De cop sembla que hem descobert que la pornografia crea monstres, i amb aquesta idea viatja l'escàndol. Com és possible que un nen de vuit anys vegi porno? I si es converteix en un depredador sexual, ja no pas d'adult sinó de púber? O en víctima? I si aquest és el meu fill? - Susana Quadrado.
D'aquesta manera ens hem llançat a buscar desesperadament una profilaxi ràpida per tallar un problema que amenaça de fer-se crònic, atesa la seva adherència als 'pacients'. Les famílies volen reconfortar les seves consciències; en certa manera, sacsejar la seva part de culpa. Els professors no saben ni per on començar mentre asseguren que ja no poden carregar res més. Els governants prometen una assignatura d'educació sexe-afectiva als instituts. D'entrada, s'haurien de posar d'acord sobre què entenen per sexe-afectivitat sense estirar dogmes ideològics. I els experts... Qui no vol ara un expert a taula, i això que els especialistes fa anys que alerten dels canvis conductuals i emocionals d'una infància que ha perdut la innocència.
La qüestió és trobar una solució que ens aparti aquesta realitat tan horrible que acaba d'esclatar-nos a la cara. Una reguera de rajades adolescents que violen altres menors. Nens que delinqueixen com a adults. Nens (i nenes, capítol al marge) que s'inicien al sexe amb la violència, la naturalitzen, s'estimulen, fantasiegen i, pitjor, experimenten amb ella, l'escenifiquen. Nens buits i sols. Nens que ja no conceben fer res sense penjar després el vídeo. Nens que imiten el porno fent una ficció una mica real.
Ni prohibir el mòbil als 16 anys ni els controls parentals mitigaran l'impacte de la pornografia en els menors
Prohibirem el mòbil fins als 16 anys, hem sentit dir aquests dies. Com si això fos factible. En un món ideal potser sí, no en aquest. Arribem tard per corregir una dinàmica de socialització irreversible. Això sense comptar les motivacions que impulsen els pares a comprar el primer mòbil i que donarien per a un altre article.
Després hi ha això de prohibir l'accés als menors a webs porno. Una altra fal·làcia. La curiositat sexual pròpia de l'adolescència es canalitza cap a aquestes pàgines, diguin Pornhub o OnlyFans, convertides en tutorials de sexe. Aviat el que és 'soft' sap a poc, l'adolescent es cansa i explora una mica més fort, més violent.
De vegades els menors no busquen pornografia, sinó que simplement se la troben. Teclejant, per exemple, la Blancaneu i els set nans. La indústria del porno cola vídeos de sexe dur a la recerca d'allò més infantil i entre poc o res es pot fer. Com posar portes al camp que és Internet! Els controls parentals només resulten eficaços en nens petits. Els xavals més grans aprendran a esquivar-los o a falsificar-ne l'edat i, si no, sempre hi haurà un mòbil o l'ordinador d'un amic per descarregar-se les imatges.
Poques vegades la via punitiva funciona. Només si es prohibís la pornografia com a negoci, cosa que en aquest moment sembla impossible. De moment, no hi ha res més revolucionari que allò de sempre. Educació, educació, educació... I comunicació. Llegit això, ara tracti de recordar quan va ser l'última vegada que va parlar de sexe amb els seus fills.
.png "English"){kind=small}
26 Comentaris
¿qué decir?
ResponEliminaEstá claro que a los catorce años saben más que nosotros, a esa edad y en nuestro tiempo, sobre muchas cosas, y en esas cosas entra el sexo.
Información y educación. No se que más, no lo se, Francesc, y me asusta que un niño/a a los 14 años vea indiferente una violación.
No se que decir.
Miquel, molts nens de 14 anys ho consideren normal, és el que han vist als vídeos, falta molta educació i no només des de l'escola, sinó dels pares,
EliminaSalut
Es cierto lo que comentas FRANCESC, pero es dramático lo que está sucediendo, que por cierto es crónica de una muerte anunciada, en el momento en el que dimos a un niño de 8 años un móvil, le dimos la llave para entrar y salir cuando quiera de donde quieray eso se ha hecho sin ser conscientes de las consecuencias, que ahora empezamos a sufrir los estragos de esa mala, malísima decisión.. una mente infnatil no digiere contenidos adutos, de hecho muchas mentes adultas tampoco ... es como si se les inciara en las drogas o el alcohol ... pero el daño está hecho, así que sí, ahora solo queda educar, estar lo más posible cerca de ellos, conocer cómo piensan , que les asusta, con quien andan, hablar, volver a hablar, escuchar y al final... cruzar los dedos porque aun así, ni se sabe por donde puede saltar la libre!
