• Com funciona el cervell? Què és la intel·ligència? Quines són les idees que han transformat el món?.
  • Una història apassionant de la humanitat a través de les idees científiques, tecnològiques i socials que ens han permès assolir nivells de prosperitat colossals.
  • Un homenatge a les 10.000 generacions que hem necessitat per poder fer el viatge des de viure amb els lleons a la sabana fins a enviar naus a Mart.

    • "Els primers exemplars de la nostra espècie competien amb els lleons per caçar zebres i gaseles al Serengueti africà. Dos mil segles després, els lleons continuen caçant les mateixes zebres i les mateixes gaseles amb els mateixos mètodes als mateixos llocs que ho feien aleshores. Nosaltres, en canvi, hem colonitzat tots les racons del planeta i aconseguit uns nivells de prosperitat i benestar incommensurables.

    Com ho hem aconseguit? Doncs gràcies a aquest quilo i mig de massa gelatinosa que tenim entre orella i orella que anomenem cervell i que ens dona una intel·ligència natural amb la qual generem tres tipus d'idees: les científiques, que ens permeten entendre el funcionament l'univers. Les tecnològiques que posen a l'abast dels mortals coses que els pensadors de l'antiguitat imaginaven que només podien fer els totpoderosos déus: des de volar com Mercuri fins a sentir converses a distància com Odin. I finalment, les idees socials amb les quals organitzem i coordinem economies de milers de milions de persones on cadascú fa una feina molt petita però on entre tots ho fem tot. Com a individus som patèticament inútils i precisament per això, els humans que van sobreviure als atacs de les feres del Pleistocè són els que van saber treballar en equip. 

    Nosaltres som descendents d'aquells que van saber formar petites societats en què tothom s'ajudava. D'aquí sorgeix la nostra força com a espècie, la força que ha fet possible als humans escriure al llarg dels segles una història incomparable".

    Xavier Sala Martin ha publicat el seu últim llibre divulgatiu: De la Sabana a Mart, del que us he deixat un fragment. Val la pena escoltar el pòdcast de Rac1 de 9:45 a 11:00. La intervenció de Sala Martin parlant de la IA i els seus efectes m'ha semblat magistral, una lliçó de lucidesa. Fixeu-vos només en aquest petit exemple: En una tertúlia a la ràdio de fa 100 anys (bé, fa cent anys no hi havia encara la ràdio com l'entenem ara) es parlaria de com l'electricitat o el cotxe canviaven el món, de com eliminaven llocs de treball, però que en creaven altres, la gent que tenia cavalls o someres es quedava sense feina de transport, però el cotxe crearia encara més llocs de treball, i a més acabaria en ampliar el nombre de conductors, fomentant el turisme amb tot el que comportava de més llocs de treball. 

    De fet, si ens hi fixem, la majoria de feines actuals fa 100 anys no existien, i segurament d'ací a 100 anys ni hi haurà altres de noves que ni tan sols podem intuir quines seran que substituiran a les actuals. Però com sempre ha succeït fins ara, la humanitat anirà endavant. He parlat d'humanitat, per això es parla tant a Silicon Valley d'humanisme, de filosofia, d'ètica, per reconduir la IA cap al més semblant a una empatia com la humana. El problema rau en el fet que els Governs, el capital, no es plantegen res d'això, ells van només a l'estètica i a veure quin profit en poden treure d'aquesta dita intel·ligència artificial, adient al seu vol gallinaci de curta volada. 

    A tall d'inventari: Una anécdota artificial d'un economista sabadellenc.