El titular diu: “Una ruptura de parella, darrere de la baralla entre dues famílies amb un ferit de bala a la Mina”. Tant és el diari, perquè tots parlen de “famílies”. I quan, en altres notícies, no usen aquest substantiu, utilitzen clan. Ho fan els diaris i ho fan les emissores de ràdio i de televisió. Tan difícil és parlar clar? Doncs es veu que sí. Família i clan s'han convertit en dues paraules amb un subtext que va més enllà del que volen dir, segons els diccionaris. Quan llegim família o clan a la premsa ja entenem quins grups socials hi estan implicats. Els fets de la Mina van tenir lloc al passeig on hi ha el monument a Camarón de la Isla, entre els edificis Mart i Llevant, al moll del mercadeig de droga que hi ha en alguns pisos. Dissabte, a Catalunya Ràdio, al programa El suplement, Mayka Navarro parlava amb Roger Escapa dels nens inimputables de Badalona, els que violen quan els ve de gust i ho tornen a fer quan els surt dels nassos, perquè saben que no els passarà res. No els controla ningú, començant per les famílies. Navarro va explicar que és un error la pràctica d'amagar el col·lectiu social a què pertanyen. Va dir: “S'han de posar noms i cognoms a tota la problemàtica per analitzar-la, sense cap voluntat d'estigmatitzar. I quan tens que el 99% d'aquests presumptes responsables pertanyen a l'ètnia gitana, s'ha de focalitzar perquè la seva comunitat entengui que hi ha un problema i que, a més, molts no en són conscients”.

Algú en farà cas? Crec que no. Seguiran utilitzant família i clan com a eufemismes i tal dia farà un any, per acabar com a l'acudit d'Eugenio dels mussols. "Culo, he dicho culo".