LLEGIR O NO LLEGIR

Quan jo anava a escola, m'agradaven els llibres de text. Eren tot un món de sensacions per descobrir, i sobretot no hi havia televisió ni ordinadors o mòbils, que els suplissin. Recordo que a classe un alumne llegia un llibre a la resta de companys, en el meu cas eren novel·les de James Oliver Curwood, o Jules Verne. No sé si eren les novel·les més adequades per nosaltres, pero ens agradaven i varem agafar afició a la lectura. Ja més grandet,  esmorzava cada dia a la rere botiga d'en Siso el forner, llegint novel·les 'de l'Oeste' de Fidel Prado, Silver Kane,  Marcial Lafuente Estefania, o Zane Grey. No era alta literatura, ho sé, pero complia la seva funció de captar aficionats a llegir, i Zane Grey era d'un altre nivell. Pero va passar el temps, i amb l'arribada de les noves tecnologies, les aules es van omplir de pantalles on els alumnes se submergien amb una facilitat prodigiosa. Europa va optar per ensenyar a través dels ordinadors, i això ens va ser molt útil al ple de la pandèmia, per exemple, quan l'ensenyament en línia ens salvava de l'aïllament i la incomunicació. 

Suècia va ser pionera en l'ús de la tecnologia a les aules. Interactuar i participar en les classes semblava més senzill amb ordinadors. Estaven farts dels llibres de text, sempre amb les mateixes explicacions, idèntiques fotografies i exercicis. Era hora d'introduir les pantalles a l'educació, intentar aconseguir un ritme més actualitzat a les necessitats de cada alumne. Però a mesura que s'introduïen les pantalles s'anaven retirant els llibres. No només els de text, sinó tots els llibres. Per què? La pantalla obria un univers de possibilitats d'ensenyament però també de lleure. Els alumnes depenien de les pantalles. Les vides reals van ser substituïdes per les vides de les tecnologies: jocs, avatars, whatsapp, fotografies i xarxes. Volíem augmentar la creativitat i la capacitat de raonament dels alumnes, l'aprenentatge transversal i interdisciplinari, però no vam saber. Els vam empetitir el pensament.

Ara, el Govern suec ha decidit fer marxa enrere perquè el nivell de lectoescriptura dels alumnes ha fet un descens en caiguda lliure des de l'any 2016 fins avui. Els resultats de l'informe Pirls sobre comprensió lectora han estat molt dolents. A Espanya, els índexs lectors són més baixos que a Suècia. És evident que la culpa no és de la tecnologia, sinó de com la fem servir. Qui ha dit que les pantalles i els llibres són incompatibles? Llegir és l'activitat més plaent i enriquidora del món, però la tecnologia pot ser un magnífic instrument d'aprenentatge.

No hem de reduir el coneixement del món i les relacions amb els altres a una pantalla. Suècia va ser pionera en la digitalització i ara rectifica. Benvinguts els llibres a les aules ia la vida! No obstant això, no cal caure en el simplisme: la tecnologia forma part del nostre món i ho millora, si sabem fer-la servir. No vivim un dilema entre tecnologia i llibres. No es tracta de triar una opció i eliminar-ne una altra del nostre mapa de possibilitats. L'opció és diferent: aprenem a estimar els llibres i fer que els joves s'entusiasmin per llegir-los? Si sabem fer-ho, hi sortirem guanyant. A Suècia sembla que han escollit el camí correcte. La pregunta és: Se'n sortiran?, o ja és tard.