Sovint tinc la sensació que visc en una trinxera com un perdut soldat anònim, aïllat, no del món, però sí de la meva ciutat. No el sento del tot meu aquest món proper, ni soc capaç d'identificar-m'hi. Visc dins una bombolla en el meu Beatus Ilie particular. No sé si és bo o dolent, encara que entenc que si no en sé res de tot el que expliquen els del DS a continuació, si no conec a cap dels poetes, músics i escriptors que citen, alguna cosa no funciona per part meva o potser d'ells.-Ja ho deia Bunge, la culpa sempre és d'ells-. Diuen que aquest Sant Jordi signaran 50 escriptors i escriptores sabadellencs. Molts em semblen, quan en una ciutat com Sabadell, n'hi hauria d'haver set o vuit com a molt. No deixa de ser curiós que es digui que el jovent no llegeix i alhora hi hagi tants escriptors i es publiquin tantes novel·les, entre editorials, autoedicions, audiollibres o Wattpad, sense comptar amb l'aportació desinteressada de la joguina de moda, el ChatGPT. En fi, no sé si em llegeix algú de Sabadell, però per si de cas, deixo la informació de les activitats d'aquest Sant Jordi.

"Sabadell celebra la Diada de Sant Jordi amb parades de llibres i roses al carrer i més d’una quarantena d’activitats orientades al públic infantil i familiar. Hi haurà 164 parades de llibres i roses per tota la ciutat, a càrrec de comerciants minoristes de flors i llibres, centres educatius i col·lectius diversos i desenes d’activitats. A més, unes 50 entitats muntaran les seves parades a la Rambla, i mitja dotzena de llibreries posaran els seus estands a la plaça del Doctor Robert.

La signatura de llibres serà diumenge, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h, al Racó del Campanar. Al voltant de 50 autors locals hi signaran els seus llibres, que es podran comprar a les parades dels llibreters. Tant dissabte com diumenge, de 9 a 21 h, hi haurà parades de llibreters a la plaça del Doctor Robert. I la fira d’entitats de la ciutat s’instal·larà a la Rambla el diumenge 23, de 9 a 21 h.

La plaça Ricard Simó Bach viurà un Sant Jordi literari, poètic i musical. Diari de Sabadell ha preparat una festa per tots els lectors, subscriptors i veïns, diumenge 23 d’abril a partir de les 18h. L’acte, obert a tothom i gratuït, començarà amb la taula literària d’escriptors més divertida de la ciutat; continuarà amb un recital poètic de Roc Casagran; i per acabar eufòrics, actuarà una de les sensacions del moment del panorama musical català, els Luand. Tot plegat, en un ambient amenitzat pels bars del costat de la nostra redacció.

La tradició mana que els escriptors presentin novetats i èxits per Sant Jordi. I així ho faran a l’acte de diumenge, a les 18h. Entre altres, tindrem a Montse Barderi, autora de reeixides novel·les com La vida autèntica i La memòria de l’aigua (Premi Prudenci Bertrana 2019); l’especialista en literatura infantil i juvenil Víctor Aldea; i Francesca Rodríguez, qui ha debutat amb molt bones crítiques amb el ‘thriller’ Secrets. Però a l’acte posarem la taula literària cap per avall per preguntar-los, també, sobre les seves manies, proposarem un joc i obrirem la participació al públic!

Lúcid, reivindicatiu i sensible, Roc Casagran ha fet mèrits per erigir-se en una de les veus poètiques nacionals. Diumenge, a partir de les 18.45h, presentarà el poemari ‘L’abraçada que’ i omplirà la plaça Ricard Simó amb les seves paraules, que parlen de l’ideal, d’injustícies i, des de la tendresa, de la quotidianitat.

Ningú canta l’amor i l’esperança com els Luand. I Sabadell fa massa temps que espera un concert del grup, que ha omplert de fans sales de referència com Apolo II, Luz de Gas o Bikini, a més de festivals com el de Pedralbes, el Cerdanya Music, el White Summer o el Clotilde, al Palau Robert. Per Sant Jordi, els entrevistarem i els veurem actuar a davant de la nostra redacció. Presentaran el seu darrer èxit, l’àlbum Sol Ixent, marcat per un pop-rock fresc i encomanadís.

I ja que parlo de Sant Jordi, com cada any us deixo un poema:

No el sento del tot meu, el meu temps
diguéssim que no acabo de trobar-m'hi,                 
d'encertar en l'encaix adequat,
i resto reclòs dins la meva trinxera,
fent tasques variades amb cert desconcert
propi - suposo - de qui no sap ben bé
ni d'on ve ni a on pretén anar.
Perdut enmig de les meves vacil·lacions,
conscient de les mancances i servituds,
preocupat per l'inexorable pas del temps,
sense trobar respostes a preguntes
- que em faig fa ja massa -,
i tot i estar emetent, despert,
no sento veus lúcides que em portin a port,
i em rebel·lo atès sé que hi són
però no les trobo, 
perquè no hi ha fars pels homes de terra,
o perquè ha arribat l'hora
de sortir de l'amagatall i enfrontar-se
a les pròpies pors sense vacil·lar.

                               *