“En aquell moment no tenia cap acusació. Ara és més fàcil saber coses perquè hi ha internet i Google. Quan jo el vaig conèixer, aquest senyor no tenia cap causa pel narco”. Així ha intentat aclarir el candidat del PP el 23J, Alberto Núñez Feijóo, les preguntes durant una entrevista a 'Al Rojo Vivo' (La Sexta) sobre la seva amistat amb Marcial Dorado, condemnat per diversos delictes relacionats amb el contraban, el blanqueig i el narcotràfic. Una amistat que es va plasmar en moltes fotografies de viatges i vacances en comú entre qui ja apareixia en informacions periodístiques i processos judicials per les seves activitats i un càrrec públic de la Xunta de Galícia al Govern de Manuel Fraga.

Una mentida més a afegir al ja llarg currículum de Núñez Feijóo, No deixa de ser curiós que la prepotència, supèrbia i mentides de les que acusa el President Sánchez, siguin les que li costin les eleccions a ell, precisament per prepotent, superb, mentider i ja llocs desmemoriats.

A Publico i el País han refet tota la història de la llarga relació entre Nuñez Feijóo i Marcial Dorado.

"Si es tecleja a Google "Marcial Dorado" apareixen a l'instant 347.000 resultats. Però si s'afegeix a la cerca la paraula "Feijóo", llavors el nombre baixa a 39.000 entrades. A primera vista, això ha de significar que poc més d'una de cada deu pàgines d'Internet que citen el narcotraficant arousà el relacionen d'alguna manera amb l'expresident de la Xunta i candidat del PP a la presidència del Govern d'Espanya, ja que han passat més de deu anys des que El País publiqués les fotografies de Feijóo al timó del iot de Dorado i gairebé tres dècades des que es van prendre, l'estiu del 1995. Feijóo ha assegurat en multitud d'ocasions que quan va fer amistat amb ell no sabia que Dorado era un dels principals capos de la droga a Galícia.

Se'l pot creure o no, però el cert és que el 1995 Dorado ja havia aparegut a les portades de diaris gallecs i estatals i als titulars de totes les televisions, per la seva implicació en diverses causes per contraban i per tràfic de drogues. Entre altres, l'operació Nécora, que el 1990 va asseure a la banqueta 45 persones. La sentència d'aquell cas es va fer pública el 1994, pocs mesos abans que tots dos sortissin a passejar al iot del primer per la ria d'Arousa.

Entre 1992 i 1996, Feijóo era el secretari xeral de la Conselleria de Sanitat de la Xunta i el responsable dels expedients mitjançant els quals la Xunta va adjudicar a les empreses de Daurat el subministrament de la gasolina de les ambulàncies del Servizo Galego de Saúde i del combustible per a la calefacció dels hospitals gallecs. El narco blanquejava així l'activitat de les seves benzineres, amb què omplia els dipòsits de les planadores i els camions que transportaven tabac, haixix i cocaïna, i de passada podia rentar els diners negres que li reportava el tràfic de drogues gràcies als diners blanc que ingressava de l'Administració gallega. El 2013, la candidata de Sumar a les eleccions del 23 de juliol, Yolanda Díaz, llavors diputada d'AGE al Parlament de Galícia, va demanar a Feijóo que fes públics els expedients d'aquelles adjudicacions. La Xunta li va respondre que no podia fer-ho perquè havien estat destruïts durant unes inundacions en un institut d'ensenyament a secundari a Vigo, on havien estat traslladats a causa d'unes obres als arxius de la Conselleria de Sanidade a Santiago.

"La falta de transparència és una constant a la Xunta dominada pel PP", assegura Pablo Arangüena, diputat autonòmic del PSOE i portaveu a la Comissió Institucional del Parlament de Galícia. "Fins i tot es nega habitualment la informació que els diputats sol·licitem a l'empara del reglament del parlament o s'endarrereix tant que quan arriba deixa de tenir sentit", afegeix.

A mitjans dels anys 90 Feijóo no només es va relacionar amb Dorado, sinó amb altres testaferros i empresaris relacionats amb el narcotràfic. Qui li va presentar al narco ourensano va ser Manuel Cruz, militant del PP i xofer del llavors conseller de Sanidade, José Manuel Romay, i testaferro de diverses de les empreses de Daurat. Cruz era el líder d'un grup falangista de Ferrol a qui també estava adscrit Arsenio Fernández de Mesa, delegat del Govern d'Aznar a Galícia quan el 2004 la policia va trobar al xalet de Dorado les fotos de Feijóo.

