Els joves de 18 a 30 anys podran gaudir aquest estiu d'un descompte especial per als vostres viatges per Espanya o per Europa. És l'última mesura anunciada ahir per Pedro Sánchez, que està sortint a proposta electoralista per dia. Divendres va anunciar una inversió de 560 milions per reforçar l'educació, i en fa unes quantes relacionades amb la construcció d'habitatges. Són bones les ajudes públiques i especialment si van dirigides als sectors més perjudicats per l'economia. Durant la pandèmia, les polítiques d'ajuts als sectors econòmics més afectats van permetre salvar milers de llocs de treball que podien haver-se perdut. Però la coincidència de la campanya electoral amb aquests anuncis llançats en plens mítings ofereix un aspecte de tómbola que no sé fins a quin punt beneficien les aspiracions socialistes. Al capdavall, el que es vota el 28-M són els alcaldes i bona part dels presidents regionals espanyols. No vull pensar què pot arribar a prometre Sánchez quan estigui en joc la seva pròpia reelecció a la campanya del desembre.
Durant aquest any, el Govern ja s'ha gastat una milionada per corregir els efectes de la inflació i la guerra d'Ucraïna. Les arques d'Hisenda estan plenes d'un any en què es van batre tots els rècords d'ingressos tributaris. I els nous impostos a bancs i empreses energètiques han augmentat aquesta tresoreria. L'ús que fa d'aquests diners el Govern ens fa pensar que estem creant una economia dopa i una ciutadania subsidiada, massa pendent de l'Administració pública.
Com bé explica avui l'economista Jordi Gual a les pàgines de Dinero, el pes del sector públic a l'economia també va creixent de forma desorbitada. I la dependència de l'Estat de molts sectors ja no sembla una cosa conjuntural, sinó estructural. Ja coneixen la vella dita: “Dóna-li un peix a un home i menjarà un dia, ensenya-li a pescar i menjarà cada dia”. Del que es tractaria és més ajudar més a fomentar la creació de riquesa i menys a repartir ajudes sense ordre ni concert. En aquest sentit, sempre serà millor que el Govern tingui cura que els joves rebin una bona educació que que puguin gaudir de bons per anar-se'n de vacances.
En resum, el que ens explica Jordi Juan, director de la Vanguardia en aquest article, és que el Govern hauria d'educar i no dopar els joves, sobretot sent un presumpte Govern d'esquerres. Però es comporta com ho faria un govern de dretes, adoctrinant al jovent amb el seu pensament únic, i el Govern de dretes no es presumpte, es de dretes.
No entiendo de política, pero a mi edad si se cuando me venden la moto.
ResponEliminaEste señor, el Sanchez, ahora va prometiendo pisos, y prebendas, pero los demás no se quedan atrás.
La Yolanda nos hablaba de 20.000 euros a cada uno cuando cumplieran 20 años, y yo pensé, si, vale, asíya tendrán el coche pagado.
Los independentistas piden el voto a los 16, claro, es la edad perfecta para las ilusiones de que con la república seremos más felices.
Los del PP te dicen que habrá agua para todos y además gratis, cuando hay una sequía que hará de aquello un secarral.
Pero nadie dice que:
No hay un solo trabajador autóctono, o sea, de la tierra, sacando patatas, segando o recolectando fresas, tanto en Andalucía como en Cataluña.
Que el que no quiera trabajar en el trabajo que ofrezca la SS, se le quitará la prestación de paro.
Que la montaña arderá como una tea dentro de nada, pero ningún parado va a limpiarla.
Que se multará con penas de trabajo social a quien se mee en calle o pinte las fachadas.
Que será obligatorio para pasar de curso tener al menos el 80% de asignaturas aprobadas y no, como en la actualidad.
Que quien esté en el paro tiene la obligación de ir al menos a cursos de inglés, pues en un país como el nuestro, donde nos dedicamos al bar, el restaurante, y el hotel, es básico, si no pasará que vendrá cualquier persona de cualquier país, desde paquistaníes a magrebís, pasando por bálticos, y nos darán sopas con hondas en nuestro país, pues ellos vienen todos con el idioma desde la escuela.
Hay muchas, muchas cosillas para hacer y ya vale de subvencionar, que sólo criamos influencers.
Salut
Ho estan fent tot de cara a la galeria, sense afrontar el problema de soca-rel. Veure'm com acaba, perquè això del Sánchez sembla el conte dela lletera. Salut.
EliminaTambién se olvida de decir que les dejamos una deuda impagable, de un billón de euros, porque dando a la manivela de los regalos somos únicos. Esto representa una España en quiebra.
ResponEliminaPor otro lado no me vale decir que como todos los países están mas o menos igual, no se pagará, porque si, si se pagará, ¿cómo?, vendiendo activos. Ya encontrarán los del Banco mundial, los del europeo y demases la fórmula de ir pagando intereses. Al tiempo.
Vivimos en un país donde todo está subvencionado, desde los viajes de la Imserso, que los pagamos todos, vayamos o no, hasta el gasóleo, agrícola, tenga usted tractor o no. Desde los vuelos Low cost (con las rebajas de impuestos de entrada de la compañía) hasta las dádivas de los 400€ de regalo a los jóvenes para su disfrute y relax.
Nadie promete trabajo duro, sangre , sudor y lágrimas, esos no. Nadie habla de realidades, vivimos en una realidad virtual más grande que la del Google.
Salut
Doncs sí, un deute impagable, que a més em sembla en gran part li debem als xinesos.
ResponElimina