Aquesta setmana s’ha fet públic un estudi liderat per la Universitat Rovira i Virgili, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i cofinançat per la Fundació La Caixa. És sobre el turisme i sobre com afecta la ciutat. La majoria dels resultats eren previsibles. N’hi ha un que fa referència als canvis que ha patit el paisatge comercial dels barris més turístics, i que “ha suposat un fort impacte en la salut i en el benestar de la ciutadania a causa de la sobreocupació de la via pública i l’increment de les terrasses i de la contaminació acústica que se’n deriva”. Un 36% dels barcelonins es queixen que la seva mobilitat es veu afectada pels ramats de guiris, que –de passada– provoquen insatisfacció en el 23%. Entre un 17% i un 23% dels enquestats diuen que la seva qualitat de vida es veu afectada per aquesta massificació, que ja no té a veure amb els mesos d’estiu sinó que s’ha fet crònica durant tot l’any. Però l’estudi també ha enquestat els creueristes que ens visiten. I aquesta és la part més sucosa: més de la meitat (un 53%) es queixa també que hi ha massa gent visitant la ciutat. Em sembla admirable. Massifiquen la ciutat i se’n queixen. El primer que penses és: doncs comença tu per quedar-te a casa i no massificar-la. 
Que els barcelonins n’estem fins al barret no és cap novetat. La novetat és que també els turistes se’n queixin. Però si hi rumies una mica veus que és un intent de captar la idiosincràsia barcelonina. Si una de les nostres característiques és maleir aquesta gentussa, res més lògic que el guiram vulgui imbuir-se també d’aquesta peculiaritat nostra. Fa dècades compraven barrets mexicans i nines de flamenca a la Rambla. Ara es queixen també ells dels forasters, en un clar exercici de turismofòbia. Com va dir un dia sant Ambròs, quan siguis a Roma fes el que fan els romans. - Quim Monzó, lavanguardia