SÁNCHEZ DRAGÓ I ARRABAL

Fernando Sánchez Dragó va fer broma el passat 11 de febrer amb la seva pròpia mort amb l'humor que el caracteritzava: "Vargas Llosa, el Rei Emèrit i jo tenim la mateixa edat. Em pregunto quin dels tres morirà abans", va escriure a Twitter. Vent la foto, la foto terrible, només igualada per la de Borges i Maria Luisa Bombal, quedava palès que ell havia de ser el primer.

A Sánchez Dragó se l'ha acusat pràcticament de tot: de masclista, misogin, pederasta... La mort de Fernando Sánchez Dragó als 86 anys fa que revisem la seva obra, la seva trajectòria televisiva i les seves famoses polèmiques: alguna sortida de to i alguna fanfarronada. Al seu llibre Déu els cria i ells parlen de sexe, drogues, Espanya, corrupció, escrit amb Albert Boadella, assegurava que en un viatge que va fer a Tòquio als anys 60 s'havia ficat al llit amb "unes lolitas", per la qual cosa va rebre dures crítiques. Llenguaraz, desvergonyit i controvertit, va basar part de la seva popularitat com a agitador, deixant anar per la seva boca tot el que va voler, sense cap mena de filtre. Aquestes són algunes de les frases més polèmiques:

Sobre la violencia de género 

“La Ley de Violencia de Género que discrimina a los varones"

“Creo que debería prohibirse informar sobre malos tratos”

Deslenguado por los cuatro costados

“Mi patria son mis zapatos o, como creían los egipcios, mi verga”

“Prefiero las putas a los hijos de puta y no soy un chismoso”

“Descubrí el sexo con mi madre”.

"Claro que he tenido relaciones homosexuales, con los años que tengo y lo libertino que soy"

Declaraciones machistas

“La mujer es dueña de su cuerpo, pero el niño no es su cuerpo. Ella se convierte en vehículo, ¿no quieres llamarlo taxi? Llámalo carroza imperial”. 

“Las mujeres de derechas follan mejor, las de izquierdas creen que están salvando el mundo”.

“Una mujer bien follada no desfallece nunca: el otro día le di a una 15 orgasmos en 5 horas”.

Ideas políticas

“Mi grito de guerra es: salud, anarquía y cada noche una tía”

“Fascista es el que impone sus ideas por la violencia y Vox la está padeciendo”.  

“Este Papa se está cargando la Iglesia”. 

“Me gusta muchísimo el Cara al sol, no por falangismo, sino porque es un himno muy bonito”.

Molestar por molestar

“Yo pertenezco a ese grupo bastante extenso de personas que no cree que se haya llegado a la Luna”.

“La gente, con tal de salir en la tele, está dispuesta a asesinar a su vecino”.

La premsa acomiada l'escriptor i el presentador recordant el seu pas pels mitjans de comunicació. Sánchez Dragó va regalar moments inoblidables als espectadors, com el famos 'arrabalazo' que Fernando Arrabal va protagonitzar al programa 'El mundo por montera', (minuto 30) que es guarda a l'arxiu de RTVE. Per cert, Fernando Arrabal encara es viu, té 90 anys.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Va fer programes inoblidables, i moltes més entrevistes extraordinàries a més a més de l'Arrabal. Que fos un provocador, sovint amb fortes dosis de mal gust, no li treu mèrit en molts aspectes, considerant que ara sabem fets de molts 'indiscutibles' altament inquietants. L'afició a les boutades de tota mena per provocar no sé a què treu cap, però, al capdavall, alguns disbarats que deia son humor més intel·ligent que no pas tot això de la marededéu xarona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Sánchez Dragó li va passar com a moltes pel·lícules, va envellir molt malament. Era molt culte, un erudit, però també un pedant amb un ego desmesurat.

      Elimina
    2. N'hi ha un munt així, però a alguns se'ls perdona i a d'altres no, cosa que sempre m'ha sobtat.

      Elimina
  2. De pedants egòlatres em sembla que en coneixem a uns quants, però aquest era el rei del mambo.

    ResponElimina
  3. Ahhhh, Arrabal...recuerdo cuando empezó a tirarnos monedas de peseta en el Círculo de Lectores cuando fui a una presentación suya de un libro...¡que bueno ¡...y cuando se juntó con Dragó y Umbral, eso fue épico...las botellas de "segoviano" rodaron por la televisión. Me gustaban los tres por deshinibidos, esa es la palabra, no se cortaban ante nada , quizá estabamos todos tan presionados, con tanto miedo, que ellos nos parecían unos valientes.
    Sin embargo, Alvaro de Laiglesia, la misma línea, me pareció siempre un torpe y un mal escritor.

    ResponElimina
  4. Precisament, l'escrit de demà va d'alcohol i aigua mineral. Álvaro de la Iglesia era molt estirat, no estava al nivell d'aquests tres. I fixa't en el vídeo del programa, avui en dia és impossible de fer un programa així a la televisió, pel format i pels actors.

    ResponElimina
  5. Alvaro de Laiglesia contaba con el apoyo del Conde de Godó, que en aquella época de La Codorniz era mucho. Detrás también tenía la venia de La División Azul, de la que vino marcado, pero que no le cerró puertas, antes bien podía darse el lujo de hacer callar hasta Blas Piñar, que lo hizo en más de una ocasión. Pero el A d L, ya venía de posibles, su abuelo fue uno de los fundadores del Banco Español de Crédito, o sea muchos calerons.
    Por eso podía poner chistes en portada de Gila, de aquello "mantenga limpia España" y se veía a un barrendero poniendo curas en el carro de la basura, pero sus novelas, para mi, son infumables, nada que ver con Poncela, Clarasó o de La Serna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquella època a mi m'agrada molt PG Woodehouse, el de Jeeves, clar que era britànic. El tema de la 'División Azul' de de la Iglesia era prou conegut.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada