¿Qué culpa tiene el tomate, que está tranquilo en la mata? Y viene un hijo de puta y lo mete en una lata y lo manda pa' Caracas. - Quilapayún


No soc científic, però crec en la ciència. També crec en les institucions científiques internacionals i en no pocs acreditats investigadors i divulgadors, alguns d'aquests valencians i de gran prestigi. Però en el que més crec és en la meua capacitat d'observació, que sempre m'ha oferit excel·lents conclusions per a l'exercici del meu ofici, el de periodista; i a parlar amb les persones que considere tenen gran sentit comú, perquè ajuden a entendre millor el món. Succeeix amb el canvi climàtic, realitat que, més enllà de la seua verificació per la ciència, pot percebre's en el dia a dia amb què només fem un xicotet esforç i fixar-nos. Fins i tot acostant-nos a observar les xicotetes coses, els detalls d'un fenomen que sense adonar-nos ja està colpejant amb força les nostres vides, mentre alguns persisteixen a negar una evidència que, de no frenar-se, amenaça amb destrossar el món que coneixem.

La localitat del Perelló, xicoteta població costanera al sud de València i en la qual des de fa anys em refugie sempre que puc, és coneguda per l'excel·lència de les seues tomaques, amb un sabor únic resultat de ser cultivats en arena i banyats amb aigua dolça de l'Albufera. Des de fa un temps, les collites d'aquest producte estan patint com mai, fins i tot amb greus pèrdues, com les d'aquest estiu. L'augment de les temperatures, de l'ambient i de l'aigua, en aquests mesos, que és el període de maduració, està generant desesperació entre els agricultors. Entre finals de juliol i les primeres setmanes d'agost han desaparegut gran part de les collites. Però ací no està el pitjor; perquè els agricultors que conec, que descriuen que mai havien viscut, ni tampoc els seus pares, aquests episodis, temen des de fa anys les terribles *DANA quan arriba la tardor: els temporals que són capaços de, literalment, arrancar d'arrel els hivernacles i destrossar els cultius. Ja els ha passat, diverses vegades.

Diuen els científics, i jo els crec, que el Mediterrani és, en termes ecosistèmics, una "zona zero" del canvi climàtic; una geografia que serà la primera a ser deteriorada per l'augment de les temperatures i del nivell de la mar, amb terribles efectes sobre la fauna i la flora i, també, sobre els sectors productius com, atents, el turisme. Aquest estiu, per exemple, coneguts meus que viuen en primera línia de mar han optat per posar-se aires condicionats, cosa mai vista, per l'insuportable de la calor. Però els diré més, els més vells del lloc han comentat que mai en la seua vida havien viscut tantes nits tòrrides seguides a l'estiu, alguna cosa que succeeix des de fa alguns anys. Recordaven com en la seua joventut passaven les nits d'agost posant-se alguna cosa sobre l'esquena per a pal·liar el fresc de la nit, alguna cosa que fa anys que no fan. O com s'asseien al capvespre amb cadires als carrers per a parlar "a la fresca". És frescor vespertina també ha desaparegut.

Qui no s'adone d'aquestes coses, i que van a pitjor cada any, és perquè ha perdut la qualitat dels seus sentits per a percebre'l, perquè és un ignorant o perquè, directament, és una mala persona que anteposa un pressupost ideològic negacionista a la realitat, en la millor tradició del fonamentalisme religiós (també del laïcisme radical). Ens trobem en una complicada cruïlla que ens obliga a adoptar decisions radicals, encara que alguns com Andreu Escrivà alerten que, en no pocs aspectes, arribem tard. Jo soc del grup d'Andreu, perquè passejant aquest estiu entre camps de tomaques i arrossars he comprés que el nostre ecosistema ha canviat radicalment, i que moltes coses que formaven part del nostre paisatge sentimental en la infància o la joventut han desaparegut per sempre pel canvi climàtic. N'hi ha, i no són pocs, que ho neguen, que continuen pensant que la terra és plana; em pregunte si també ells i elles veuran les tomaques també planes. - Salvador Enguix - València. (article traduït del castellá al valencià)