DE L'EDAT SUBJECTIVA

Quants anys tinc? / Què importa això! / Tinc l'edat que vull i sento! / Però no és l'edat que tinc, ni allò que la gent diu, / sinó allò que el meu cor sent i el meu cervell dicti. - José Saramago.

Preguntem molt per l'edat, aquesta edat cronològica que és tan fàcil de calcular tan quantitativa, tan matemàtica. Per contestar només cal restar a l'any actual el de naixement. Però què aporta aquesta dada? Ofereix molta informació?. La veritat és que no, només serveix per encasellar una persona en un model predeterminat socialment i cultural, i caracteritzar-lo amb atributs que qui interroga té fixats per al nombre resultant. L'edat cronològica d'una persona aporta poca informació i els atributs assignats a aquest individu estan altament esbiaixats.

Hi ha una dada també numèrica, però molt més interessant que l'edat cronològica: l'edat subjectiva. Aporta més informació i té un gran pes en el benestar físic i emocional i, per tant, a l'edat de les cèl·lules que marquen el nostre envelliment biològic.

Què és l'edat subjectiva? - S'entén per edat subjectiva els anys que una persona sent que en té. Determinada per com ens sentim i quina és la nostra resposta emocional, es relaciona amb l'estat cognitiu, els pensaments i les conductes associades a aquesta manera de sentir. Diferents estudis indiquen que aquest concepte agafa realment pes a partir que en complim els 50.

Un treball dut a terme per l'investigador alemany Markus Wettstein determina que “l'edat subjectiva s'està tornant més jove i roman més estable a la mitjana edat i als adults més grans d'avui”. Perquè, curiosament, aquest efecte està augmentant amb el temps: els individus amb dates de naixement més recents tendeixen a exhibir un biaix d'edat subjectiva més gran en comparació amb les generacions anteriors. És a dir, la gent se sent més jove avui que fa deu o vint anys. I és una excel·lent notícia, com veurem.

El pas del temps, de manera inevitable, passa la factura a les nostres cèl·lules. No és possible aturar el procés, però sabem que determinats determinants, com l'entorn o l'estil de vida, poden alentir el procés d'envelliment. En aquesta línia, diferents estudis evidencien que sentir-nos més joves del que marca el carnet d'identitat té un gran impacte positiu al nostre organisme. Una investigació de la Universitat de Carolina del Nord, liderada pel doctor Matthew Hughes, va concloure fins i tot que l'edat subjectiva és un bon predictor del benestar i la salut.

Pel que fa a la salut mental, diversos estudis suggereixen que actua com a factor de protecció específic davant dels trastorns afectius com la depressió. Una anàlisi transversal amb una mostra de 1.608 adults realitzada als Estats Units va vincular la percepció de joventut amb una valoració més positiva de la pròpia memòria. I per si no n'hi hagués prou, un estudi realitzat a Corea del Sud el 2018 concloïa que les persones grans amb esperit juvenil no només mostraven un volum més gran de substància grisa en la circumvolució frontal inferior i en la circumvolució temporal superior, sinó que també gaudien d'una edat cerebral més jove. Les troballes reforcen el paper dels mecanismes neurobiològics de l'edat subjectiva com a important marcador de la salut neurocognitiva al final de la vida.

En definitiva, l'evidència científica vincula aquesta sensació de joventut amb una millor salut física i cognitiva, més benestar, més salut sexual, més resiliència a l'estrès i menys riscos de mortalitat. Per maximitzar aquest efecte positiu, el desajust entre l'edat cronològica i la subjectiva ha de ser com a mínim uns deu anys, cosa que podem entendre per una generació.

Em sento rejovenir! - I què passa si, per contra, em sento més vell del que sóc? Què puc fer per canviar aquesta sensació? Promoure una edat subjectiva més jove és factible mitjançant intervencions que poden ser apreses i treballades:

No pensar en l'envelliment com una limitació per seguir marcant-nos metes, sinó com una nova etapa en què cultivar la felicitat, buscar nous reptes i treure partit a la nostra experiència i a tot allò aconseguit a la vida.

No témer les dificultats: les hem d'afrontar i seguir aprenent-ne. És allò que s'entén per resiliència. L'experiència brinda un saber perquè els obstacles a què ens enfrontem es puguin solucionar més fàcilment. O, si més no, la seva entesa ens aportarà serenitat i capacitat per gestionar-los.

Seguir sent curiosos, tenir ganes d'aprendre i continuar coneixent gent, promocionar les relacions socials, generar projectes i gaudir-ne. En aquest punt, i sempre amb el respecte a un mateix i a la parella o parelles si se'n tenen, la sexualitat adquireix un pes fonamental. És necessari tenir curiositat, experimentar, no estancar-se, obrir-se i gaudir del sexe. No debades, és un indicador clau de salut.

Fer de la nostra professió i/o ocupació una activitat gratificant. Aquest punt és essencial i està directament relacionat amb edat subjectiva: si no trobem sentit al nostre treball o ocupació, passarem la vida esperant la jubilació o que activitat finalitzi. És a dir, estarem pensant en el futur, volem ser més vells del que som. Aquest pensament ens generarà un estrès crònic, decepció o fins i tot vulnerabilitat, cosa que ens conduirà a patir un envelliment prematur. - amb informació de el periòdico i national library of medicine.