Cada poble i cultura tenen el seu marcador del temps; el judaisme té el seu propi. Aquest 15 de setembre del 2023, el judaisme estarà celebrant l'entrada de l'any 5784. No és un compte banal; l'any nou es diu Rosh Hashaná, i és una de les festivitats més significatives al calendari jueu. És el dia que se celebra l'aniversari del primer ésser humà, Adam, i per això és la coronació d'un Any Nou hebreu. Marca el començament d'un període de reflexió, penediment i renovació. És una tradició mil·lenària: la idea que fa 5.784 anys va començar l'activitat humana en la creació del món.

El relat de la creació del món és la creença de la cosmovisió jueva del temps. Els temps no són només una mesura abstracta, sinó una eina a través de la qual es revela la voluntat de Déu i s'estableix la relació entre Déu i l'ésser humà. El judaisme santifica el temps, donant un significat espiritual i moral profund, que vincula la història, la tradició i la relació de l'home amb la transformació, l'ús i la cura que fem de l'univers dia rere dia.

L'Any Nou hebreu brinda per la vida, però és lluny l'objectiu d'una reunió social per desinhibir-se; justament és el contrari. Rosh Hashaná és un moment d'introspecció profunda, un moment per meditar sobre les accions i els comportaments de l'any anterior. És una oportunitat per penedir-se dels errors comesos i comprometre's a ser millors persones en el futur. Aquesta introspecció implica reconèixer que cada ésser humà és una creació única i indispensable de Déu, que reclama de cadascú la responsabilitat universal pels nostres actes, present, passat i futur.

No deixa de ser curiós que a tot el planeta se segueixi el calendari cristià, inclosos els països de l'àrea musulmana, cosa que ens dona una idea de dues coses, l'enorme influència del cristianisme en la història de la humanitat i la capacitat de pervivència del poble d'Israel, el Poble elegit encara que no se sàpiga a hores d'ara exactament per què. El que uneix a ambdós és que ni uns ni altres, en aquest muny danys han après gran cosa de com comportar-se amb dignitat i decència amb els seus semblants, amics o enemics. L'Any Nou hebreu brinda per la vida, diu cínic el Rabí David Libersohn. Que els deus el perdonin, això si que és blanquejar al poble escollit.