Com jo, els meus nebots han nascut i estan estudiant a les Terres de l'Ebre. No miren dibuixos en català, ho fan en anglès. No miren TV3, només consumeixen plataformes i YouTube. Parlen ebrenc i és curiós que alguns cops els hi costa entendre el català oriental. Amb tot de possibilitats al seu abast, el nostre català és més seu que mai. Durant els últims anys s'han fet molts esforços per salvar el nostre idioma, perquè tots aprenguin català a l'escola, per tenir una cadena pública en català. Però quin català? Qui ha vetllat pels dialectes i per mantenir viva la riquesa de la nostra llengua? Encara ara, molts riuen del 'lo', del 'teua i meua' i del 'natros i vatres'. Encara alguns et diuen amb condescendència que tenim un parlar maco.
Massa temps s'ha invisibilitzat el català occidental a la televisió pública. Se'ns ha menystingut o se'ns ha obviat, com ho vulguem veure. Ha costat anys i panys sentir veus diferents dels mitjans de comunicació. I quan ha arribat el moment, és aquell que parla com els de Lleida o l'altre que és de per allà baix, si no és que ens diuen valencians directament. Han hagut de passar dècades per veure un programa en prime time presentat per algú de Lleida o de les Terres de l'Ebre. Per fi, Carles Porta a 'Crims' i Carol Rovira a 'Eufòria' han fet justícia als dialectes i al català. Potser, ara sí, molts més ens sentim identificats amb els mitjans de casa nostra. Ara cal que no pari i que no sigui anecdòtic.
Però encara queda molta feina a fer. Cada dia s'editen 100 llibres a Catalunya i només 25 són en català. Tornem-hi. En quin català? Amb el de sempre. Amb l'oriental. Amb el mateix que jo escric aquest o 'este' article. No es troba literatura de masses amb occidental. Ni llibres de text. És pràcticament inexistent. Les editorials també han de recollir la realitat de la nostra llengua. Els que no som estàndard també tenim molt a dir i totes les veus han de ser vàlides. Totes sumen i es mereixen les mateixes oportunitats. Mentre l'hàbit de lectura es mantingui en unes bones xifres, tenim una ocasió d'or per fer experiments amb les noves generacions. De trencar la bombolla del català hegemònic i tenir una societat més rica culturalment en tots els sentits.
No acabo de entender con profundidad la entrada. Pienso que el catalá oriental, el occidental, el de la costa y el del interior, incluso el valenciano, son variedades, dialectos, del idioma madre, el catalán y no idiomas propios.
ResponEliminaCuando escucho la palabra "chancletes" en vez de "espardenyes", intuyo que es lo mismo que la utilización del "lo", una forma dialectal del idioma. Poco más, y que no es necesario reivindicar como hablan en tal o cual población, porque si no llegaremos al dicho de Tortosa: soc tortosi, no catalán, y este no es el fin.
Una lengua tiene que tener un diccionario, es de rigor, y estos dialectos, valenciano incluido, lo tienen en Pompeu i Fabra.
A riesgo, claro, de que yo esté equivocado.
salut
La Clara reclama que s'editin llibres en occidental. No em sembla mala idea, el que no se si és rendible pels editors. En el fons d'això es tracta. Si hi haguéds negoci ja fa tem ps que s'editaria en occidental Si llegeixes Camí de Sirga, has de fer-ho amb un diccionari a ma, xe massa ben escrit que està.
ResponEliminaQue s'editin llibres en variants diverses depèn dels escriptors i de què facin coses que valguin la pena, de fet l'estandard és imprescindible i 'inexistent', no crec que necessitar diccionari vulgui dir res, tampoc. El barceloní de barri ja fa temps que es va bandejar, des del Vallmitjana, i no em queixo gaire, que podria.
ResponEliminaLo de las variedades también es relativo y falso, relacionado con tendencias y política, sin embargo prefiro que haya un estandard a que no lo haya, es un problema que no tiene solución, en castellano más grave ya que hay más gente y más variedades. En lengua no hay nada correcto ni incorrecto sino adecuado o no al contexto, cosa que no es nada fácil de conseguir. La lengua escrita siempre será algo 'falsa', de forma inevitable. Camí de Sirga, per cert, em sembla una mena de rotlasso pretensiós massa valorat però això és subjectiu.
ResponEliminaCamí de Sirga és un pal, d'acord, però pocs gosen dir-ho. Però és que del 'perquè de tot plegat' del Monzó, vaig llegir les quatre o cinc primeres pàgines i ho vaig deixar, i 'Se sabrà tot' de Xavier Bosch, amb tres pàgines ja en vaig tenir prou, era de tot menys creïble, que és el pitjor que li pot passar a una novel·la.
EliminaMonzó i Bosch uns altres sobrevalorats, fatxendes, a més a més, admeto que tot son gustos però costa no deixar-se influenciar per les crítiques, sobretot quan ets jove. De tota manera també nosaltres canviem de gustos, amb el pas del temps. Fins i tot Tolstoi m'agrada menys, darrerament, he, he.La literatura és un negoci com qualsevol altre i la cultura ningú no sap què és. I sempre ha estat així, no ens enganyem. Zweig tenia un munt de 'negres' a sou, i no era l'únic. Llegir i la lctura també son valors molt discutibles,, son una opció, com qualsevol altra cosa, i estic d'acord en què es llegeix moltíssim més, avui, de formes molt diferents d'abans. I cada dia hi ha molta més gent que escriu, gràcies a l'escolarització massiva.
ResponEliminaEs que aquí no es tracta de si una novel·la és bona o dolenta, es tracta de què la comences i si a les dues primeres pàgines no hi entres, millor deixar-la. La Meritxell fa temps, quasi em va obligar a llegir IT, de Stephen King. Em deia: només són les primeres dues-centes pàgines, després t'imteressarà. La vaig llegir tota, però s'em va fer molt llarga. Ara no perdo el temps, si no hi entro la deixo, clar que ara llegeixo molt poc, per a no dir res,
EliminaSalut.
NO és obligació acabar cap llibre, això també era una mena de dogma de l'any de la picor, ni acabar-te el menjar del plat si no tens gana, amb l'excusa de què molts el voldrien. A més a més el que m''agrada a mi potser no t'agrada a tu i 'vicervesa'. Jo sí que llegeixo molt i molt variat, les biblioteques son un gran invent però també perjudiquen les vendes, i també llegeixo online, a ebiblio. I en paper, ep. I també una cosa, peli, llibre, et pot agradar avui i no agradar-te demà, i en general, les dones llegeixen molt més, em sembla, al menys pel que conec i veig als clubs de lectura i biblioteques. Això no és bo ni dolent, és com és.
ResponEliminaQuant a acabar el llibre, d'acord. D'acabar-se el menjar del plat, a casa encara ho fem i si no per sopar. Jo és que no llegeixo res, no soc capaç de concentrar-me en la lectura. Ni tampoc rellegeixo. Que hi farem. En tinc dos de teus per llegir i un que em va regalar la Tina Vallès, i aquí estan esperant que em decideixi a començar a llegir-los...
Elimina