Al principi la Fe movia muntanyes només quan era absolutament necessari, de manera que el paisatge era igual a si mateix durant mi·lennis. Però quan la Fe va començar a propagar-se i a la gent li va semblar divertida la idea de moure muntanyes, aquestes no feien sinó canviar de lloc, i cada vegada era més difícil trobar-les al lloc on un les havia deixat la nit anterior, cosa que per descomptat creava més dificultats que les que resolia.
La bona gent va preferir llavors abandonar la Fe i ara les muntanyes romanen en general al seu lloc. Quan a la carretera es produeix un ensorrament sota el qual moren diversos viatgers, és que algú, molt llunyà o immediat, ha tingut un lleugeríssim indici de fe. - Augusto Monterroso
No se porque se me da que al final acabaremos, gracias a la política, y a los políticos, a dejar de hablarnos entre nosotros.
ResponEliminaEllos lo desean, desean que la gente esté crispada, y cuando está calma, ya se preocupan de remover la mierda.
Me cago en todos los políticos y en la política.
salut
No arribarà la sang al riu, recorda que estem pacificats, i Waterloo és la solució, encara que no està tot el guió escrit. Pot haver-hi alguna sorpresa.
ResponEliminaEstá todo muy enervado, me incluyo. Y ahora esto comienza a no gustarme en demasía.
ResponEliminaSalut
Doncs ara comença el pitjor, venen temps difícils, molt difícils. Caldrán dossis altes de calma i serenitat. Llegeix l'article que ve després d'aquest, i el de demà. Donen moltes postes de cap on anem.
ResponElimina