Els cobegen els alcaldables amb més probabilitats de guanyar les eleccions. Tots creuen que seran capaços de seduir-los. Aquests dies, els mitjans de comunicació en parlen constantment: “Així són els 300.000 indecisos que decantaran la balança a Barcelona”; “El coet Collboni s’aferra a les sigles del PSC per convèncer els indecisos”; “Trias està convençut que l’alt nombre d’indecisos li va a favor: ‘És veritat que hi ha un nombre d’indecisos molt elevat. Això m’afavoreix perquè no crec que votin un no-canvi, sinó que dubten entre no anar a votar o votar pel canvi’”. A remarcar el concepte del no-canvi. Ja s’ho trobarà.
Hi ha molts sinònims d’indecís (irresolut, dubtós, cagadubtes...), però els mitjans parlen exclusivament d’indecisos, potser perquè, després de tantes dècades d’anomenar-los així, no poden canviar de la nit al dia.
De sinònims n’hi ha molts: irresoluts, dubtosos, cagadubtes...
Fa més de mil anys hi va haver un rei anglès –Etelred II– que se les va haver amb els vikings i ha passat a la història com a Etelred l’Indecís, un sobrenom esplèndid, a l’alçada del del nostre Joan I el Descurat. Però avui, nenes i nens, no parlarem de reialesa sinó de l’ase de Buridan, un animal imaginat pels crítics de la tesi de Jean Buridan, que defensava ponderar les decisions per mitjà de la raó. 
L’ase en qüestió es troba en un lloc que equidista d’una pila de blat i d’un cossi d’aigua. Com que té tanta set com gana, no acaba de decidir si menjar una mica de blat primer i encabat beure una mica d’aigua o fer-ho a l’inrevés: primer aigua i després blat. Passa el temps i, incapaç de triar, assedegat i famèlic acaba per morir-se. Segons el Diccionario de filosofía de l’editorial Spes, la conclusió de tot plegat és que el lliure albir se sustenta sobre una jerarquia d’objectius i valors, i que, en absència d’aquesta jerarquia, només es pot actuar per atzar. - Quim Monzó.  
Que vagi bé diumenge, cagadubtes.