El 21 de juny de 1948, 'Manchester Baby' va executar el primer programa emmagatzemat en memòria (foto).  A l'Illa de Jura, a només 500 quilòmetres, Orwell escrivia 1984.

S'atribueix al filòsof canadenc Marshall McLuhan (1911-1980) la frase que “donem forma a les nostres eines i després són elles les que ens donen forma a nosaltres”. Sembla que mai no la va dir, però en tot cas la frase fa referència a com els mitjans electrònics condicionen el discurs, i conformen així societats i individus.

La seva obra parla dels mitjans electrònics del seu temps, però avui llegida ens resulta impossible no pensar en els mitjans actuals. Passa com amb 1984 d'Orwell, que les pantalles omnipresents que no es poden apagar, la doble llengua i el Gran Germà són molt més fàcils d'identificar avui que el 1949 quan es va publicar.

Mentre Orwell escrivia 1984, el 1948 a l'illa de Jura, a només 500 km, a la Universitat de Manchester començava a funcionar un dels primers ordinadors, conegut pel sobrenom de “Baby”. Aquells primers ordinadors eren habitacions plenes de cables on els enginyers treballaven. L'evolució de la computació també és la història de la desaparició de l'ordinador: habitacions immenses, ordinadors personals, mòbils i rellotges intel·ligents. L'ordinador és pràcticament invisible, però encara li falta una iteració per desaparèixer del tot. I ja sembla que arriben senyals. Un és el metavers de Meta, que ens posa un ordinador tan a prop dels ulls que desapareix efectivament. Aquesta proposta de Zuckerberg només havia despertat crítiques burletes —avatars sense cames!— fins a aquesta setmana. Lex Friedman, amb un dels pòdcasts més populars del món, va entrevistar Mark Zuckerberg al metavers. Els recomano que mirin l'episodi a YouTube perquè el grau de realisme és tan elevat que els primers cinc minuts són les reaccions del mateix Friedman a allò que està vivint (no veient).

Apple també s'ha apuntat a fer desaparèixer l'ordinador per aproximació amb el Vision Pro (és un ordinador, no unes ulleres). La seva no és una proposta basada en el metavers sinó en l'augment de l'entorn físic en què ens trobem. Així, la nostra habitació es veu “augmentada” amb objectes digitals per interactuar.

I finalment el tercer en disputa. Sam Altman d'OpenAI i Sir Jon Ive ex-cap de disseny d'Apple estan parlant de crear un dispositiu físic que encapsuli tota la potència de la IA generativa d'OpenAI: un ChatGPT capaç d'interactuar amb veu i de comprendre l'entorn amb la informació dels sensors de l'aparell. El multimilionari Masayoshi Son aportaria mil milions de dòlars.

No tenim cap manera de saber quina forma tindrà la propera iteració de l'ordinador, ni tan sols si alguna d'aquestes tres aproximacions arribarà a bon port. Molt menys de com ens donarà forma i ens canviarà com a individus i com a societat. El que sabem del cert és que les tecnologies d'avui són el Baby del 1948 i que algun Orwell d'avui ja estarà escrivint el 2084 de demà.. - Josep Maria Ganyet a la vanguardia.com. 

De fet, ja existeix una novel·la amb el títol, 2084: La fi del món, una novel·la distòpica de ciència-ficció escrita el 2015 per Boualem Sansal i inspirada en la novel·la 1984 de George Orwell. Igual que a la novel·la d'Orwell, aquesta es descriu a un règim totalitari, amb la diferència d'estar fortament inspirat per l'Islam. Tot pensament, tota acció i moviments són sotmesos als mandats de Yölah sota el control d'Abi, el profeta. 

Clar que la idea que de 2084 té Ganyet és molt diferent de la de Boualem Sansal, potser menys distòpica i alhora més angoixant.