LA PLUJA PER FI VINDRÀ

Les restriccions d’aigua actuals i l’estat d’excepcionalitat per sequera tornen a posar sobre la taula el debat de com fem front a la crisi ecològica. Qui decideix les mesures? A quins interessos responen? Qui les lidera? Hi ha propostes de canvis estructurals a mitjà i llarg termini? L’exemple de l’aigua i la sequera ens porta a pensar: qui governa i gestiona aquest bé comú, qui té prioritats i responsabilitats a l’hora d’aplicar les restriccions… Com recull el comunicat d’Aigua és Vida: “Davant la sequera, seguim reclamant nova cultura de l’aigua”.

Ens situem en un moment de cruïlla de camins. El futur dependrà de com fem front als efectes de la crisi climàtica i a l’esgotament de recursos materials i energètics. De com de prioritàries i radicals siguin les mesures de mitigació per contenir la crisi climàtica. De si predominarà la lògica del mercat o del bé comú a l’hora d’efectuar les transformacions necessàries. Per tant, la disputa del futur se centra en com efectuem la transició ecològica avui. El que fem avui repercutirà en el demà. Mentrestant, a Catalunya es continuen plantejant macroprojectes que ignoren la dimensió de la crisi ecològica en què ens trobem com el Quart Cinturó, l'ampliació de l'aeroport, Hard Rock, Jocs Olímpics d’Hivern, etc. que destrossen ecosistemes i ignoren la realitat i dimensió de la crisi ecològica i climàtica en què ens trobem, i que, un cop més, no responen a les necessitats de la ciutadania.

A voltes amb aquest tema de l'aigua, recordo que a l’any 68 un Tinent Coronel d’infanteria que feia un estudi de viabilitat de la companyia d’autobusos de Palma i a qui jo ajudava – òbviament gratis, puig estava de soldat, feia un altre estudi també per l’Ajuntament sobre l’estat i conservació de les canonades – m’explicava el Tinent Coronel que les canonades d’aigua de ciutat de Palma perdien per velles i mal conservades el 50% de l’aigua que discorria per elles, però que costava tants diners arreglar-ho que era millor deixar-la perdre. Entenguem que a l’any 68 no hi havia cultura d’aigua i n’hi havia de sobres, ho dic pel comentari del Tinent Coronel. I Si! ja sé el que esteu pensant, que les canonades de ciutat de Palma a dia d'avui estan igual o possiblement pitjor que l'any 1968 i si es perd aigua no passa res, arreglar canonades no es veu i, per tant, no dona vots, és molt més fàcil inaugurar jardins plens de gespa que necessita un munt d’aigua per estar verda i gemosa, perquè això si que dona vots. S'ha de dir que últimament, almenys a Sabadell als parcs i jardins estan posant plantes autòctones en comptes de gespa, que necessiten molta menys aigua, i he vist que als camps de golf hi ha un sistema d'una gespa artificial que també necessita poc manteniment. Fins i tot he vist camps de golf sense gespa, amb terra ben cuidada.

Ara, els mitjans s'han adonat que es perd un 24% d'aigua per les canonades de les ciutats i pobles, aspecte que a banda de sabut no és nou. El problema és que per solucionar aquestes pèrdues d'aigua, a banda de molts diners es tardarien 300 anys a reparar totes les canonades del país, segons diuen els entesos. A banda, la pèrdua d'aigua està dins els paràmetres normals en qualsevol altre lloc.

El Govern ha fet coses, com augmentar la capacitat de les dessalinitzadores i està amb la reutilització de les aigües residuals. Poc més pot fer. La gent no gasta massa aigua al dia, (104 litres per persona), encara que potser l'aigua és un bé de consum econòmic tot i suportar impostos variats, començant pel 10% d'IVA. De totes maneres no ens hauríem de preocupar, encara que hagin fallat les processons de rogatives de l'església, ens queda la carta Baltasar, i que en 15 dies plourà i molt. Si aneu a les dades, cada any plou més o menys el mateix, el que succeeix és que com la pluja no sap ploure, no ho fa on ni quan pertoca. Ja ho deia Becaud: la pluja per fi vindrà...., i serem molt rics, els més rics del món. - Sabadell: 3.4.2023