ÚLTIMS ESCRITS

19 de maig, 2023

PARLAR AMB EL MALALT

La irrupció de la covid ha canviat la percepció de l'opinió pública sobre la salut. Mai no hi ha hagut tants rellotges intel·ligents que recullen els passos, les pulsacions i totes les dades relacionades amb el benestar. Vivim temps marcats per la dictadura de l'era digital i molt pendents de les transformacions que arribaran de la intel·ligència artificial. Avui en pocs segons podem saber de forma automàtica centenars de dades sobre la nostra salut sense necessitat d'anar a cap centre clínic ni recórrer a cap aparell mèdic. Per això és tan gratificant escoltar la veu d'un savi com  el cardioleg Valentí Fuster,  que ahir va intervenir a Fòrums de Vanguardia per baixar-nos del núvol i recordar-nos la importància de les velles relacions humanes. El cardiòleg va defensar la importància de les innovacions científiques, però va deixar molt clar que “és ineludible” el contacte humà entre metge i pacient.

Per a Fuster, la majoria dels problemes es produeixen per raons emocionals i, per molt intel·ligents que siguin les aportacions de la tècnica, no hi ha res com la interlocució humana. "S'està perdent el bon costum de parlar amb el malalt", va assenyalar.

I igualment podríem afegir que també està desapareixent la necessitat de meditar i parlar amb un mateix. No és el cas de Fuster, que va explicar a la seva audiència que comença la seva jornada laboral a les 5 del matí al despatx a l'hospital Mount Sinai a Nova York i durant 15 minuts per al seu rellotge i no pensa en res. Es limita a reflexionar sobre la jornada que té al davant.

A parer seu, els ciutadans del nostre temps són massa reactius, es passen el dia corrent i no tenen pausa per meditar, quan haurien de ser tot el contrari: proactius. Quanta raó té! Hi ha altres maneres de dir-ho. 

Qui signa aquest article descriu el seu treball com una bogeria amb un cavall desbocat en què la principal virtut que té cada dia és la de dominar la bèstia per conduir-la i que la bèstia no el porti a ell pel mal camí. Benvingudes la pausa i la reflexió. Les aportacions tècniques són necessàries, però mai com a substitutiu del factor humà.


SHARE THIS

Author:

Contra el bé i contra el mal, contra les pretensions de l'un i de l'altre, només ens queda una defensa, la ironia.

6 comentaris:

  1. Sabe lo que dice.
    Hoy todo ha cambiado, incluso la relación con el paciente.
    No voy a explicar por aquí los motivos, pero son muchos, entre ellos, el principal, antes la carrera de enfermería era una carrera en que las personas que se decidían a ejercerla le tenían amor y lo hacían por deseo. Hoy es una carrera más, donde siempre hay plazas disponibles y la técnica lo ha absorbido todo.

    ResponElimina
  2. I tan important que és que el metge et parli. Dona confiança al pacient. De fet metge, infermera, o mestre, si no és vocacional mal assumpte. Per cert, vaig llegir que al Taulí ja fan actuacions amb la IA.

    Salut.

    ResponElimina
  3. palabras sentidas ( de sentir ) no de sonido ..
    pero ya sé que el traductor va a escribir lo que le parezca ; )

    ResponElimina
  4. En medicina és básico el trato humano. Pero lo que quieren es activar cada vez más la teleasistencia, lo que me parece una barbaridad, pero parece que todo va por aquí.
    Ya veo que lo sientes sentidamente de sentir.

    Un abrazo sentido.

    ResponElimina
  5. Tengo visita con el traumatólogo el día 25. . . . visita telefónica. Que tendrá que ser presencial más adelante porque mi recuperación no es la adecuada. ¿ Hablar con el paciente ?. . . como no sea por wassap, tal y como están las cosas.

    Saludos

    ResponElimina
  6. Pues en SBD andamos con la visita presencial y te diré que en el CAP, colas no hay, sobre todo si vas a las tres o las cuatro de la tarde no hay nadie; ayer que fui estuve platicando sobre el tema con las dos mujeres de recepción porque estábamos solos. De momento no contemplan atender telemáticamente. Claro que no depende de ellas.

    Saludos.

    ResponElimina