Pierre Joseph Proudhon (1809-1865). Fill de pobre, obrer tipògraf, anarquista obsessionat amb la justícia i respectuós amb l'individu. Proposa suprimir l'estat i el mode de producció capitalista convidant a formes alternatives d'organització social l'associació, contracte, federació, cooperativa de lliures productors. Empresonat per les seves idees.

«Ser governat»

Oh, humanitat!, humanitat! I és possible que durant seixanta segles hagis viscut en tanta abjecció? Et dius santa i sagrada i no ets més que la constant i gratuïta prostituta dels teus lacais, dels teus capellans i dels teus soldats. Tu el coneixes, i malgrat això, ho pateixes! Estar governat equival

a estar amb guàrdies de vista, a viure inspeccionada, espiada, dirigida, legislada, reglamentada, trepitjada, adoctrinada, sermonejada, violentada, estimada, apreciada, censurada i manada per homes que per a això no tenen títols, ciència i virtuts. – Estar governat equival a estar registrada, tarifada, timbrada, mesura, cotitzada, llicenciada, privilegiada, esmenada, amonestada, violada, impedida, reformada, dirigida i corregida en cada operació, en cada transacció, en cada moviment que emprenguis. Sota el pretext d'utilitat pública i en nom de l'interès general imposen contribucions, es fa l'execució dels béns de l'individu, se li exigeix rescat i se li explota, monopolitza, concussiona, precipita, mistifica i roba; després, a la menor resistència, a la primera queixa, se'l reprimeix, se'l multa, se'l vilipendia, se'l vella, se'l pega, se'l sacseja, se l'intima, se'l desarma, se li engarrota, se li empresona, se li afusella, se'l metralla, se'l jutja, se'l condemna, se'l deporta, se'l sacrifica, se'l ven, se'l fa traïció, i, a sobre d'això, no falta qui després se'l burli a les barbes, l'ultratge i el deshonri. Heus aquí el govern, heus aquí la justícia, heus aquí la moral.

I, no obstant això, entre nosaltres hi ha demòcrates que pretenen que el govern té alguna cosa bona; hi ha socialistes que en nom de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, sostenen aquesta ignomínia; existeixen, en fi, proletaris que accepten candidatures a la presidència de la República. Hipòcrites!