L’hora és extremadament greu. Les contrarevolucionàries i els i lis contrarevolucionaris han decidit sortir de l’armari. Han deixat d’amagar-se i van a per totes. L’objectiu no és altre que esclafar els avenços conquistats amb tenacitat i sofriment pels ciutadans, ciutadanes i ciutadanis. Membres, membras i membris de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han apunyalat el somni de tants, tantes i tantis pujant al carro del reaccionarisme. Li neguen al català la condició d’eina de construcció d’un món millor per a tots, totes i totis. 


Crèiem que el nostre idioma, juntament amb d’altres, era l’avançada de la igualtat plena en el cosmos. Imaginàvem que amb la nostra llengua posaríem fi a la secular dominació de gènere que la força del mascle testicular havia imposat a la resta d’integrants, integrantes i integrantis de la nostra espècie. Però els indivius, individues i individuis de l’IEC han decidit a traïció dinamitar aquesta sana ambició amb el document que acaben d’aprovar sobre l’ús del llenguatge inclusiu del català. Proposen que ens mantinguem ancorats, ancorades i ancoradis en el parlar i escriure d’extracció fàl·lica i heteropatriarcal. Un retorn al temps de la foscor. 


Adeu al femení genèric dels cupaires. Adeu al totis de la consellera Tània Verge. Adeu al desdoblament obsessiu (ciutadans i ciutadanes) dels nostres representants, representantes i representantis. Adeu als manuals de llenguatge inclusiu d’obligat compliment de les universitats i altres entitats porugues abonades al quedar bé, al ui,ui,ui i al ves què diran.

Pocavergonyes és el que són els de l’IEC. Ambaixadors, ambaixadores i ambaixadoris de l’opressió amagats, amagades i amagadis rere la presumptuosa condició de filòlegs, filòlogues, i filòloguis. Creguts, cregudes i cregudis. Embafats, embafades i embafits d’ego perquè saben com s’han d’utilitzar els pronoms febles i no s’equivoquen mai en un apòstrof o en un accent.

Ens defensarem d’ells, elles i ellis i del seu insultant autoritarisme protofascista. Clar que sí. No ens farà callar el masclisme estructural i androcentrista d’una institució que put a naftalina. Com Els tres mosqueters serem un, una i uni per a tots, totes i totis. Cap agressió pot quedar sense resposta.

Haurem de deixar clar que aquestes, aquests i aquestis sàvies i savis de l’IEC no ens posaran el morrió. La revolució no entén de normatives, ortografies i gramàtiques. Seguirem on érem. Parlant i escrivint com ens roti. Ferms, fermes i fermis en la creença que cada paraula inclusiva és un pas que ens atansa a Ítaca, a base de convertir la llengua en un jeroglífic d’impossible comprensió. Lluitarem colze a colze, colza a colza i colzi a colzi. Identificarem un a un, una a una i uni a uni tots els integrants, integrantes i integrantis de la Secció Filològica de l’IEC. Els afegirem a la llarga llista de carcamals, carcamales i carcamalis que mereixen ser cancel·lats, cancel·lades i cancel·ladis per haver escollit romandre al cantó equivocat de la història. Els guardians, guardianes i guardianis del masclisme estructural no poden sortir-se’n amb total impunitat. No quedarà una canya dreta. L’IEC ha tacat el català. Vol que segueixi sent una eina de dominació colonial de les ments per perpetuar el sotmetiment a l’ideal masculí. Hem perdut una batalla, però guanyarem la guerra. Germans, germanes i germanis, ens criden a la trinxera. Acudim prestos, prestes i prestis. No tenim un minut, minuta o minuti per perdre. Bé, potser una minuta igual sí.  Ha esclatat la contrarevolució - Josep Martí Blanch.