La Vanguardia s'ha reunit amb dos poetes de llarga trajectòria per avaluar l'aplicació de la intel·ligència artificial en un camp tan humà com la poesia. Dos escriptors, a més, que ja estan versats a la feina amb la tecnologia. Miriam Reyes va arribar a escriure un llibre, 'Prensado en frío' (Malasangre, 2016) a partir de la combinació aleatòria de versos propis, un projecte en què treballava des del 2011. També és videocreadora i la seva veu és present en nombrosos recitals poètics per tot el món.
Eduard Escoffet és un poeta i emprenedor català, exdirector del festival Barcelona Poesia. Ha practicat diversos vessants de la poesia; tanmateix, recentment s'ha centrat en la poesia sonora i els recitals en directe. A més de la seva participació a l'escena contracultural de Barcelona, també ha presentat la seva obra a diverses ciutats d'Espanya, a tot Europa, els Estats Units, la Xina i diverses ciutats de l'Amèrica Llatina. 
Ambdós poetes li demanen que escrigui dos poemes un a la manera de Cernuda i l'altre de Blanca Varela, que treuen un aprovat justet l'un i suspens l'altre. Però considerant que el ChatGPT és un nen troben que no ho fa pas malament. La consideració final és que la màquina no pot substituir el procés d'escriptura, i el que si preocupa és que la gent faci servir i abusi del ChatGPT i deixi de pensar, que és deixar de crear. Escofet és més optimista que Reyes, creu - ho comparteixo - que la IA només està a les beceroles, que li queda molt per aprendre i molt camí per recórrer, i que actualment no sabem, no tenim ni idea de fins on pot arribar. En el fons, el ChatGPT és un nen que ha de créixer, l'hem d'educar, i en la mesura que siguem entre tots capaços de fer-ho bé, evolucionarà en un sentit o en un altre no tan desitjat. De nosaltres en depèn, per això són importants les iniciatives ciutadanes que estan sorgint com CIVICAi, i altres, conscients de la importància del fenomen. Vegeu el vídeo, és molt instructiu.