PARLAR AMB EL MALALT

La irrupció de la covid ha canviat la percepció de l'opinió pública sobre la salut. Mai no hi ha hagut tants rellotges intel·ligents que recullen els passos, les pulsacions i totes les dades relacionades amb el benestar. Vivim temps marcats per la dictadura de l'era digital i molt pendents de les transformacions que arribaran de la intel·ligència artificial. Avui en pocs segons podem saber de forma automàtica centenars de dades sobre la nostra salut sense necessitat d'anar a cap centre clínic ni recórrer a cap aparell mèdic. Per això és tan gratificant escoltar la veu d'un savi com  el cardioleg Valentí Fuster,  que ahir va intervenir a Fòrums de Vanguardia per baixar-nos del núvol i recordar-nos la importància de les velles relacions humanes. El cardiòleg va defensar la importància de les innovacions científiques, però va deixar molt clar que “és ineludible” el contacte humà entre metge i pacient.

Per a Fuster, la majoria dels problemes es produeixen per raons emocionals i, per molt intel·ligents que siguin les aportacions de la tècnica, no hi ha res com la interlocució humana. "S'està perdent el bon costum de parlar amb el malalt", va assenyalar.

I igualment podríem afegir que també està desapareixent la necessitat de meditar i parlar amb un mateix. No és el cas de Fuster, que va explicar a la seva audiència que comença la seva jornada laboral a les 5 del matí al despatx a l'hospital Mount Sinai a Nova York i durant 15 minuts per al seu rellotge i no pensa en res. Es limita a reflexionar sobre la jornada que té al davant.

A parer seu, els ciutadans del nostre temps són massa reactius, es passen el dia corrent i no tenen pausa per meditar, quan haurien de ser tot el contrari: proactius. Quanta raó té! Hi ha altres maneres de dir-ho. 

Qui signa aquest article descriu el seu treball com una bogeria amb un cavall desbocat en què la principal virtut que té cada dia és la de dominar la bèstia per conduir-la i que la bèstia no el porti a ell pel mal camí. Benvingudes la pausa i la reflexió. Les aportacions tècniques són necessàries, però mai com a substitutiu del factor humà.