ResponEliminaMuchos besos
No es parla dels menors que 'trobaven' revistes porno a casa dels pares, en sé alguns casos, no sé de què ens espantem tant.
ResponEliminaJúlia, no té res a veure una revista de les d'abans que veiem al barber o quan ens enllustraven les sabates amb els vídeos que hi ha ara. Avui a rac 1 parlaven del tema i han comentat una web que és: XNXX o quelcom aixi, és molt més fort i més si ho veuen nens de 8 o 10 anys
EliminaY lo peor es que no buscan porno los niños, sino que el porno les encuentra a ellos a través de aplicaciones, y aquí no hay control parental que valga, En Francia quieren legislar para evitar el exceso al porno a menores de 14 años, pero no es fácil, por más interés que pongan los progenitores. Un abrazo
ResponEliminaJa ningú recorda com Depardieu va explicar una vegada que amb deu o onze anys empaitaven i violaven nenes pel barri, i això que eren francesos
ResponEliminaGuaita Júlia, no hi té res a veure o potser sí. Però abans a l'escola quan jo tenia 8 anys hi havia el Senyor Mestre i la senyoreta.
EliminaDepardieu no es massa de fiar, encara que pot ser, també eren uns altres temps, on no érem tan puritans, i aquí estàvem per altres coses.
ResponEliminaÉs un tema complicat. A mi em molesta una mica la manera com es planteja. Avui es parla de la pornografia, com si fos la funda del mòbil o sortís del router via wifi. No crec que tingués (jo) els 14 anys i d'això en fa 60, que ja vaig descobrir que hi havia el sexe anal, les fel·lacions i altres pràctiques que per a aquella època ia Espanya era com descobrir ovnis. Escolta! i no hi havia ni Internet ni se l'esperava i els mòbils només en tenien a Flash Gordon.
ResponEliminaRecordo que hi havia aficionats a la fotografia que tenien laboratori, compraven "revistes guarres" a Perpinyà i després s'inflaven a copiar les fofos que venia d'amagatotis
Això té mala solució, em sembla.
De tota manera, jo, si la memòria no em falla ni he violat ningú, ni he maltractat cap dona. Això sí, tinc una perversió: m'agrada el futbol (però no crec que sigui per les pilotes)
D'acord, però ara ho tenen molt fàcil i molt aviat, estan parlant de nens de 8/10 anys que com tenen mòbil, tenen accés a vídeos porno de tots tipus sense cap mena de control.
ResponEliminaNo sé a quin mon ha viscut la gent, al meu germà un veí, de petit, que tenia el pare afeccionat a les fotos li va mostrar imatges molt bèsties, al meu fill, de petit, un amiguet li va explicar que havia vist revistes de porno gai dur, que el seu pare tenia amagades, podria posar molts exemples. En els anys trenta als quioscs es veien penjades imatges brutals, fins i tot en una revista vaig veure una mena d'acudit moralista que posava a sota 'la matança dels innocents', la prostitució infantil era habitual fins als anys seixanta al Xino, i jo havia vist pelis porno amb amics i coneguts que no tenen res a envejar a les que passen ara. Donar la culpa al mòbil és no voler saber com era el mon i fer-nos els santets. I parlo dels anys trenta, quaranta, cinquanta.. per no parlar de novel·les o una mena de còmics amb títols com ara 'Blancanieves y los siete enanitos viciosos' que els infants trobaven de vegades a 'casa dels grans'. De tota manera pensa que això fa violadors és com pensar que la novel·la negra o el cinema gore fa assassins en sèrie.
ResponEliminaEntenc el que dius i ho comparteixo, però, hi ha una cosa diferent, el context. I el context actual és la revifada del feminisme sumada a la revifada del puritanisme, hipòcrita el segon. La solució fàcil és donar la culpa al mòbil. Vivim en una època en què no hi ha gent capaç de donar respostes coherents a problemes reals, tan antics com la humanitat en aquest cas que ens ocupa.
EliminaPer altra banda, els nens -i nenes- de vuit a deu anys que tenen mòbil son pocs i fins i tot els més grans els tenen força controlats en les famílies 'normaletes', feu un repàs per coneguts i saludats. No es pot generalitzar. Un altre tema és que sempre hi ha hagut i hi haurà gent complicada, com eren les famílies de Badalona, per exemple, el que passa és que cadascú sap el que s'esdevé al seu entorn, a l'escola he vist i sentit de tot, en edats molt 'tendres', fins i tot un que mirava el cine porno amb els pares i tenia nou anys o una cosa així. De tota manera de pares 'normals' també poden sortir persones rares, el risc zero no existeix, per molt bona educació que es faci.
