TOT ARREU, I TOT CAMI DEL PEDREGAR

Vaig començar a veure per primera vegada 'Tot arreu Tot alhora', "Everything Everywhere All at Once", quan ni tan sols sabia que estava nominada als Oscars. Era a Movistar+, per tant, no estava en cap manera influenciat sobre la pel·lícula. Ho dic en el sentit que a vegades et parlen molt bé d'una pel·lícula i quan la veus et dius: no n'hi ha per a tant, o fins i tot a l'inrevés, hi ha pel·lícules que et diuen que no valen res, i et dius després de veure-la. Doncs no està tan malament. Tornant al tema, la primera vegada vaig aguantar cinc minuts de pel·lícula, allò no s'aguantava per enlloc, tenia poca gràcia i pitjor interpretació. Tres vegades més m'hi he acostat fins al punt que ara vaig per mitja pel·lícula, encara em falta per veure una hora, però segueixo pensant el mateix, la pel·lícula és infumable en tots els sentits. 

He vist 25 min. de “Tot alhora a tot arreu” i no l'he pogut suportar més. De veritat AIXÒ és el que arrasarà als Óscar aquest any???? No m'ho puc creure 🤦🏻‍♂️ M'esteu dient que aquest truñu està a l'alçada de Titanic, Forrest Gump, American Beauty o El Padrí? tuiteja Dani Mateo.

Carlos Boyero i el presentador de La Ventana, Carles Francino, van compartir fa un mes una surrealista conversa sobre la pel·lícula, on tots dos coincidien a no entendre el seu èxit, ni la trama, ni res de res, per més que ho haguessin intentat. I Boyero desafiava els seus fans a que li ho expliquessin: És clar que Tot alhora a tot arreu és una "pel·licula", però no per a tots els públics. Aquesta mateixa setmana, Boyero tornava a la càrrega. Reconeixia que ho havia tornat a intentar, però la seva conclusió era la mateixa: “L'he vist en quatre tirades i al final estic igual que al principi, esbalaït. Perquè no comprenc absolutament res, ni veig la gràcia, ni la intel·ligència”. Ell mateix reconeixia que potser fos un problema generacional, igual que Maruja Torres. "37 minuts i 2 segons em va durar a mi Todo Etcétera. Però és que sóc gran", escriu avui. El crític de cinema i televisió Alberto Rey també confessa que no connecta amb la guanyadora d'aquest any, però li reconeix el mèrit: "M'encanta que una pel·lícula em faci sentir antiquat".

El que si entenc és perquè li han donat l'Oscar, o els Oscars, 7 en total. Ho han fet per la gent jove que no va al cinema, que mira les pel·lícules en tauletes o per la tele. I té la seva lògica, al cinema i no per la pandèmia està perdent pistonada a marxes forçades, només algunes pel·lícules espectaculars com les de Marvel o Avatar hi porten gent. I és que el problema és que als cinemes ja no s'hi projecta cinema, sinó pel·lícules. De totes maneres els interessos que poden haver-hi darrere la concessió dels Oscars són inescrutables com els designis del senyor, i si no escolteu la cançó que ha guanyat enguany l'Oscar, Naatu Naatu de rrr.