.webp)
"Reus. Inici de segle XX. La ciutat és la segona més poblada de Catalunya. Pels volts de l’any 1910 tot canvia. L’aigua escasseja i en llasta la puixança. El dèficit d’abastament condiciona l’agricultura. La població en veu restringit el consum de manera periòdica. El tèxtil, que cerca fonts d’energia més barates que el carbó, s’instal·la a les conques del Llobregat i el Cardener, entre d’altres. L’urbs perd prop d’un 10% de població. Res serà com abans.
Mentre no s’enllesteixen les obres del pantà de Riudecanyes s’acorda abastir la ciutat de pous de finques particulars. El republicanisme possibilista i el radical han dominat el Consistori els darrers anys. La politització de la gestió de l’aigua construeix noves aliances. El Foment Republicà Nacionalista pacta amb la Lliga Regionalista. Molts ho consideren anatema —el Foment serà un dels fundadors d’ERC el 1931—, però aconsegueixen el govern de la ciutat.
La problemàtica de Reus la segueix molt de prop Francesc Macià. L’enginyer militar reconvertit en diputat catalanista a Corts, de resultes del seu matrimoni, ha esdevingut terratinent i ha transformat una hisenda de secà en regadiu. El 1906, essent president de la comissió executiva de la Comunitat de Regants del Canal d’Aragó i Catalunya, s’entrevista amb Alfons XIII. Aconsegueix que l’Estat construeixi la part catalana del canal.
Macià ha participat en la redacció de l’avantprojecte del pantà de Riudecanyes. El seu concunyat, Pau Font de Rubinat, és un dels prohoms reusencs promotors de la construcció. El juny del 1933, ja president de la Generalitat, l’Avi visita les obres de l’embassament i es reuneix amb la junta del Sindicat de Regants. Macià sap què vol dir no tenir aigua.
A Catalunya durant una dècada el procés ha situat els partits polítics en dos bàndols gairebé irreconciliables. Ara entrem en una nova etapa en què, sense que l’eix identitari desaparegui, l’emergència ambiental se situarà al centre. Això tindrà un gran impacte en els governs municipals. La prioritat de l’elector ja no serà escollir entre promeses de vivers d’empreses, millora de l’enllumenat o de lluïment de la festa major.
La gestió d’un bé de primera necessitat tan escàs —l’aigua— i l’habitabilitat de les poblacions farà que la ciutadania pressioni més la primera administració a l’abast: l’Ajuntament. Això condicionarà una nova creació de bàndols en funció de les propostes que es doni a l’adequació local als efectes del canvi climàtic. Els grups municipals s’enfrontaran, si cal, a les direccions dels seus partits a Barcelona. Apareixeran noves candidatures amb l’eix ambiental al centre. Als consistoris hi haurà aliances entre formacions fins ara impensables. Com a Reus fa poc més d’un segle". - Aigua (el que ve) Joan Esculies.
No hi ha res que no hagi passat abans. El 1950 es va patir una sequera molt similar a l'actual, i, com la història sempre s'acaba repetint, la inacció dels polítics també, i encara bo que estem en campanya electoral, que vol dir que pot ser que facin alguna cosa, però ni així. Aquest cap de setmana va ploure un parell de dies i els meteoròlegs diuen que la setmana vinent plourà més. Veure'm.
.png "English"){kind=small}
.webp&description=AIGUA (EL QUE VE)){kind=link}
12 Comentaris
Cierto, siempre ha habido sequías, pero antes, en ese siempre, éramos menos personas, nos duchábamos una vez a la semana con una palangana, nos cambiábamos sólo los domingos, no conocíamos las piscinas, los jacuzzis, las fuentes públicas, los lavacoches, los regadíos intensivos, y la fruta era de temporada, y, por cierto, éramos la tercera parte de la población.
ResponEliminaEsto va en serio.
Salut
Doncs sí, però en un mes estarà, provisionalment solucionat. Ara, si no prenen mesures, a la següent sequera tornarem a estar igual. Per cert, estan fent coses, com reciclar aigua del Llobregat i del Besos. La pregunta és, de què haurem de prescindir:
Elimina1.- dels turistes
2.- dels pagesos.
