En un sentit ampli, el terme underdog fa referència a la discriminació, precarietat o persecució que pateix un determinat grup social motiu pel qual es guanyaria la simpatia de l'opinió pública. Aquesta desenvoluparia un sentiment de solidaritat cap a la persona o persones més febles pel fet que perden o estan en posicions de desavantatge. Tot i no existir una traducció que il·lustri el concepte íntegrament en castellà es coneix com l'efecte «del no favorit», «el segon» o «l'etern perdedor» i se sustenta en la idea que certes persones solen identificar-se amb la part feble.

En un àmbit polític l'efecte underdog troba la seva explicació en contraposició amb el terme bandwagon en què un grup social apareix com a clar vencedor, cosa que provoca que l'opinió pública se sumi a la idea col·lectiva d'estar proper a les idees del guanyador per por quedar-se aïllat en allò que es coneix com la Teoria de l'Espiral del silenci (Noelle-Neumann, 1984).

En aquest escenari, la imatge que proporcionen els mitjans de comunicació de masses són fonamentals, ja que són els que ofereixen una visió del conflicte a l'opinió pública i aquesta farà una classificació entre qui són els guanyadors i els perdedors. Això també passaria amb la publicació d'enquestes on els ciutadans trobarien les dinàmiques guanyador vs. perdedor de manera molt clara.

En un context polític l'efecte underdog es refereix al sentiment de llàstima que desperta un partit polític o candidat que davant de la competició té poques possibilitats de guanyar allò que desperta la simpatia dels ciutadans. La llàstima que pogués suscitar entre l'electorat el pot convertir en un guanyador inesperat o upset. Per tant, encara que el terme a priori pogués semblar negatiu és justament aquesta debilitat la que desperta les seves simpaties.

La condició d'underdog no és estàtica ja que en funció del context un grup social podrà ser considerat com a perdedor o com a guanyador. Molts són els exemples al llarg de la història sobre la solidaritat que desperta un determinat grup social i com guanya o perd la condició d'underdog en funció dels diferents contextos.

És per això que actualment tant l'underdog com el bandwagon s'han convertit en tàctiques que grups socials, partits polítics i candidats s'afanyen a forçar per poder obtenir els beneficis que proporcionen.

Curiosament, la 'derrota' del President Sánchez en el debat televisiu a Antena 3, davant del candidat Feijóo, podria activar l'efecte underdog a favor seu, més que la picabaralla de Feijóo a TVE, 'el rifirafe' de Feijóo en TVE. Aqui, el retraten i el desmunten, sense acritud, tot i que son de part.