Avui dissabte previ al dia de les eleccions és jornada de reflexió oficial. Els polítics tenen prohibit demanar el vot per a qualsevol opció de les que demà podreu votar, o fer qualsevol mena de manifestació que pugui influenciar el vot de la ciutadania. En teoria serveix per donar als electors un període lliure d'anuncis, mítings i consignes per tal que puguin meditar tranquil·lament. Que la jornada de reflexió es mantingui a molts països demostra la poca confiança que els legisladors tenen en la capacitat reflexiva dels votants. 

L'any 2009, el Tribunal Constitucional de Bulgària va decretar que la jornada de reflexió viola la llibertat d'expressió i perdó per la rima. De passada també va decidir que no passa res perquè hi hagi sondejos els darrers dies abans de les votacions. Així s'estalvien la ridiculesa de veure a les xarxes socials els suposadament prohibits, que sobre les nostres eleccions publiquen en algun mitjà dels antípodes, o D'Andorra sense anar més lluny, i en els quals els partits apareixen representats per albergínies, roses, bròquils, taronges, llimones o taronges.  Consideren que els últims inputs que rebin abans de dipositar el vot tindran molt més impacte en el seu encèfal que tots els que hagin rebut al llarg de la campanya electoral, i la preelectoral, i els quatre anys previs d'evidències que els haurien d'haver permès formar-se una opinió sobre quina papereta els interessa ficar a l'urna. 

Dit això queda clar, que els legisladors confien poc en la ciutadania votant, a la qual consideren immadura i fàcilment influenciable. I així ha de ser, i és bo per a ells que sigui així, una ciutadania immadura, dòcil i avorrida. Fins que unes eleccions la ciutadania es rebot i s'abstingui en bloc d'anar a votar.  Una de les particularitats d'aquesta campanya electoral ha estat en el fet que els polítics donin els mítings habituals però amb una audiència escassíssima de públic. A Barcelona el fet és tan notori que la majoria de candidats s'han acostumat a reproduir una mena de rodes de premsa en què el to i el volum són els típics de dirigir-se a les multituds, encara que als alcaldables només els estiguin escoltant quatre periodistes.   

Raül Romeva ha assistit aquest divendres a la Ciutat de la Justícia de Barcelona per mostrar el seu suport a Josep Maria Jové i Diana Riba (la seva dona). Jové és el president del grup d'ERC al Parlament, mentre que Riba és eurodiputada per Esquerra.

Els dos van ser cridats a declarar per la jutgessa Eva Moltó arran del cas Pegasus. Els dos dirigents d'ERC asseguren que van ser espiats amb el programa Pegasus en diverses etapes. A fora, els esperaven diversos càrrecs d'Esquerra, com els consellers de la Generalitat Roger Torrent i Natàlia Garriga, així com Raúl Romeva.

A prop d'ells hi havia un grup d'activistes independentistes, coneguts com 'Teixidores per la República'. També s'hi havien concentrat perquè estaven jutjant una de les seves companyes, la Ramona, en aquell mateix moment. Segons aquest grup a Twitter, els dirigents d'ERC creien que hi eren per donar-los suport, però res més lluny de la realitat.

En aquest país tenim pendent, per cert, fer la revolució. Un país on unes senyores de certa edat i amb aparença de bingueres, i un cridaner iaioflauta, es permeten titllar de botifler a Raül Romeva. Doncs això, voteu, voteu maleïts i després no us queixeu. Voti, voti, voti, botifler el que no voti. I com resava la pintada de la Ronda Zamenhof: A tomar pal culo toooooo...