“Xile arriba als 50 anys del cop d'estat cívico-militar encara amb ferides obertes, entre altres coses, perquè hi ha membres de les forces armades que saben on són els cossos de 1.469 persones, de les quals 1.092 són detinguts desapareguts i 377 executats sense entrega de cossos, i no han volgut, ni els han obligat judicialment, a lliurar aquesta informació. El duel de les famílies continua”, indica Saavedra.
En aquest sentit, Boric està fent voltes a una fórmula per aixecar el secret dels 36.000 testimonis de víctimes de la dictadura que el 2003 va recollir la Comissió Nacional sobre Presó Política i Tortura, a partir dels quals es va elaborar l'anomenat informe Valech, un inventari de les atrocitats de la dictadura. La proposta del mandatari ha aixecat butllofes fins i tot entre l'oficialisme i ha estat criticada per l'expresident socialista Ricardo Lagos (2000-2006) –qui va encarregar l'informe–, ja que llavors es va garantir als que van declarar que el testimoni romandria en secret durant cinquanta anys.
A l'altre pol, l'oposició dretana no perd ocasió per escalfar els ànims. L'episodi més greu i alhora representatiu va tenir lloc el 22 d'agost a la Cambra de Diputats. Aquell dia es complien 50 anys de la declaració parlamentària on l'oposició conservadora de l'època va denunciar que el govern d'Allende incomplia la Constitució i que molts historiadors consideren que va servir Pinochet per legitimar-ne el cop. Mig segle després, la Unió Demòcrata Independent (UDI) –partit d'origen pinochetista– va proposar tornar a llegir i votar aquella mateixa declaració, i va ser aprovada amb el vot majoritari de la dreta i la ultradreta, provocant una baralla entre els diputats.
Una de les reaccions més nítides es va produir poc després a la cambra alta, on l'històric militant socialista, exsecretari general de l'OEA i actual senador, José Miguel Insulza, va titllar d'“actitud miserable i provocadora” la lectura d'aquella declaració que “ ens mostra un país profundament dividit”. “És perfectament possible, i jo ho accepto, que alguns dels diputats que en aquella ocasió van aprovar aquest projecte no preveiessin el que passaria al país les setmanes següents, no van imaginar que amb aquest projecte s'estava donant legitimitat a un cop de Estat criminal”, va afirmar Insulza, abans de denunciar que “els que ho van fer avui saben el que va passar i no obstant ho van fer igual”.
Al mig d'aquest clima, durant l'agost també s'han conegut diverses sentències de la Cort Suprema relacionades amb la dictadura. Si bé el màxim tribunal va rebutjar que el president Eduardo Frei Montalva (1964-1970) fos enverinat pel règim militar i va absoldre els agents d'intel·ligència condemnats en primera instància, també va confirmar les sentències condemnatòries contra els militars que van assassinar el diplomàtic espanyol Carmelo Soria i al cantant Víctor Jara, autor del tema dedicat la seva filla, Et recordo Amanda .
Al maig, una enquesta va revelar que un 36% dels xilens creuen que Pinochet va fer bé donant el cop d'Estat. A l'agost, un altre sondeig va indicar que un 56% de la ciutadania es mostrava contrària a la commemoració de la fi del govern d'Allende perquè divideix els xilens.
“Estem a pocs dies de commemorar els 50 anys de la fallida de la democràcia i n'hi ha alguns que ens conviden a capgirar la pàgina, a oblidar el passat ia projectar-nos només a una futura esplendor. Però no hi ha futura esplendor possible sense memòria i sense veritat”, va dir Boric el mateix dia que intentava no resultar electrocutat .
L'enderrocament d'Allende va generar una onada solidaritat especial a Catalunya i aquesta sensibilitat s'ha mantingut amb els anys. El Govern de la Generalitat, el Govern de Xile i l'Ajuntament de Barcelona organitzaran el 24 de setembre –en el marc de la Mercè– un concert centrat en la figura del músic assassinat Víctor Jara, que es podria convertir en un dels actes commemoratius del cop més grans que se celebrin fora de Xile. A més, la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, assistirà a l'homenatge que l'Ajuntament de Barcelona celebra cada any a Salvador Allende a la plaça del Carmel que porta el seu nom. Altres entitats organitzen durant aquest mes de setembre activitats sobre l'efemèride, com ara Casa Amèrica Catalunya o la Filmoteca, que ha programat un cicle de pel·lícules. Et recorde Allende, a hi, a Víctor Jara i als desapareguts i assassinats pel règim del sinistre Augusto Cesar Pinochet.
Las dictaduras de América del Sur fueron crueles, muy crueles. Nadie se acuerda del de Paraguay, pero estuvo más de treinta años, Bolivia tres cuartos de lo mismo, Chile y Argentina son cara de una misma moneda. Brasil tuvo lo suyo. Los tiranos modernos tipo Venezuela no se quedan atrás y que decir de Cuba, donde la mitad de la población no tiene WC en su casa. Esas también son dictaduras.
ResponEliminaSolo se funciona medianamente bien en Europa y tampoco estamos contentos.
Salut
A Europa tenim també dictadures, les dictadures de la incompetència.
EliminaLo que dice de que Cataluña tuvo más sensibilidad al hecho, lo pongo en duda .Me tocó vivirlo, en plenitud del pluriempleo(lo normal ).Como todo golpe de estado, hay su justificación y quienes lo justifican, aquí no iba a ser menos. Que si era pro comunista, que la economía era un desastre...Vamos lo de ahora, superinflación, devaluación. La diferencia es que ahora no hay Unión Soviética y que los causantes de la inflación, mira por donde son los americanos. Se dijo, que promovieron el golpe entonces, ante el miedo al comunismo.
ResponEliminaSaludos.
Pues no lo dudes, esta sensibilidad existió, puedo dar fe, al menos en el ámbito del PSUC, que por motivos que no vienen al caso frecuentaba en aquella época.
EliminaSaludos.
Siempre que llega la fecha y el recuerdo me hago la pregunta: ¿qué hacía yo, qué hacíamos los demás, aquel día aquí bajo otra dictadura? No sé si hubo más sensibilidad en vuestra región que en la mía, y me da lo mismo. Creo que era más una sensibilidad de la izquierda prohibida, y sobre todo del PCE, y que hubo entonces debate sobre si había posibilidad de avanzar hacia regímenes de más justicia social o si la vía pacífica era una entelequia. Cuando me enteré del golpe iba en un autobús y enseguida entablamos cierta polémica entre tendencias diferentes, y muy desasosegados. Vamos, a quien le quepa duda de que el Gran Hermano USA fue decisivo y segursamentepromotor junto con multinacionales es que no se ha enterado. Lo del comunismo siempre ha sido una manipulación demagógica (aquí la siguen esgrimiendo las derechas) y Allende no era un radical y no sé hasta qué punto un socialista tradicional. Pero cualquier medida de avance para la población pobre es un desfío a la sociedad de los ricos.
ResponEliminaM enteré estando en Valencia, y ya tiene su que, pues el 23F también me pilló en Valencia. Que los americanos estaban detrás del derrocamiento de Allende está fuera de toda duda. En cuanto a los comunistas, diría que ya no quedan ni en Rusia. Una Rusia que por cierto se está instalando en el África subsahariana, y que se acerca otra vez a Cuba. Saludos.
Elimina