Sent com és una norma d'obligat compliment, i seguint una tradició que fa temps que dura, ara i aquí toca parlar del canvi d'hora, però com l'únic que canvia d'un any a l'altre és la xifra d'estalvi en diners que s'inventen els cagabandúrries de torn, us deixo l'enllaç de l'escrit de fa un munt d'anys (2014) on s'analitzava el tema en profunda profunditat, així si no us interessa no us el llegiu, però si heu de saber que indirectament la culpa del canvi d'hora és de Coldplay.  
Igual que hi ha la Broma infinita de David Foster Wallace, hi ha també la bestiesa infinita del canvi d'hora, que, per cert, a Espanya la va implantar "Paco el de un solo huevo", o com li deia Queipo de Llano: "Paca la culona".   
Quan Lorca va ser assassinat la Falange va publicar nombrosos homenatges». A més d'afegir que José Antonio era amic de Franco –malgrat que tots dos s'odiaven– i de Lorca –fet del qual no hi ha cap prova documental–, el professor Eisenberg afegeix que «hi ha una àmplia evidència» per afirmar que el polític falangista «era bisexual». José Antonio Primo de Rivera, o sigui cosí de Paquirrin.

EL REBESAVI DEL LÍDER DE COLDPLAY EN VA TENIR LA 'CULPA' 
 
 Aquest constructor anglès (Farnham, 10 d'agost de 1856 - Brighton, 4 de març de 1915) va ser qui realment va desenvolupar la idea de Hudson i va impulsar el canvi de l'horari d'estiu al Regne Unit. L'avantpassat del cantant Chris Martin va publicar el 1907 un tractat sobre els avantatges d'avançar 80 minuts els rellotges a l'estiu, i tenir així tardes més llargues, amb més hores de llum, cosa que suposaria un estalvi de 2,5 milions de lliures en despeses d'il·luminació. La seva idea era que els rellotges fossin avançats 20 minuts a les dues de la matinada dels diumenges successius de l'abril, i que fossin endarrerits en la mateixa quantitat els diumenges del setembre. 

Així, el canvi no seria tan brusc. La seva proposta va arribar al Parlament en diverses ocasions, i sempre va ser tombada. No va ser fins a l'esclat de la primera guerra mundial i amb la necessitat d'estalviar carbó que la Gran Bretanya va aplaudir la idea de Willett, que no va arribar a veure el seu somni complert, ja que va morir el 1915.