Pocs mesos després que l'avui president del PP accedís a la presidència de la Xunta el 2009, el líder del PP a la localitat pontevedresa de Caldas de Reis, Evaristo Juncal, va haver de dimitir del càrrec de delegat territorial de la Conselleria de Medi Ambient a Pontevedra quan es va saber que a mitjans dels noranta havia venut diverses empreses a Dorado i José Manuel Prado Bugallo, Sito Miñanco, el més conegut dels narcos gallecs, a través de Manuel Cruz. Una d'aquestes empreses era, precisament, JF Oil, una de les distribuïdores de combustible a què Feijóo havia adjudicat contractes de subministrament del Sergas els expedients dels quals mai no van aparèixer

Juncal va dimitir el 2010 quan la premsa gallega va fer públiques les seves relacions amb les xarxes més poderoses del narcotràfic arousà, però Feijóo, que acabava d'obtenir feia pocs mesos la primera majoria absoluta, no només no ho va repudiar, sinó que el va protegir mantenint-li el sou de alt càrrec nomenant-lo cap de Protecció Civil a Pontevedra. Aznar i Romay es van endur Feijóo a Madrid el 1996 i el van posar al capdavant de la secretaria general d'Assistència Sanitària del Ministeri de Sanitat. Tres anys després, Manuel Cruz va morir en un accident de trànsit a l'autopista AP9 que La Voz de Galicia va definir com a "estrany".

L'any següent, Aznar va nomenar Feijóo president de Correus. Allà va dirigir la logística del vot per correu de diversos processos electorals que ningú va posar en dubte, com ell sí que fa ara amb el seu successor en la presidència de l'empresa pública insinuant-lo com a instigador d'un frau electoral, pel fet que hagués ocupat un alt càrrec al Govern del PP.

A Correos, Feijóo va conèixer Regino Martín, el sindicalista que ha encoratjat aquest debat que els fets i la mateixa empresa han desmentit. Feijóo assegura que és l'únic “amic comunista” que té. Se'l pot creure o no, però el cert és que en alguna de les fotos que es va fer al iot de Marcial Dorado apareix posant amb la seva parella de llavors, l'exsecretària de Sanidade de CCOO a Galícia, que després ocuparia el mateix càrrec a la federació estatal del mateix sindicat.

Durant els mandats de Feijóo a la Xunta entre el 2009 i el 2022 s'han succeït constantment els casos de clientelisme, amiguisme i nepotisme. I no només a Ourense, on el president de la Deputació Provincial, Manuel Baltar, per qui l'aspirant popular va fer alcalde Gonzalo Pérez Jácome, acaba de renunciar al seu càrrec envoltat de sospites de corrupteles que impliquen la seva família en el cobrament de mossegades i funcionaris de la institució que haurien assumit les seves multes per excés de velocitat.

El Consell de Contes de Galícia, l'organisme encarregat de fiscalitzar els comptes de l'administració autonòmica, va alertar l'estiu passat que l'administració paral·lela de la Xunta de Feijóo a través de quiosquets i entitats instrumentals ja gestiona més de 1.700 milions d'euros, és dir el 14% del pressupost de l?Executiu autonòmic. El deute que acumulen, segons el Consello de Contas, puja a més de 550 milions d'euros.

Quan Feijóo va deixar el Govern gallec el maig del 2021, a Galícia hi havia 29 fundacions públiques, 17 agències, 15 societats mercantils, 11 organismes autònoms i entitats de consulta, nou consorcis, quatre fons de capital risc i dues entitats públiques empresarials. Al capdavant de molts d'ells, amb salaris que excedeixen amb molt el que cobrarien com a funcionaris de l'Administració convencional, Feijóo ha col·locat amics, familiars d'amics, militants i alts càrrecs del PP, els currículums del qual, en nombroses ocasions, no ofereixen capacitació ni cap relació amb les competències que els va assignar.

Aquests organismes i institucions, a més, acumulen bona part dels contractes públics que la Xunta ha assignat a les empreses del grup Eulen, la directora de la qual per a la zona nord-oest d'Espanya és la seva pròpia germana, Micaela Núñez Feijóo. Entre el 2009 i el 2022, Eulen va rebre 37 milions d'euros en adjudicacions de l'administració gallega, i prop del 80% d'aquesta quantitat es va licitar a través d'aquesta administració paral·lela en què Feijóo va col·locar als seus fins.

Moltes d'aquestes adjudicacions milionàries coincideixen amb nomenaments i cessaments a dit dels responsables dins de l'organigrama de la Xunta. També a Eulen. El 2016, Micaela Núñez, que llavors era directora de la delegació de l'empresa a Galícia, va ser nomenada directora territorial per al Nord-oest després d'obtenir el 2015 el major contracte de la Xunta, 4,38 milions per a la vigilància dels centres de salut del Servis Gallec de Saúde (Sergas) a La Corunya.

