Fa mandra parlar de la Diada nacional de Catalunya, que un any més no serà de tots, si és que alguna vegada ho ha estat; potser el motiu que no ho sigui el trobareu en aquest conte de Slavomir Mrozek, que ens porta a recordar la vigencia de la reivindicació de la primera diada: Llibertat, Amnistia i Estatut d'autonomia, malauradament vigent a dia d'avui. Enguany tenim l'al·licient Waterloo, impensable fa un any i caducat d'ací a un altre. O no! Catalonia is different.

"Hi havia una vegada un riu, i en cadascuna de les ribes d'aquest riu hi havia un poble. Els dos pobles estaven units per un camí que passava per un pont. Un bon dia en el pont va aparèixer un forat. El forat havia de arreglar-se, quant a això l'opinió pública dels dos pobles estava d'acord. No obstant això, va sorgir una disputa sobre qui havia de fer l'arranjament. Ja que cada un dels pobles es considerava més important que l'altre. El poble de la riba dreta opinava que el camí conduïa sobretot a ell, de manera que el poble de la riba esquerra havia d'arreglar el forat perquè havia d'estar més interessat en fer-ho. El poble de la riba esquerra considerava que era l'objectiu de qualsevol viatge, de manera que l'arranjament del pont devia ser l'interès per al poble de la riba dreta. La disputa es perllongava, així que el forat seguia allà. I com més temps passava, més creixia la mútua antipatia entre ambdós pobles. 
Un bon dia un captaire local va caure al forat i es va trencar una cama. Els habitants d'ambdós pobles li van preguntar amb insistència si anava de la riba dreta a l'esquerra, o bé de l'esquerra a la dreta, ja que d'això depenia quin dels dos pobles era responsable de l'accident. Però ell no es recordava perquè aquella nit anava borratxo. 

Algun temps més tard va passar pel pont un carro amb un viatger, va caure al forat i se li va trencar l'eix. Ja que el viatger estava de pas en ambdós pobles - no anava ni del primer al segon, ni del segon al primer -, els habitants dels dos pobles es van mostrar indiferents amb l'accident. 

El viatger, fet una fúria, va baixar del carruatge, va preguntar per què no s'arreglava el forat, i en assabentar de les raons va dir: 

- Vull comprar aquest forat. Qui és el seu propietari?

Tots dos pobles van reclamar a l'uníson el seu dret al forat. - O l'un o l'altre. La part propietària del forat ha de demostrar que ho és. - Però com? - Van preguntar a l'uníson els representants d'ambdues comunitats. - És molt senzill. Només el propietari del forat té dret a arreglar-ho. El compraré al qui aconsegueixi arreglar el pont. 

Els habitants d'ambdós pobles es van posar mans a l'obra, mentre el viatger es fumava un havà i el seu cotxer canviava l'eix. Arreglat el pont en un tres i no res, es van presentar per cobrar pel forat. - Quin forat? - Es va sorprendre el viatger -. Jo no veig aquí cap forat. Fa temps que vaig buscant un forat per comprar, estic disposat a pagar per ell un dineral, però vosaltres no teniu cap forat per vendre. M'esteu prenent el pèl o què?. 

Va pujar al carro i es va allunyar. I els dos pobles van fer les paus. Els habitants de tots dos estan ara a l'aguait en bona harmonia amb el pont i, si apareix un viatger, el detenen i l'estomaquen.