Al PP, el fet que Vox situï un torero de vicepresident de la Comunitat Valenciana ha suscitat estupor, però sobretot burla. El País ha recollit el testimoni d’un baró popular que, en assabentar-se de l’elecció, va ironitzar que només els falta posar de portaveu “una tonadillera”. 

L’acord amb Vox, que el PP va tancar amb la celeritat amb què es despatxen els mals toros, és preocupant, perquè els populars han assumit el discurs de l’extrema dreta en qüestions com la violència masclista, la llengua, el proteccionisme econòmic, la immigració il·legal o la memòria històrica. El més inquietant no és el torero Vicente Barrera, que assumeix a més la cartera de Cultura, sinó la quantitat de matadors d’un model de convivència que, tot i que és millorable, mantenia la pau social.

El món del toreig ha tingut personatges que van demostrar en la seva vida més intel·ligència, valor i fermesa que molts polítics que no han obert mai la boca davant les injustícies. Per més que ara s’apuntin a la conya reclamant una cantant després del torero. Penso en Juan Belmonte, a qui Manuel Chaves Nogales li va dedicar un llibre meravellós. El periodista li fa una pregunta que li podria plantejar a un polític: “Però és que vostès, els toreros, no senten les coses que el públic els diu?”. I Bel­monte replica: “El que no sent el públic és el que diem des de l’arena els toreros”.

La política en aquest país ha embogit. O potser caldria afirmar que és el món el que s’ha tornat boig. Ho va intuir Belmonte abans que ningú i un dia va acceptar visitar un manicomi, que havia internat un noi que no hi era tot. Era un antibelmontista que l’injuriava a les places toregés bé o malament. El jove va acabar amb uns espantosos atacs de bogeria quan sentia el seu nom. Van parlar una estona i, una mica avergonyit i confús, el tipus li va reconèixer que l’odiava amb totes les seves forces, mentre començava­ a plorar: “Allò em va produir una impressió penosíssima, només­ vaig respirar al meu aire quan em vaig veure al carrer”, va dir Bel­monte­­.

Els toreros acostumen a ser gent de confiança, perquè almenys creuen en el que fan. El problema són els bojos que van a les urnes amb odi i fan disbarats que tenen conseqüències. - Màrius Carol - lavanguardia.cat