La intel·ligència artificial pot disparar el benefici del capital, però encara no pot fer la pau a Ucraïna o augmentar la despesa militar dels països europeus sense afectar l'estat del benestar ni la transició ecològica. És un consol.


Molts articles, i més n'hi haurà que s'escriuran sobre la IA, però és bo - crec - recollir diferents punts de vista. No és casual que se'n parli tant, el tema és candent i adient, però la visió global de Xavier Mas de Xaxàs, és de les més interessants que he trobat.

"Els camins de la guerra, la intel·ligència artificial (IA) i el capital s’entrellacen. Les grans corporacions financeres i energètiques occidentals anuncien beneficis rècord aconseguits amb IA en el context de la invasió d’ Ucraïna. Costa de passar per alt, per exemple, que dijous la companyia angloneerlandesa Shell publiqués el benefici sense precedents de 9.600 milions de dòlars el primer trimestre d’aquest any coincidint amb la visita de Volodímir Zelenski a la Haia, on va demanar un tribunal internacional per jutjar els crims del seu rival Vladímir Putin. Una coincidència, sens dubte, però molt il·lustrativa de les forces que modelen el present.

Que els diners manen sobre totes les coses és una obvietat que acostumem a oblidar quan ens preguntem pels grans reptes de la humanitat. Fixeu-vos, per exemple, en l’ Apocalipsi que s’anuncia amb la IA, una tecnologia capaç, en diuen alguns, de substituir l’home. Sembla, tot i això, que les màquines pensants només poden calcular i acumular dades. Aquesta és la forma més primitiva del saber. Serveixen per reduir els costos de producció, però no per avançar el coneixement. El seu pensament mecànic aprèn del passat, de les dades recollides, però és incapaç d’engendrar un món nou, de pensar el que no existeix. Per això hi ha filòsofs, com Byung-Chul Han, que estan molt tranquils. Diuen que el pensament humà va molt més enllà del càlcul i la resolució de problemes. Mitjançant la passió i el dubte, l’home il·lumina el que no es veu, tot allò que roman més enllà de l’horitzó.

La IA, tan freda i superficial, no pot fer la pau a Ucraïna, però sí retallar les despeses de producció, augmentar el benefici del capital i accelerar la desigualtat en detriment de les persones de classe mitjana. Si aquestes persones viuen a l’eurozona, el seu poder adquisitiu, que ja ha caigut un 6,5% els dos últims anys, no es recuperarà. A finals del 2024 encara estarà un 6% per sota del nivell que tenia el 2020.

Amb menys capacitat de compra, aquests ciutadans necessitaran més ajuts socials. Com es pagaran, sobretot ara que els governs europeus han disparat la despesa militar? Amb més impostos i més endeutament o amb una renovada austeritat? La IA encara no sap com resoldre la vella equació de la mantega i els canons, ara que la seguretat s’ha convertit en una prioritat. Els països de la UE la consideren més urgent que l’educació, la sanitat i l’habitatge. Creuen que Rússia continuarà sent una amenaça encara que perdi a Ucraïna.

La IA tampoc no aclareix com es pagarà la transició ecològica. Per arribar a la neutralitat en les emissions de CO2es necessiten al voltant de 200.000 milions d’euros anuals fins al 2050. El dividend de la pau havia d’afrontar aquesta despesa. Sense una amenaça vital identificable, els estats europeus compraven mantega. Ara, tot i això, com ha reconegut Kristalina Georgieva, gerent de l’FMI, “el dividend de la pau ha desaparegut”. Macron calcula que França tindrà una “economia de guerra” durant molts anys. L’Estat de benestar se’n ressentirà. Els funcionaris públics de mig Europa, mestres, juristes i sanitaris, ja plantegen vagues i mobilitzacions. Se senten mal pagats, encara que la IA digui el contrari.

Els governs europeus hauran de prendre decisions pressupostàries que afectaran la vida quotidiana dels ciutadans i els polítics més radicals ho aprofitaran per vessar la seva retòrica populista sobre el cos ferit de la classe mitjana.

La situació també és difícil en molts països de rendes baixes. El deute els ofega. La inflació als EUA els afecta de ple. Quan la Reserva Federal encareix els diners per frenar l’alça de preus, també augmenten els interessos del seu deute contret en dòlars. La IA pot ajudar-los a recalcular quant deuen, però només Joe Biden i Xi Jinping poden alleujar el pes del deute que suporten.

Un altre exemple que la IA no entén la connexió entre dues activitats humanes tan bàsiques com la guerra i el treball és el Brasil. La seva neutralitat en el conflicte d’ Ucraïna s’explica perquè la Xina és el principal client dels seus minerals i productes agraris. La Xina compra un 30% de les exportacions brasileres, més que cap altre país. La Xina també és el principal subministrador del Brasil. Aquesta relació comercial s’intensifica any a any. Per això Lula, sense ajuda de la IA, es declara neutral i aplaudeix la mediació diplomàtica de Xi. És el més intel·ligent que pot fer per preservar l'ocupació al Brasil.

Les guerres acostumen a ser per l’apropiació dels mitjans de producció aliens. També la d'Ucraïna, on Rússia ambiciona les seves riqueses industrials i naturals. La IA ho sap. També sap que els invasors dissenyen les estratègies militars i recluten els seus exèrcits sobre la cobdícia i el cinisme, amb èpiques i valors buits, però aquestes són característiques tan humanes i imperfectes que és possible que les màquines no les facin mai seves.

Les màquines poden treballar de generals i empresaris, poden acumular morts i riquesa per als seus propietaris, però no tenen la passió del suïcida ni la ingenuïtat de l’explorador. És un consol que no puguin ser ni Putin ni Einstein. La IA no ens salva de l'horror d'Ucraïna ni ens paga les factures, i aquesta és una limitació que hauríem de mantenir. Ens confirma que el futur, encara que sigui complicat, continua estant a les nostres mans". - Només l’home pot veure-hi més enllà de l’horitzó - Xavier Mas de Xaxàs