Als Estats Units, hi ha advocats que, quan han de defensar un acusat negre, li aconsellen que el dia del judici oral es posi unes ulleres, encara que siguin sense graduar i no les necessiti, perquè han comprovat que els jurats solen ser més benèvols amb els acusats negres que porten ulleres. La raó no és difícil d'imaginar. Al subconscient col·lectiu nord-americà, la imatge d'un home negre conté gairebé sempre un element amenaçador. Si l'home en qüestió porta ulleres, aquest element s'atenua: les ulleres s'associen més amb el treball intel·lectual que no pas amb la comissió de delictes violents. Potser si George Floyd, que fa dos anys va morir sota el genoll d'un policia a Minneapolis, o Tyre Nichols, el jove negre que al gener va ser víctima a Memphis d'una pallissa mortal de cinc policies –també negres–, haurien portat unes bones ulleres de cul de got encara estarien vius.

Als Estats Units, la policia mata tres persones al dia, de mitjana. De vegades, els agents actuen en defensa pròpia. Altres vegades s'excedeixen perquè tenen por. La majoria de víctimes són negres o d'altres minories racials. Si no fos tan fàcil comprar armes, segurament els policies no actuarien amb tanta violència. Tot ve d'aquí, perquè si la gent no pogués circular amb un revòlver a la guantera o a la butxaca de l'americana i els tirotejos no fossin tan freqüents, els policies no podrien al·legar la necessitat de defensar-se i els seus superiors no sentirien la necessitat de protegir-los quan s'excedissin.

Les tensions racials, el dret dels ciutadans a comprar i portar armes de foc i la necessitat de la policia d'estar preparada per enfrontar-se a delinqüents armats, són els ingredients d'un còctel explosiu. No ens ha de sorprendre que hi hagi morts una setmana sí i l'altra també. Quan el causant de les morts no és un policia incapaç de controlar els nervis, o poc professional, o racista, és un boig que s'ha comprat una arma i la fa servir com si fos una joguina.

La tensió racial, el dret a portar armes i la por de la policia als delinqüents armats, còctel explosiu. 

Fa poc, a Texas, un home va matar cinc veïns que li van demanar que no fes soroll perquè tenien un nadó i no podia dormir. Poc abans, també a Texas, unes noies van ser abatudes a trets perquè es van confondre de cotxe en un aparcament. A Carolina del Nord, una noia va resultar ferida perquè va anar al pati d'un veí a la recerca d'una pilota. Són notícies que llegim amb una barreja d'estupor i de desinterès: ens deixen perplexos, però hi estem habituats. Ara fa dies que no en veiem cap, però tots sabem que no trigarà a enfilar-se alguna a la primera pàgina del diari o als titulars del telenotícies.

La solució per evitar-les sembla òbvia: prohibir –o almenys limitar dràsticament– la venda d'armes. Si la gent no pogués comprar fusells als hípers i no pogués portar-los pel carrer sense un carnet d'aptitud, els bojos no ho tindrien tan fàcil per assassinar nens a les portes de les escoles i seria més fàcil aprovar normes efectives contra la brutalitat policial, perquè no circularien tantes armes i no caldria donar tant de marge als policies per defensar-se, i entre una cosa i l'altra el nombre de víctimes d'armes de foc disminuiria de seguida.

Però als Estats Units –un país tan avançat en molts camps– això no sembla factible. El dret de portar armes està protegit ni més ni menys que per una esmena constitucional i és tan sagrat com el dret d'expressar lliurement una opinió o de reunir-se amb algú. Tot i això, tots els drets tenen límits. 

El dret a conduir un cotxe està limitat per una sèrie de normes que obliguen a no superar els límits de velocitat, a aturar-se als semàfors vermells, a respectar els stops i les ratlles contínues, etcètera, i cal passar un examen per obtenir un carnet de conduir. A ningú no li sembla que aquestes condicions vulnerin cap dret sagrat dels ciutadans. 

Per què no es poden adoptar unes limitacions semblants en relació amb la venda d'armes? L'Associació Nacional del Rifle, el lobby dels fabricants, és molt poderosa, però és incomprensible que hagi segrestat el sentit comú del país. A tots ens fa somriure el record d'un xarrup Charlton Heston perseguit per Michael Moore, a Bowling for Columbine. Per què no es pot prohibir, almenys, que els ciutadans portin armes en llocs públics sense un permís especial? L'actual Govern de Joe Biden hi està a favor. - Carles Casajoana la vanguardia.cat

El Partit Demòcrata fa propostes que podrien ser un primer pas. Hi ha estats que aconsegueixen imposar certes limitacions a la venda i la circulació d'armes. Però les matances segueixen, un més darrere l'altre, i no hi ha manera d'evitar-les. 

Els dirigents d'aquest país són els que volen donar lliçons de racisme als aficionats del València.