Ja he parlat en més d'una ocasió de la ximpleria del políticament correcte, o de la correcció política com escriu avui en el seu article Susana Quadrado. I és que tot allò que no estigui ara dins del políticament correcte és titlla sistemàticament de reaccionari. Ho va recordar José Luis Martín en una xerrada amb subscriptors de la vanguardia i, tot i que en el seu cas es referia a l’humor, les seves reflexions valen per a moltíssims altres àmbits professionals, i sobretot el polític.

Diu el dibuixant i historietista, autor de la vinyeta Apunts del Natural a La Vanguardia, que ell era molt més lliure als vuitanta que avui dia. I té més raó que un sant. “Si només és un dibuix!”, se sol lamentar Martín, mentre reconeix que el que provoca aquesta situació és que s’activi una autocensura que no s’hauria d’activar. Tot és una ximpleria.

Hi ha un retorn a la intolerància. I el més sorprenent, afegeix aquest artista, és que aquesta nova, diguem-ne, “inquisició” ve d’una part de l’esquerra que ha identificat, en el seu caldo de cultiu de la incorrecció política, diversos assumptes tabú: feminisme, immigració, clima i un llarg etcètera. 

He portat José Luis Martín a aquest article a propòsit d’una entrevista a la consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya que també va publicar aquest diari diumenge passat. No és que Anna Simó tingui res a veure amb l’humor gràfic. Tot i això, el que va deixar suggerit Simó sí que entronca amb l’autocensura de què parlava Martín.

Preguntada pel motiu dels mals resultats en competències bàsiques dels alumnes catalans i que s’arrosseguen des del 2016, la consellera va apuntar a la “complexitat cultural i social” de Catalunya, la qual cosa va vincular amb la matrícula viva, que permet acollir escolars d’altres territoris o països que s’incorporen amb el curs ja començat.

A Anna Simó se li va entendre tot. Però va ser assenyalar la immigració, fins i tot amb eufemismes, per témer de seguida que per les seves paraules la situessin fora de la correcció política. A la vista hi ha les piruetes verbals que va arribar a fer i les matisacions posteriors. Així i tot, bravo! Per primera vegada, una responsable d’Educació que diu les coses pel seu nom. La realitat a les aules és la que és. Cal diagnosticar-ho, actuar, posar-hi recursos i atenció, i això és als antípodes del que és reaccionari, fins i tot per a l’esquerra. 

Crec que de la mateixa manera que l'expressió "sinvergüensa" s'hauria d'afegir al Diccionari Català, també hi podriem afegir "gilipolles" per aixi poder parlar del que és "gilipollament correcte".