TORNAREM A L'AUSTERITAT?

Tornarem a l'austeritat? Estaria bé que la premsa ho preguntés a Feijóo, després d'escoltar José María Aznar dir que hem de tornar a la "disciplina, a l'austeritat", i que "tornar al rigor significa passar problemes". També ha indicat que el període de més prosperitat econòmica, segons ell, va ser entre el 1996 i el 2004 sota el seu Govern, i que "Espanya creix més quan som disciplinats i som rigorosos".

Escoltar aquesta mera idea em produeix esgarrifances, un pessic a l'estómac i un viatge al que no vull tornar. Jo, el que recordo, és que el que es va vendre com a "miracle econòmic" sota el seu Govern van ser les llavors d'una bombolla immobiliària que va explotar en la crisi més gran que hem viscut. Les retallades que van començar l'últim any de Zapatero van fer pas, sota Rajoy, a una austeritat que va ocasionar la desigualtat social més important de la democràcia, que ha trigat anys a començar a corregir-se. Recordo d'allò el tancament d'empreses, el rescat bancari amb diners públics irrecuperable, suïcidis davant els embargaments, cues de la fam, cues d'empenyorament, cues per demanar l'atur, prestacions esgotades, pares rescatant fills de la desocupació, o fill i filles rescatant als seus pares amb pensions asfixiants, retallades sanitàries, congelacions en salaris públics, nul·la reposició de jubilacions, ciència paralitzada sense finançament, espanyols emigrants, pujada d'impostos, paisatges amb construccions abandonades... Es mirés on es mirés, tot era dantesc.

I recordo, alhora, declaracions de Rajoy i responsables del PP convencent-nos, juntament amb Europa, que l'austeritat extrema era l?única sortida. Que havíem de “reciclar-nos” i conformar-nos amb els “minijobs”. Que tothom, inclosos pensionistes, persones malaltes o parades, vivíem “per sobre de les nostres possibilitats”, i que no hi havia cafè per a tothom.

Personalment, estar a l'atur després del tancament de l'empresa on treballava, esgotar la prestació sense alternativa, i reciclar-me com a investigadora perquè després ens deixessin al carrer amb retallades en ciència. Recordo les cartes del banc, les clàusules terra, les nits sense dormir fent càlculs, pensar a estirar el menjar, la por a perdre l'habitatge, no arribar per pagar la quota d'autònoms, pagar més per la meva medicació, el càncer de la mare, l'altre càncer de la mare, deixar la poca feina que tenia per cuidar, l'avarícia dels altres, no tenir somnis, pensar que pots acabar al carrer, no llibres, ni cinema, ni viatges, ni projectes de futur. Pensar només en el pa i no en les roses. I que tot allò que et passava per sobre com una piconadora, any rere any, acabés per picar-te l'autoestima, deixar de voler-te, de pensar en tu i caure en persones que detectaven la teva vulnerabilitat per danyar-te. Aquella austeritat no la desitjo ni per al meu pitjor enemic.

Fins al 22 de desembre del 2017 no vaig tenir la trucada que em va salvar la vida. Aleshores ja vam descobrir que aquella austeritat va tenir greus conseqüències: gent en un pou sense fons, una classe treballadora pobra davant d'amnisties fiscals per a privilegiats, un PP que mentre demanava austeritat després va ser condemnada per corrupció tres vegades, i una Europa i un FMI que assumien que les retallades només havien generat pobresa extrema. El focus perfecte per créixer l'extrema dreta.

En contra de l'opinió d'Aznar, la seva etapa realment no va ser la de la prosperitat econòmica, sinó la de l'engany. No és el mateix créixer sota una bombolla immobiliària fictícia que sota l'empara d'unes garanties i drets laborals per a la població. Aquests anys he pogut pensar en els meus i una mica en mi, cuidar-me més, tenir una certa seguretat per planificar. Respirar.

Europa torna a parlar d'austeritat i control de la despesa, però recolza la línia de l'FMI que no es pot fer si es deixa de banda els més vulnerables. En definitiva, repetir els mateixos errors que a la crisi anterior. Diu l'FMI que fins i tot les retallades a la despesa social no han reduït el pes del deute respecte al PIB de les economies avançades.

Al mig d'una campanya electoral plena de desinformació i mentides sembla una gosadia demanar saber la veritat. Però cal preguntar-ho: Tornarem a aquella austeritat per sobre dels drets? Tornarem a la doctrina del xoc? El que és inquietant és que ni el mateix PP surti a negar el panorama rígid proposat per Aznar. I això aixeca el temor que qui calla, atorga.  - Ana Bernal Triviño.