Pocs filòsofs m'han interessat tant com Cioran o Nietzsche. El que m'agrada de Nietzsche és com reflexiona, amb l'estil i la subtilesa que ho feia, i sense entrar en la seva cosmovisió ni la influència que podia haver rebut de Schopenhauer, té reflexions que donen de pensar als ignorants com jo, més en la línia de Cioran que de Schopenhauer, aquest text sobre la vida i la mort, n'és un bon exemple de la seva lucidesa abans d'embogir, o potser va ser al revés, va néixer boig i va recuperar la lucidesa al final de la seva vida.
El 3 de gener de 1889 Nietzsche va patir un col·lapse mental. Aquest dia va ser detingut després, pel que sembla, haver provocat algun tipus de desordre públic, pels carrers de Torí. El que va passar exactament és desconegut. La versió més estesa sobre els fets diu que Nietzsche caminava per la Piazza Carlo Alberto, quan un sobtat enrenou que va causar un cotxer al castigar el seu cavall va cridar la seva atenció. Nietzsche va córrer cap a ell i va llançar els seus braços envoltant el coll del cavall per protegir-lo, esvaint-se tot seguit contra el terra.
Demència, megalomania. Potser algun artista pot escapar-se'n?, des de la vulgaritat no es pot crear més que vulgaritat, només des de la demència es pot assolir la lucidesa dels genis.

¡AIXAFEU A LA INFAME!

El concepte de Déu, ha estat inventat com una idea antitètica de la vida; ell és el compendi, en terrible unitat, de tot el que és nociu, enverinador, calumniador, de tota guerra a mort contra la vida. El concepte de 'més enllà' de 'món veritable' ha estat inventat per desprestigiar l'únic món que existeix, per arrabassar-li a la nostra realitat terrenal tota meta, tota raó de ser, tota missió.
El concepte d'ànima, d'esperit', i, en darrer terme, també el 'd'ànima immortal' han estat inventats per menysprear el cos, per fer que emmalalteixi, 'per fer-lo 'sant', per contraposar una horrible frivolitat a tot el que mereix ser pres seriosament en la vida; el que fa a l'alimentació, l'habitatge, la dieta espiritual, el tractament dels malalts, la neteja, el clima....

 En lloc de predicar la salut, s'ha predicat 'la salvació de l'ànima', és a dir, una bogeria circular que es manifesta en les convulsions de la penitència i en les histèries de la redempció. El concepte de 'pecat' ha estat inventat, juntament amb aquest corresponent instrument de tortura que és el concepte de "voluntat lliure' per fer que els instints s'extraviïn i per aconseguir que la desconfiança pel que fa a ells es converteixi en una segona naturalesa.

 El concepte de desinteressat, de 'negador de si mateix' constitueix l'autèntic senyal de decadència. La seducció pel nociu, la incapacitat de saber, ja que és el que ens convé, la destrucció d'un mateix han estat convertits en el signe del valor com a tal, en el 'deure', a la 'santedat', en el que hi ha de 'diví' en l'home.

 Finalment, i això és el més horrible, en el concepte de l'home bo s'ha inclòs la defensa del feble, del malalt, del mal constituït, de tot el que pateix a causa de si mateix, de tot el que ha de perir. S'ha invertit la llei de la selecció, convertint en ideal el que va en contra de l'home orgullós i ben constituït, el qual afirma la vida, del que està segur del futur i ho garanteix, i a aquest home se l'ha considerat dolent per definició. Doncs bé, a tot això s'ha prestat la fe, interpretant-ho com 'la moral'. ¡Aixafeu a la infame!

 ECCE HOMO - FEDERICO NIETZSCHE