Posar en dubte el lliure albir i explorar la veritable naturalesa de la humanitat no és una cosa nova. Els humans hem mantingut aquest debat milers de vegades. Tret que abans no disposàvem de la tecnologia. I la tecnologia ho canvia tot. Antics problemes filosòfics esdevenen ara problemes pràctics d'enginyeria i política. I, si bé els filòsofs són gent molt pacient —poden discutir sobre un tema durant 3.000 anys sense arribar a cap conclusió—, els enginyers no ho són tant. I els polítics són els menys pacients de tothom.

Com funciona la democràcia liberal en una era en què els governs i les empreses poden piratejar els éssers humans? On queden afirmacions com que “el votant sap què convé” i “el client sempre té raó”?

Com viure quan comprenem que som animals piratejables, que el nostre cor pot ser un agent del Govern, que la nostra amígdala pot estar treballant per a Putin i la propera idea que se'ns acudeixi perfectament pot no ser conseqüència del lliure albir sinó d'un algorisme que ens coneix millor que nosaltres mateixos? Aquestes són les preguntes més interessants que ha de fer front a la humanitat.

Per desgràcia, no són preguntes que sol fer-se la majoria de la gent. En lloc d'investigar el que ens espera més enllà del miratge del lliure arbitri, la gent està retrocedint a tot el món per refugiar-se en il·lusions encara més remotes. En comptes d'enfrontar-se al repte de la intel·ligència artificial i la bioenginyeria, la gent recorre a fantasies religioses i nacionalistes que hi són encara més allunyades que el liberalisme de les realitats científiques del nostre temps. Allò que se'ns ofereix, en lloc de nous models polítics, són restes reempaquetades del segle XX o fins i tot de l'Edat Mitjana.

Quan hom intenta lliurar-se a aquestes fantasies nostàlgiques, acaba debatent sobre la veracitat de la Bíblia i el caràcter sagrat de la nació (especialment si, com jo, viu en un país com Israel). Per a un estudiós, això és decebedor. Discutir sobre la Bíblia era molt modern a l'època de Voltaire, i debatre els mèrits del nacionalisme era filosofia d'avantguarda fa un segle, però avui sembla una terrible pèrdua de temps. La intel·ligència artificial i la bioenginyeria estan a punt de canviar el curs de l'evolució, ni més ni menys, i només tenim unes quantes dècades per decidir què fem. No sé d'on sortiran les respostes, però segurament no serà de relats de fa 2.000 anys, quan se'n sabia poc de genètica i menys d'ordinadors.

Què fer? Suposo que necessitem lluitar en dos fronts simultanis. Hem de defensar la democràcia liberal no sols perquè ha demostrat que és una forma de govern més benigna que qualsevol altra alternativa, sinó també perquè és el que menys restringeix el debat sobre el futur de la humanitat. Però, alhora, hem de posar en dubte les hipòtesis tradicionals del liberalisme i desenvolupar un nou projecte polític més acord amb les realitats científiques i les capacitats tecnològiques del segle XXI. - Yuval Noah Harari.