Cap excés és bo, ni tan sols les abraçades, per molt amoroses que siguin. I rebre'n 200.000 a l'any deixa les seqüeles, per molt arbre que siguis. És el que està succeint al Monument Natural de les Sequoies del Monte Cabezón, a Cantàbria, on milers de visitants acudeixen cada setmana a abraçar-se a un arbre, un gest que queda bé en xarxes socials i que s'ha popularitzat en extrem com a mesura antiestrès des que es va deixar enrere la pandèmia. Tant és així que l'Ajuntament de Cabezón de la Sal ha posat damunt la taula diverses mesures per "salvar" de les abraçades les preuades sequoies, entre elles organitzar les visites de manera controlada o posar un tiquet d'entrada, a més d'acotar els accessos . "La gent s'abraça als arbres, es degrada l'escorça, fins i tot algun se n'emporta un tros de record", diu l'alcalde. A més de quedar-se "pelats", moltes de les arrels de les 840 seqüoies d'aquest bosc també s'estan quedant a la vista per "l'erosió de trepitjar-los". Per això, l'Ajuntament de Cabezón de la Sal, juntament amb la Conselleria de Turisme i la de Desenvolupament Rural, s'han emplaçat a "fer una volta de rosca" per evitar la massificació de persones.

En l'actualitat, no hi ha la prohibició expressa de tocar els arbres, només es recomana no fer-ho, encara que, segons adverteix el regidor cabezonenc, "en no haver-hi vigilància, una prohibició no evitaria que en algun cas s'abracin als arbres".

Una altra moda, espero que passatgera d'aquesta societat tan especial que tenim és el rucking és una nova tendència on es camina amb pes en una motxilla a l'esquena amb la idea de cremar més calories i aconseguir més potència muscular. Es tracta d'una pràctica exportada de l'Exèrcit dels EUA, molt estesa en aquest país i que arriba a Espanya ia la resta del món.

També tenim els vegans, els corredors matiners urbans (en anglès runners), els Testimonis de Jehovà, fins i tot hi ha un runner al meu barri que corre descalç. No poso ciclistes ni patinetistes perquè són més o menys normals encara que poc respectin les normes de trànsit, ni els vianants, la pitjor espècie urbana, la que més contamina, la que més incompleix totes les normes, potser l'única espècie que hauria de ser erradicada de les voreres i carril bici. Mentrestant, l'excel·lentíssim i reverendíssim Ajuntament de Sabadell, ha pintat els passos de vianants amb fons vermell i franges blanques perquè es vegin, i els seus ciutadans i ciutadanes, ciutadanets i ciutadanetes, jubilats i jubilades, tots iunots fent força, travessen el carrer per allà, i fins i tot a Barcelona els han posat algun semàfor amb la imatge de Mortadel·lo o Filemón, Quan tractant-se de vianants millor hi hagués quedat Chiquito de la Calçada amb la seva particular manera de caminar arrossegant els peus, o com Chiquito ja té el seu semàfor a Màlaga, podrien posar la imatge del seu millor imitador, Joe Biden. Res, que entrem en dillums quasi normal, i és una llauna no haver de treballar. A banda d'això, tot va bé, o no!