Quan va arribar l’any 1984, aparentment no va passar res i més d’un va respirar alleujat. Orwell s’havia equivocat, les seves prediccions no s’havien complert, almenys del tot, només alguna aparença i malgrat tot molt més del que semblava sense que massa és notes. Però mentre respiraven alleujats, oblidaven a un altre escriptor angles, Aldous Huxley. Malgrat el que molts creuen 1984 i el món feliç, poc tenen a veure a banda de ser dues novel·les futuristes. Orwell creu que serem dominats per una pressió externa, en canvi Huxley ho simplifica, potser dona per fet el gran germà, però ell creu que els ciutadans és deixaran dominar víctimes de la pròpia comoditat i la tecnologia.

Orwell tenia por que s’acabessin prohibint els llibres, com ho pronosticava també Bradbury. Huxley, en canvi, intuïa que no hi hauria motius per prohibir els llibres, simplement perquè no hi hauria gairebé ningú que els vulgues llegir. Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la, però Huxley que ja donava per fet això, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans. No va preveure cap dels dos internet com a concepte, crec que en certa manera ho donàven per descomptat, o ho deixaven intuir en els seus textos.... I mentrestant, internet està canviant..  Els indicis que el cicle digital actual, marcat pel social i el web 2.0, pot haver-se esgotat i anem cap a una nova etapa són cada vegada més abundants. “La falta de control sobre les xarxes socials n’accentua els efectes negatius”, titulava ahir aquest diari un reportatge en què s’abordava la situació. En ell es detalla la crisi existencial en la qual es troben les xarxes, basades en un model de negoci fundat sobre la publicitat segmentada i l’extracció de les dades dels usuaris, i que han concentrat un poder desmesurat i global en molt poc temps, davant la reacció tardana dels legisladors.

Als vells problemes de les xarxes, com la seva relació amb l’empitjorament de la salut mental juvenil, el foment de l’assetjament en línia o la influència de les notícies falses en la polarització social i els resultats electorals, s’hi uneixen alguns de nous, com una moderació de continguts negatius cada vegada més deficient, la promoció d’un caos informatiu que està quedant en evidència en el conflicte Is­rael-Gaza i una tensió creixent amb els reguladors. L’experiència en línia dels usuaris és cada vegada menys satisfactòria.

En els primers temps d’internet, que la xarxa resultés gra­tuï­ta a canvi d’alguns anuncis semblava una bona idea, però encara estem patint les conseqüències d’aquell pecat original. Mentre els ciutadans han abandonat la filosofia del “tot de franc” i han demostrat que estan disposats a pagar per l’accés a continguts i comunitats del seu interès, res no ha canviat per a les grans xarxes, que simplement intenten sumar el preu d’una subscripció mensual a la seva forma de finançament ­habitual.

En els seus intents per incrementar el volum de clients de pagament, Elon Musk ha aconseguit que X, que una vegada fou plaça pública informativa global, pateixi intentant mostrar resultats de recerca rellevants o identificant interlocutors respectables. Meta es planteja cobrar als europeus que no acceptin rebre publicitat personalitzada 13 euros al mes per Fa­ce­book o Instagram, en una iniciativa que sembla més un intent de calmar els legisladors que una aposta per rectificar el model perniciós sobre el qual se sustenta.

El problema no afecta només els usuaris. Mitjans de comunicació, administracions i empreses que han confiat bona part de la seva comunicació digital amb ciutadans i clients a les xarxes també són víctimes d’aquest sistema.

Les tecnològiques ja no semblen tan interessades en les notícies com quan Mark Zuckerberg va dir el 2019 que “cada plataforma d’internet té la responsabilitat d’ajudar a finançar i formar aliances que sostinguin les notícies”. Threads ha advertit que no les fomentarà, X fins i tot ha eliminat els titulars dels seus enllaços externs, TikTok no ha estat mai gaire interessat en el seu vessant informatiu, i fa temps que Google intenta respondre les consultes més habituals dins dels seus dominis, enviant menys tràfic a l’exterior.

Què ens espera en el futur? - Les cordes del quadrilàter tecnològiques-estats reguladors-mitjans-ciutadans són cada vegada més tenses. La balcanització de les xarxes no és ja un escenari forassenyat: després de les amenaces del comissari comunitari d’Interior, Thierry Breton, a X, Meta, TikTok i YouTube perquè controlin els seus continguts seguint la llei de Serveis Digitals europea, sota pena de grans multes o de cessament de serveis, Musk ha respost amb la possibilitat de què la seva X deixi Europa.

Les teories dels ideòlegs del primer internet, que van advertir dels perills dels “jardins tancats” i van propugnar una www lliure i oberta, resulten ara més atractives que mai, però mentre no quedi clar qui i com continuarà pagant la festa, sembla llunyana l’alternativa d’un internet federat a l’estil de Bluesky i Mastodon, on ciutadans, mitjans, empreses, organitzacions i administracions siguin propietaris de les seves dades i es puguin comunicar sense restriccions amb protocols oberts.