Són gairebé les vuit del matí i al carrer Canonges de la Seu d’Urgell ja hi ha moviment. Pol i Miquel, propietaris de la llibreria que ara ocupa l'antiga botiga de queviures, traginen. Fan la selecció de llibres que es portaran a alguna població propera sense llibreria amb un vehicle creat expressament per a aquesta tasca.
"Estem molt mal connectats amb la resta de Catalunya", expressa Miquel Albero. La idea de La Barraca sorgeix per suplir la inexistència de llibreries a l'Alt Urgell. La caravana que recorre els pobles més recòndits del Pirineu s'inspira en un projecte de Federico García Lorca que, amb un grup d'artistes, portava teatre clàssic per tot arreu durant la República. La necessitat de poder accedir a la cultura és el que va empènyer Miquel Albero i Pol Maese a obrir El Refugi, una llibreria a la Seu d’Urgell. El projecte té gairebé dos anys i, segons Albero, “ha trastocat molta gent del territori”. Allò que inicialment semblava “una idea una mica boja” s'ha consolidat fins a expandir-se amb La Barraca, la llibreria ambulant que aquest 2023 ha començat a recórrer el Pirineu.
El projecte de La Barraca és semblant al de la Tradillibreria de Tona, que també gira pel territori amb el Tradi-truc, un remolc amb capacitat per a 600 llibres. La missió del Tradi-truc és tornar els llibres que parlen d'un territori allà on van néixer: “Hi ha molts llibres que es basen en la vida i la gent de pobles i que no acaben tornant”, explica Lluís Marmani, que és al capdavant del projecte que va néixer fa més de 17 anys i que actualment està aturat per falta d'una furgoneta que estiri el remolc dels llibres.
Un dels centres que més literatura ha difós a la Franja de Ponent és la llibreria Serret de Vall-de-roures, creada i gestionada per Octavi Serret. Va pujar la persiana el 1981, quan Serret era menor i encara no podia registrar el negoci com a seu. Als inicis, la venda de material d'oficina ajudava a suplir les despeses de l'establiment, fins que el va poder deixar a partir del canvi de mil·lenni.
“Amazon”, declara Serret, que ara, a banda de llibres, té una segona feina com a venedor d'assegurances. "No tinc cap necessitat de vendre llibres i això em permet fer allò que vulgui amb l'espai". També organitza activitats i diu que ha arribat a fer “trobades molt bèsties”. La tasca que més se li ha reconegut és la difusió del català, cosa que li va merèixer una Creu de Sant Jordi el 2017: “El llibre en català l'he portat jo a Aragó”.
La llibreria La Lluerna de Ripoll no està ubicada a una població petita, però és l'únic punt de venda de llibres de la comarca i rodalies. Sorgeix com a resposta a la necessitat d'abastament de llibres a les poblacions properes: “Tenim lectors que abans anaven a Vic, Olot o Barcelona”, diu la llibretera Marta Barceló. La Lluerna forma part de la cooperativa Mas La Sala i està vinculada a la Traça, un projecte conjunt amb El Refugi per unificar el sector cultural del Pirineu. Es van ajuntar per recolzar-se en les activitats que organitzen i tenir una agenda pròpia. “No tot passa a Barcelona i la solució és fer alguna cosa”, conclou Barceló.
Les editorials El Pirata i Sidillà estan habituades a recórrer el territori per portar les històries per tot arreu. “Vam començar sense pensar que fèiem res d'especial”, diu Judit Pujadó, que està al capdavant de Sidillà. L'editorial publica molts llibres de territori i per això va sorgir la necessitat de tornar-los allà on sorgeixen. “Hem anat darrere dels nostres llibres”, explica Pujadó.
L'Editorial el Pirata va començar a girar el 2017 per oferir activitats literàries a nuclis que no tenen llibreries ni biblioteca. Bernat Cussó, que porta el projecte, explica que també acostumen a anar a fires perquè “com més llibres trobin, més lectors hi haurà”. El Gremi de Llibreters de Catalunya té un mapa de totes les llibreries agremiades: el litoral, sobretot el barceloní, concentra la majoria. Als pobles petits i zones rurals pràcticament no n'hi ha cap (la població s'ha de desplaçar o comprar a través d'internet). Mentres que el 2015 Barcelona va ser declarada Ciutat de Literatura per la UNESCO, les zones rurals unifiquen esforços per evitar la centralització de l'activitat literària a la gran ciutat.
El Punt de Lectura d’Agullana és un punt de trobada per a escriptors i lectors. Enric Tubert coordina el cicle amb el suport de l'Ajuntament d'Agullana i la col·laboració de la Llibreria 22 de Girona. Aquest any, del 30 de juny al 25 d'agost, celebra la 13a edició amb autors com Màrius Serra, Gemma Ventura, Maria Mercè Roca i Imma Monsó. Segons Tubert, “la iniciativa vol aconseguir que a llocs remots passin coses que aparentment només passen en entorns urbans”. - Paula Valls - lavanguardia.com
ALFA I BETO, DOS RUCS MOLT SAVIS
Els llibres arriben en ruc als llocs més apartats i pobres de Colòmbia. Des de fa 21 anys els quadrúpedes Alfa i Beto recorren intricats llocs per portar l'amor per la lectura als nens. La transcendència d'aquesta història sorgeix de la senzillesa. Luis Soriano, un professor rural colombià, tenia llibres per compartir i quan va pensar en la manera de fer-ho va unir dos elements aparentment adversos: llibres i rucs... llegir més ... I a Sort i Llessui, tenim les contrabandistes de lletres.
0 Comentaris