banc andorrà després de fer-los xantatge perquè passessin informació dels Pujol. O també de l’empresària Susana Monje, a qui van perjudicar seriosament perquè­ pensaven que disposava d’informació de l’expresident de la Generalitat. Sense oblidar que varen tancar dos Bancs, el BPA i Caja Madrid, amb la connivència de l'FBI a qui Villarejo  reconeix els va donar informació falsa per que intervinguessin.

Els mitjans de MADRID poc en parlen, nomes ho fan el País, el Diario i Público, la resta resten muts,  i els hi ha anat de cine el cas Mediador de les Canaries.  El cas pitjor de tots i no dels més comentats, és el de Joan Besolí, soci de Rossell, a qui la mala persona de la jutgessa Lamela, a banda que el va ningunejar en l'interrogatori, quan l'accident del seu fill que va quedar en cadira de rodes, li va impedir de veure'l.

  • “No faci teatre”, va respondre Lamela quan Pau Molins, l'advocat del Besolí, emocionat, va demanar que el seu defensat pogués visitar el seu fill a l'hospital.

Lamela és el paradigma de la prevaricació, i no presumptament, sino fefaentment, i tot per ascendir en la seva carrera, la seva miserable carrera. I aixó que pertanyia a la branca de jutges liberals,

L'operació Catalunya dona per a una sèrie de diverses temporades a Netflix. Tard o d’hora se sabrà tot. Llavors un jutge condemnarà gent indecent, que van creure que tot s’hi valia per defensar l’Estat. I sabrem qui va ser el senyor X que va engegar aquesta màquina de tacar honorabilitats. O no!, igual acaba en no res, molt en la línia marca España.