ResponEliminaNo et pensis, n'hi ha molts que tenen mòbil a aquesta edat de 8/10 anys. Dit això, com bé dius, de pares 'normals' també poden sortir persones rares, Pero el problema rau en el que et deia abans del puritanisme hipòcrita que s'està estenent. Demà parlaré de Salem, de transsexuals i veuràs com s'estén aquest coi de puritanisme, i no només en la gent de dretes.
EliminaA mi hi ha programes de crim i de sang i fetge que em semblen molt 'pornogràfics' i els mira tothom.
ResponEliminaNo n'he vist ni un.
EliminaCreo Julia, que es muy diferente ver, como se veía hace años, fotografías puntuales, en casos muy puntuales, a lo que hoy corre por la red, películas en las que se visualiza con todo lujo de detalles las mayores aberraciones, con la mayor violencia imaginable como algo normal, si un niño de 8/10 años, que perdóname pero es la edad normal a la que ahora casi todos los niños tienen móvil, crece día sí y día tb, viendo basura a tooodas horas, obviamente eso tiene un efecto muy diferente a ver una foto de pascuas en ramos...y si no, atengámonos a lo que sucede hoy ¿ a cuantas niñas violaban hace años niños de 14/16 años ? no podemos cerrar los ojos a una realidad escalofriante, suponiendo eso ha pasado toda la vida, porque ocurrre como con el bullyng, una cosa es que alguien se pitorreara de otro en clase, o le tocara las narices, otra cosa que es lo que ocurre hoy, es que los acosen hasta desquiciarlos y empujarlos al suicidio, no son exageraciones, es el pan nuestro de cada día y algo se tendrá que hacer para cortar eso, aunque no tengo muy claro el qué ...
ResponEliminaUn abrazo!
Eso es exactamente lo que le quería contestar a Julia y no supe hacerlo. Gracias. Aunque ella o yo, por razón de edad y entorno, tengamos una percepción diferente de este asunto. Un abrazo.
ResponEliminaNo quiero que te reocupes, ni que le des eimportancia, pero como veo que cuidas mucho el tipo de plantilla que usas, veo que en esta última, no solo es que al traducir diga cosas raras, es que corta los comentarios, en el útimo que te dejé, le decía a Julia que bullyng ha existido toda la vida, porque toda la vida se le ha tocado las narices al pobrecillo de turno, pero nunca hasta el nivel de acosarlo y agobiarlo como para que se suicide, cosa qque tb sucede hoy y antes no.
ResponEliminaUn beso y buen finde ( aunque nos sigamos viendo en letras por aquí; )
No lo sé, yo últimamente lo escribo aparte y lo pego de golpe. Así evito errores y faltas de ortografía. No sé cómo funciona la plantilla en castellano, es aquella que te gustaba a ti. De todos modos, en el comentario tuyo a Julia, sale lo del bullying.
ResponEliminahttp://www.helenasubirats.blogspot.com
Pues fíjate, yo no lo veo aquí... en fin, lo dicho, ni te preocupes ; )
EliminaAdemás, con esta plantilla me traduce directamente el ordenador, así que no la toques porfa ; )
EliminaEste es tu comentario tal como me sale a mi.
EliminaCreo Julia, que es muy diferente ver, como se veía hace años, fotografías puntuales, en casos muy puntuales, a lo que hoy corre por la red, películas en las que se visualiza con todo lujo de detalles las mayores aberraciones, con la mayor violencia imaginable como algo normal, si un niño de 8/10 años, que perdóname pero es la edad normal a la que ahora casi todos los niños tienen móvil, crece día sí y día tb, viendo basura a tooodas horas, obviamente eso tiene un efecto muy diferente a ver una foto de pascuas en ramos...y si no, atengámonos a lo que sucede hoy ¿ a cuantas niñas violaban hace años niños de 14/16 años ? no podemos cerrar los ojos a una realidad escalofriante, suponiendo eso ha pasado toda la vida, porque ocurrre como con el bullyng, una cosa es que alguien se pitorreara de otro en clase, o le tocara las narices, otra cosa que es lo que ocurre hoy, es que los acosen hasta desquiciarlos y empujarlos al suicidio, no son exageraciones, es el pan nuestro de cada día y algo se tendrá que hacer para cortar eso, aunque no tengo muy claro el qué ...
Un abrazo!
De todos modos,ñ dime que te parece esta otra plantilla,
No hauria de tenir res a veure la plantilla, sempre que la primera línia del codi (abans del < head >) contingui aquesta instrucció com a mínim expr:dir='data:blog.languageDirection'
ResponEliminaAlgunes plantilles en solen tenir vàries més que afinen, però aquesta es imprescindible, perquè cerca la informació de la configuració inicial del blog. Totes les altres possibles circumstàncies ja depenen del navegador del lector, sistema operatiu i el software traductor.
Gràcies per la informació.
ResponElimina