Ser o no ser objectius, heus ací el dilema. Encara que els blocaires no obtinguem compensació econòmica de la nostra feina, si és cert que tenim l'obligació de ser precisos en el nostre llenguatge, dins de la màxima objectivitat que ens sigui possible. Això ve a tomb entre altres qüestions sobre si Pedro Sánchez, és o no és socialista. Sent objectius, Pedro Sánchez és el secretari general del partit socialista, president d'un govern espanyol socialista. Per tant, Pedro Sánchez és socialista. Una altra cosa és que es comporti com un socialista, que és un altre tema i aquí convindreu amb mi que el PSOE està escàs d'aquests militants. El mateix passa quan alegrement es titlla alguns jutges de feixistes o masclistes per part d'Irene Montero. Doncs no senyora ministra, no esteu emprant els termes correctes, i encara menys sent com és un acte d'obstinació, el 'sostenella y no enmendalla' de l'antiga política.

Estem existint a una perversió del llenguatge per part dels polítics i també per part d'alguns mitjans digitals, i és per això que potser cada cop més s'aparta la gent d'aquest entorn, i es refugien als mitjans que consideren afins al seu pensament , que són pocs per a la gent d'esquerres i molts per a la gent de dretes. Això si és que en aquest país encara hi ha algun polític d'esquerres. I en tot això on queda la veritat: la veritat, com que la matèria ni es crea ni es destrueix, només es transforma, i últimament., escasseja que no és poc. Em remetria a Adolfo Marsillach: La veritat recompensada, sempre a Espanya. Tot i que el seu programa es deia: 'la honradez recompensada, siempre en Espanya'. I aquí vaig quan parlava d'objectivitat, aquesta frase la coneixia, i no només la coneixia, sinó que recordo haver vist el programa a TVE. Però cercant la certesa del títol, m'he trobat amb aquest article, publicat precisament per un mitjà dels quals n'abominava aquest mateix matí en un comentari, i que, en canvi, pot publicar un article com aquest. Posem que parlo de Vozpopuli.