Les aigües subterrànies, com a possible solució davant de la sequera, per a ajuntaments, agricultors, propietaris de finques i fins i tot empreses, han fet emergir de nou la figura del Saurí. Amb desenes de pobles ja a les mans dels camions cisterna, i moltes explotacions agrícoles sense poder regar, prolifera a Catalunya la prospecció i la perforació de nous pous. La necessitat, que quan es tracta de manca d'aigua per beure o regar és gairebé desesperació, ha fet emergir la controvertida figura del saurí, lligada al món rural a la recerca de pous, en paral·lel als coneixements amb base científica d'hidrogeòlegs i empreses dedicades a la captació d'aigües subterrànies.

“Patim als saurins, se'ns situa al mateix nivell, però no és científic ni verificable; el que és seu és una sensació subjectiva i arbitrària. Han fet moltes desgràcies, s'han llençat molts diners públics”, sosté l'empresa d'hidrogeologia que assessora l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí. El degà de la facultat de Ciències de la Terra (UB) alerta del risc de sobreexplotar les aigües subterrànies. Amb talls en el subministrament durant les nits i dependència dels camions cisterna des de l'estiu passat, a l'Espluga, quan finalitzi una primera diagnosi, decidiran si es poden perforar nous pous. "Hi ha processos de recerca de les aigües subterrànies que poden durar tres anys".

Mentrestant, no deixa de sonar el mòbil de Pere Sanromà, reconegut saurí de Vespella de Gaià (Tarragonès). Als seus 76 anys, assegura que ha ajudat a localitzar “centenars” de pous, més de 50 per a ajuntaments, i cita La Vanguardia en una finca de vinyes al costat de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).

“És un superpou, és emocionant”, diu somrient Magí Pallarès, propietari d'unes joves vinyes que temia no poder regar. Al costat, Sanromà mostra feliç el raig generós d'aigua que surt de sota terra gràcies a un pou a 50 metres de profunditat. Just ara estan fent l'aforament i les primeres dades mostren una capacitat de 18.000 litres cada hora. Les analítiques de l'aigua són bones i els propietaris de la finca estan decidits a tirar endavant la inversió, que superarà els 30.000 euros.

La perforació la fa una empresa de Castelló, Aquasond. “Estem donant data per a finals d'agost. No hem viscut mai res igual”, explica Manel Sancho, el seu fundador. Mig segle fent pous. “Hidrogeòlegs o saurins? No respondré, s'enfadarien els uns o els altres”.  I és que amb els sauris passa com amb Déu, o creus o no creus”, repeteix Sanromà, que explica que cobra entre 200 i 300 euros per pou. No gaire lluny, a Masllorenç (Baix Penedès), el seu alcalde, Joan Miró, explica que amb l'ajuda d'un saurí, casualment Sanromà, han localitzat una veta d'aigua situada a entre 250 i 300 metres de profunditat. “Si hi ha prou aigua passarem un estiu molt millor. La situació és dramàtica”, explica l'alcalde d'un poble (570 veïns) que depèn dels camions cisterna des de l'estiu.

A Masllorenç ja han tramitat els permisos a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), amb competència sobre un recurs públic com les aigües subterrànies, estiguin a finques públiques o privades. Una empresa, amb el suport d'un tècnic, executarà el pou. “Fa por, a veure si tenim sort i hi ha aigua”, diu l'alcalde. La proliferació de pous i la sobreexplotació dels aqüífers preocupa els experts. “No podem estirar veta, és una aigua que també és finita”, alerta Albert Soler, degà de la facultat de Ciències de la Terra (UB). Molts pous s'han assecat després de més de dos anys sense pluges importants, i per això les perforacions es fan a més profunditat.

Soler alerta també de la importància de fer els pous amb hidrogeòlegs i empreses acreditades. “Si buscaràs l'aqüífer més profund i travessis altres aqüífers contaminats per nitrats, per exemple, ho pots contaminar tot”, adverteix el degà. Un altre dels perills és sobreexplotar aqüífers a la línia de costa, cosa que genera intrusió d'aigua marina i adéu recurs. “Quan sento la paraula saurí se'm posen els pèls de punta; troben aigua perquè saben on han de cercar. No té cap base científica, zero, però sí experiència. És un menyspreu. - lavanguardia.cat.

Sobre els sauris, hi ha l'anècdota del pan dulo. Entrevistaven un sauri francès a Rac1 fa temps, i parlava l'home del pan dulo, i és clar els de Rac1 no entenien res, i és que l'home no deia pan dulo, volia dir péndulo (pèndol), com el de Foucault, i no pa dur com el d'Emili Teixidor. Avui precisament he vist un saurí buscant aigua en un camp vora el riu. Aigua o algun tresor ocult, que mai se sap.