El dilluns de Pasqua un nen va pescar un amfibi d’origen mexicà a la riera de Marçà, al Priorat. Les imatges de TV3 les firma un tal Ot Guiu Gudí, però desconec si és el nom del nen o d’un familiar. En tot cas, Ot seria un nom excel·lent per pescar un axolot, una espècie semblant a la salamandra de cos gelatinós i boca grossa que dibuixa un somriure perpetu. Tot i que està en perill d’extinció al seu hàbitat natural, l’axolot es cria en captivitat perquè té molta sortida com a mascota. El caprici que significa comprar-ne un també serveix per explicar l’inexplicable alliberament en un medi natural com aquesta riera, fet que augmenta el risc de transmissió de malalties als amfibis autòctons.

El nom de la bestiola, tan cridaner com el seu aspecte de grèmlin, prové del nàhuatl axolotl (monstre d’aigua) i dona títol a un dels contes més memorables que Julio Cortázar va incloure a Final de juego. Comença així: “Hubo un tiempo en que yo pensaba mucho en los axolotl. Iba a verlos al acuario del Jardin des Plantes y me quedaba horas mirándolos, observando su inmovilidad, sus oscuros movimientos. Ahora soy un axolotl”.

Pesquen un ‘monstre’ d’aigua a la riera de Marçà, al Priorat

Quan el vaig llegir no existia internet i em va costar deu i ajut localitzar una fotografia que em permetés contrastar la imatge mental que me n’havia fet. Al final en vaig trobar una en un llibre. Allà vaig llegir que era un dels pocs animals capaços de regenerar extremitats amputades i òrgans lesionats, incloent-hi el teixit cerebral, i el conte de Cortázar va prendre una altra dimensió: 

“Ahora soy definitivamente un axolotl, y si pien­so como un hombre es solo porque todo axolotl pien­sa como un hombre dentro de su imagen de piedra rosa”.


Els agents rurals han portat l’axolot del Priorat al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya, a Masquefa. Fem-lo nou patró de Catalunya. - Màrius Serra - lavanguardia.