La sensació és d'un enorme desconcert, la nova i la vella política xoquen entre si, encara que gosaria afirmar que la nova política va néixer vella i caducada i més que sumar, resta. La banca, i els poders fàctics, tots junts van a la deriva, perduts en una carretera secundària de què no saben sortir. Mentrestant, l'Europa insolidària que atraca llei armada als migrants ja no representa cap valor ètic ni moral, desconcertada també, sobrepassada pels esdeveniments, la sensació - com deia - és de desconcert, a part que sembla que s'ha de produir un profund canvi a tots els nivells, el que no sé és quan ni cap a quina direcció. Potser si hauríem de tornar al surrealisme que va sorgir després de la gran guerra com pregona Maria, pero em temo que no ens acollirem a ell, potser perquè estem massa cansats, i cada dia de la setmana és dilluns, el dilluns de la marmota.
Recomano si no l'heu vist la pel·lícula 'fills dels homes' del director de cinema mexicà Alfonso Cuarón. La pel·lícula és brutal, Cuarón aconsegueix crear un quadre desolador de nosaltres mateixos amb un impressionant traç hiperrealista, aconsegueix atrapar-te i posar-te els pèls de punta amb una desoladora i impecable ambientació d'un futur no gaire llunyà que esglaia per la seva cruesa. Cuarón es mou a la perfecció pel fang que som com a espècie i que retrata de forma magistral. I compte, perquè la pel·lícula, del 2006 (abans de la crisi, de les crisis) toca un tema real i actual com és el dels refugiats, i ho fa en una dimensió que encara no s'ha donat, però que tot apunta que arribarem a aquest punt d'obscenitat que reflecteix el director mexicà a la pel·lícula com es pot veure a la foto, i diria que no trigàrem gaire, o potser a Noruega, Suècia o Dinamarca ja hi estan arribant, només falta fer el següent pas i em temo que els Estats europeus no a molt trigar el donaran. Granada ha estat un avanç negatiu en aquest sentit, encara que a Orban i Meloni els sembli poc. El balneari europeu s'enfonsa com el Titanic i els seus músics segueixen tocant ni tan sols saben quina melodia...
Esto se pone peor. Liebherr , la gran fábrica austro alemana está casi para cerrar, y en España ha plegado velas esta semana. Alemania está en recesión. No podrá seguir ayudando a Ucrania; al mismo tiempo, Gaza se ha levantado contra Israel, y esta está ayudada por EEUU, que no podrá tampoco ayudar a Ucrania.
ResponEliminaAsí nos encontramos con un panorama serio, pues al de Corea le importa una mierda si su gente pasa hambre y esta va proveyendo de armas a Rusia, y esta acabará ganando la guerra para expandirse.
Nosotros a lo nuestro. Sin agua, cosecha parca.
Se espera una recesión de tres pares y una inflación de narices.
Veremos el 2024, pero no traerá nada bueno.
Salut
Això de Hamas i Israel és molt fort. veure'm com acaba, però sembla que encara anirà a més. Francament, el 2024 te molt mala pinta. Per cert, 'fills dels homes' està datada al 2027. A tocar, o sigui que estem atrapant a les distopies.
ResponEliminaSalut.
Molt em temo que ja no calen pel·lícules per entreveure fins a quin punt som el que som -depredadors de nosaltres mateixos. Quan en el futur facin un balanç comparatiu entre el bel·licisme del segle XX i el del XXI, quin dels dos creieu que guanyarà?
ResponEliminael del segle XXI es més pervers, més tòxic.
ResponEliminaDiuen els historiadors, que a les dues grans guerres mundials del segle XX van morir al voltant de cent milions de persones. Percentualment, era més o menys el 2% de la població de mitjan segle.
ResponEliminaAvui aquest percentatge suposaria 160 milions. Potser soc excessivament pessimista, però a la vista del panorama que es va configurant, potser em conformaria amb aquest percentatge.