Hemos ido lentos a la hora de reconvertir la agricultura, y ahora vienen las prisas. Quizás no podemos permitirnos tener tantas hectáreas agrícolas, ni tantos turistas. Fácil no és, y además ya vamos tarde, y el tontolaba de Lamban empecinado en los juegos de invierno en los Pirineos.
EliminaUn abrazo.
Al seu dia, ja et vaig oferir la meva opinió sobre aquestes al·lusions a anteriors sequeres com a intent de treure gravetat a l'actual situació. No es poden comparar les sequeres només amb dades absolutes i sense tenir en compte les causes que les provoquen. És un error, plana i simplement.
ResponEliminaI és que el problema i la seva gravetat, no és la sequera en si, sinó les causes que les originen i els factors d'un clima canviant que insisteixo que el que ho nega -repeteixo; el que ho nega-és senzillament un estúpid. (Espero que aquesta vegada s'entengui bé que no estic pesonalitzant ni assenyalant ningú en concret).
Crec que en la pregunta que li he fet al Miquel, hi ha la clau...
EliminaHoy, para lavar dos vasos bajo "la pica", entre que los enjabonamos y los enjuagamos se nos han escapado no menos de tres litros.
ResponEliminaVoy a poner un ejemplo idiota, pero un ejemplo que os dejará pasmaos: Tenemos en la ducha una botella de cinco litros de agua Bezoya. La botella vacía. En la botella hay un embudo grande. Bien, al ducharnos, y hasta que no sale el agua medio tibia, la alcachofa está encarada al embudo. Cuando la noto tibia ya me empiezo a mojar para enjabonarme.
No lleno la botella, no, pero no bajan de tres a cuatro litros el tiempo que tarda en salir tibia, y toda esa agua, en su mayoría, se despilfarra.
Nosotros la usamos para todo, desde regar las plantas hasta para enjabonar los platos.
Simplemente, porque no hay agua en los pantanos.
Salut
Ostres, això de la garrafa de 5 litres de Bezoya ho haurem d'estudiar´
ResponEliminaSalut.
Te quedarás pasmao , Francesc, pues entre las dos duchas, la de tu señora y la tuya, llenareis, y os faltará garrafa. ¡Ya lo vereís¡, y son cinco litros cada vez que tiramos de agua potable, que vale para enjabonar platos, o bien regar plantas, o bien fregar el suelo, o bien utilizar para el wc cuando haces tus necesidades.
EliminaPiénsalo ¡
Salut
En mi caso y para mi solito, con una garrafa de 5 litros no tengo suficiente. El trayecto entre la caldera calefactora y la ducha del baño es largo y tarda un poco. Pero la idea que ofreces es muy buena. Yo la empecé a hacer cuando vine a vivir a este pueblo en el que durante 6 años ya hemos tenido restricciones de agua de boca, dos veces, por contaminación.
EliminaSalut ¡
EliminaSe están diseñando sistemas para aprovechar el agua que aún no ale caliente en la ducha, pero claro, esas instalaciones cuestan un dinero, y a no ser que sean obligatorias en las viviendas de nueva construcción, no las va a instalar ni el tato.
ResponEliminaLos payeses tienen soluciones en los riegos por goteo, una tecnología que progresa a pasos agigantados, Israel, los "padres" del invento, cultivan el desierto del Neguev, y reciclan el agua de consumo urbano hasta la última gota. No hay nada mejor que la necesidad para que la creatividad encuentre soluciones, sobre todo en un país donde se estimulan las carreras de ingenierías y nuevas tecnologías. Como aquí, vamos.
Pero. . . .esos sistemas tienen un precio relativamente alto, y aquí el riego "a manta" ha sido siempre muy económico.
Necesitamos políticos con visión de futuro, no "visionarios", que sé alien con el conocimiento y los técnicos, no con cuñados o amiguetes de su cuerda como asesores, que estimulen la investigación, tanto estatal como privada, para buscar soluciones realistas y factibles.
Gobernar a golpe de decreto lo hace cualquiera, prohibiendo, pero sin ofrecer alternativas realistas.
Saludos.
Se m'acut ara quan Artur Mas parlava del transvasament del Roïna com a solució. Però això de reciclar aigua si que sembla que funciona, de moment del Besos i el Llobregat. Veure'm.
ResponElimina