Dos anys després, Feijóo va nomenar el llavors gerent del Sergas que va signar aquella adjudicació, Antonio Fernández-Campa, vocal del consell d'administració de l'Autoritat Portuària de Vilagarcía de Arousa. Fernández-Campa no tenia cap relació ni amb el sector portuari ni amb Vilagarcía, i l'oposició va acusar llavors Feijóo de premiar-lo amb un càrrec a dit ben remunerat gràcies a les dietes per assistència als consells de la institució. Una cosa semblant va succeir amb Jesús Vázquez Almuiña, conseller de Sanidade entre 2015 i 2020 i màxim responsable de les adjudicacions del Sergas a Eulen en aquest període. Almuiña és metge de professió, va ser alcalde de Baiona (Pontevedra) i tampoc se'l coneixia cap vinculació amb la gestió dels ports fins que Feijóo el va nomenar el 2020 president de l'Autoritat Portuària de Vigo, amb un salari de 87.000 euros anuals, superior al del president del Govern.

La Sociedade Galega de Medi Ambient (Sogama), que gestiona el tractament d'escombraries d'un centenar de municipis gallecs, va adjudicar Eulen 3,46 milions sota comandament de dos presidents nomenats a dit per Feijóo: Luis Lamas, que va haver de dimitir després que se sabés que també havia subscrit contractes de Sogama amb el seu propi despatx d'advocats, i Javier Domínguez Lino, exregidor del PP a Poio (Pontevedra) a qui Feijóo va designar com el seu successor. Lamas cobrava en plena crisi financera més de 72.000 euros, i Domínguez Lino, 74.000 euros. Alfonso Sánchez Izquierdo, nomenat director general de la Corporació Ràdio i Televisió de Galícia (CRTVG) just després de la investidura de Feijóo el 2009, ia qui l'oposició i els sindicats acusen d'haver posat els mitjans públics de comunicació al servei dels interessos del PP, ha signat amb Eulen contractes per valor de 2,2 milions d'euros. El salari supera els 92.000 euros anuals.

Tant Feijóo com el seu successor, Alfonso Rueda, s'han negat a destituir Sánchez Izquierdo malgrat acumula centenars -si, centenars- de sentències en contra dels tribunals de justícia per vulneració de drets civils i laborals. Ho tindrien fàcil perquè va ser el mateix PP el que va impulsar i va aprovar fa dotze anys la Lei do Audiovisual Galego, que estableix que el director general de la CRTVG ha de ser nomenat pel Parlament. La xarxa que va proporcionar contractes milionaris a l'empresa on treballa la germana de Feijóo també va atrapar alguns alcaldes. Ernesto Anido, que va arribar al Govern local de Sada (la Corunya) sent la tercera llista més votada, gràcies als vots de trànsfugues del seu propi partit, va adjudicar a Eulen 810.000 euros, el 8% del pressupost municipal. Fa dos anys el Tribunal Suprem el va condemnar vuit anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació en la contractació d'una assessora.

A Melide, a una hora per carretera de Sada, l'alcaldessa del PP, Ánxeles Vázquez, va adjudicar a Eulen una quantitat similar, més de 806.000 euros, el 15% del pressupost local d'aquell any. Vázquez és llicenciada en Geografia i Història i tècnica en informació i cultura, però malgrat no tenir experiència en el sector primari Feijóo la va ascendir a conselleira de Mitjà Rural un any després d'aquella operació. El 2018 la va nomenar consellera de Medi Ambient, Territori i Vivenda. Avui és vicepresidenta segona i consellera de Medi Ambient, Territori i Habitatge al Govern d'Alfonso Rueda.

La portaveu nacional del BNG, Ana Pontón, va reclamar l'any passat a Feijóo els contractes amb Eulen quan encara era president de la Xunta, assegurant que tenia "el deure inexcusable" d'explicar per què l'empresa per a la qual treballava la seva germana havia multiplicat els seus negocis amb l'Administració i perquè en molts dels procediments d'adjudicació existien evidències de tracte de favor i d'informació privilegiada. Feijóo no va respondre mai, ni tampoc ho van fer Eulen ni la seva germana, de qui Público va tractar, sense èxit, obtenir una versió quan va publicar fa més d'un any les informacions a dalt esmentades.

El diputat socialista Pablo Arangüena recorda que el PP ha votat dues vegades a la Cambra gallega a favor de dues iniciatives del PSdeG perquè la Xunta faciliti tota la documentació relativa als contractes de la Xunta amb l'empresa de la qual la seva germana és apoderada a Galícia. Però passa com amb els contractes de Marcial Dorado, a qui Feijóo deia no conèixer del tot.

"El PP vota a favor de lliurar-nos la documentació, però després no ens la lliura. El mateix passa amb molts altres temes, i això dificulta molt investigar la corrupció", conclou Arangüena. Si es tecleja "Eulen" a Google apareixen 13,6 milions de resultats. Si s'hi afegeix "Feijóo", només 32.900.