QUE SIGNIFICA SER UN ÑOQUI?

A Argentina, s'anomena «ñoqui» un empleat públic que només va a la feina el dia 29 per cobrar. A Espanya no tenim (crec) una paraula específica per a algú que faci això i només ens sona al plat italià perquè el terme és una argentinització de gnocchi, un tipus de pasta italiana que tradicionalment es menja els dies 29 de cada mes. Per això, als empleats que cobren sense treballar se'ls diu nyoquis, perquè només apareixen al seu lloc a final de mes per rebre el sou. Això ve de l'Argentina, terra de psicòlegs. A Espanya això no passa ni passa, ni s'esdevé que no és poc, aquí ja ni cobraran el 29, els hi ingressen al compte corrent els de l'erari.

La diferència entre els nyoquis argentins i els espanyols és que els d'allà cobren sense treballar i no prenen decisions, cosa que és un alleujament. Els d'aquí legislen i donen lliçons d'eficàcia i de bon govern, sense adonar-se que són els besucs del pòquer. Com expliquen al confidencial, si un jugador de pòquer no sap qui és el besuc de la taula, és que el besuc és ell. Si un legislador, governant o jutge no sap qui és el nyoqui del negociat, és que el nyoqui és ell. Mentre a l'Argentina no és gaire difícil identificar els nyoquis, la majoria només apareixen al seu lloc de treball el dia de cobrament, a Espanya estan infiltrats a l'Administració i la política. No només cobren. Fan com que treballen. I prenen decisions, cosa que és pitjor. Pitjors són els nyoquis que, a canvi de prerrogatives injustes i emoluments que no són merescuts, aproven lleis que ni llegeixen ni entenen. La disciplina de vot, el totalitarisme infiltrat en els partits, els obliga a validar-les, sota pena de ser exclosos de les llistes de la següent legislatura o privats de poltrona giratòria o un exili daurat, una vegada cessin i deixin de fer mal. ¡Quins hàbils s'han tornat les elits extractives! Si el seu analfabetisme funcional li ho permetés, constatarien com durant les darreres legislatures, incloent-hi la que acaba de finalitzar, han aprovat bateries de lleis infumables i mal redactades, indignes d'una democràcia liberal que base el funcionament en l'imperi de la justícia, el respecte a la presumpció d'innocència i la classe mitjana. No es queixin que perdin vots. A més, el que pretenen és instaurar una “democràcia no liberal”, com a Polònia. Anem camí, apropant al mateix extrem l'esquerra i la dreta, agermanant la intransigència. Torni vostè demà!.