La llegenda explica que Juan Ponce de León, fundador de Puerto Rico i primer europeu a trepitjar territori nord-americà, va partir el 1521 cap a Florida -per segona vegada, la primera va ser el 1513- a la recerca de la font de l'eterna joventut. Segons diuen, havia escoltat que en algun lloc de l'actual 'Estat del Sol' hi havia una font on els indis de tot el continent acudien per rejovenir-se diversos anys. Encara que alguns ho vinculen a un lloc anomenat Warm Mineral Springs, al sud-est d'on ara és la ciutat de Sarasota, els documents oficials de l'època no evidencien cap descobriment sobre això. Heròdot també esmenta una font que rejoveneix de forma màgica al seu tercer llibre de les Històries. En aquest cas, cal remuntar-se fins al segle IV abans de Crist.
La clau de la vida eterna ha estat un dels desitjos de la humanitat en les diferents èpoques i civilitzacions. A mesura que han anat passant els anys, i gràcies a l'increïble desenvolupament de la ciència en els darrers temps, sembla que l'objectiu de viure una infinitat d'anys ja no és tan utòpic com semblava. Sembla que els 'senolítics', uns fàrmacs que es dediquen a destruir cèl·lules mortes, han començat a posicionar-se com els millors candidats per aconseguir-ho. Aquestes cèl·lules mortes són les responsables, a més de l'envelliment, de causar malalties terminals com ara el càncer.
Ja no només es tracta de viure més anys, sinó d'allargar la vida i fer-ho amb una qualitat de vida acceptable. Fins ara, es tenia en compte només el que es coneix com a lifespan. És a dir, la quantitat d'anys que podíem arribar a viure. Recentment, el terme encunyat com a healthspan ha començat a prendre més protagonisme. La traducció literal és “el nombre d'anys que algú viu o pot esperar viure amb una salut raonablement bona”. És aquí on hi ha el veritable repte de la ciència d'avui.
"La primera persona que es prengui una pastilla per envellir menys ja ha nascut". Aquestes paraules són de Salvador Macip, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i catedràtic de medicina molecular per la Universitat de Leicester. Ens atén des del seu despatx al Regne Unit, on combina part de la seva activitat de recerca amb la direcció i la coordinació dels estudis de màster i doctorat a Barcelona. Tot i que els estudis sobre l'efectivitat dels senolítics encara es troben en una fase molt inicial, Macip afirma que la carrera per trobar un fàrmac que minori l'envelliment ja ha començat. I estem més a prop del que pensem.
El 2011 ja es va demostrar que els 'senolítics' tenien efectes antiedat en ratolins. Això sí: eren animals modificats genèticament. “En els humans encara no podem fer modificacions genètiques, per la qual cosa la solució rau a trobar un fàrmac prou avançat perquè tingui un efecte similar al cos”, diu Macip.
A la pregunta de si creu que serem capaços de viure molt més a curt termini, el director dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) assegura que “si aconseguim desenvolupar aquests fàrmacs de manera òptima, no és gens desgavellat pensar que algú podria arribar a viure fins als 130 o 140 anys amb una salut raonable”.
A més de l'èxit dels animals modificats genèticament, les primeres proves amb fàrmacs en aquests mateixos animals van ser un èxit. L'equip d'investigadors dirigits per James Kirkland, de la prestigiosa Maig Clinic (Rochester, Mineàpolis), va veure com els ratolins a què se'ls subministrava el fàrmac vivien fins a un 36% més en comparació amb els que no ho rebien, i amb una qualitat de vida més que acceptable. Es tracta dels fàrmacs dasatinib i quercetin. Segons apunta Macip, ara com ara, “en humans només es recepten en combinació amb altres tractaments contra el càncer”. Els efectes secundaris, a més, encara són massa agressius. - Marc Solanes a la vanguardia.com
Seguramente es para dar alegría a los suscriptores del periódico, donde abundan los mayores de edad. Los ensayos con ratones, que han de ser especiales de laboratorio(no sirve cualquier ratón),se han de criar para esa función, son caros. Se puede hacer estudios en tejidos ,para efectos secundarios previos, pero ya en órganos ,como que no funciona. Siempre hay efectos secundarios curiosos, que se aprovechan para este tipo de noticias.
Si ya no hay dinero, para pagar nuestras pensiones, imagínate si algunos llegaran a 140 años, es para partirse de risa. Ahora, algunos(sobretodo algunas, porque son más fuertes),están llegando a noventa y algo, ya debemos conformarnos.
Saluditos cordiales
No, hace ya tiempo que Salvador Macip comentó el tema. llevan ya tiempo trabajando en Leicester en este asunto de la longevidad, de la buena longevidad, Macip es de los blogueros más veteranos y un gran comunicador. Por cierto, es de Blanes, aunque lleva ya años en la Universidad de Leicester.
Saludazos.
Cuando nos muramos, con todos los conservantes que tenemos duraremos mucho más. Vamos a ser unos cadáveres magníficos.
Un saludo
No es broma, ya se ha comprobado esto que dices, pero el estudio va de vivos no de muertos.
Yo conozco quién cuando lo lleven al crematorio, no parará de arder durante un par de semanas, de la cantidad de alcohol que lleva en el cuerpo.
Salut
Et vens a referir al perquè de tot plegat?.
Salut.
Porque el whisky va más barato que el agua en según que áreas de la península. Y no es broma.
Deu ser a les Illes Canàries, dic jo.
Amb el preu que tenen els bolquers, crec que no és gaire prudent anar estirant el final de la vida. Estaria bé, si la poguessin estirar pel mig, més o menys per la tercera dècada, però no, no se'ls acudeix. I així de pas van alimentant la indústria farmacèutica. Son una colla de sapastres 😂
No RICARD, conec en Macip i és un tipus seriós i rigorós. Ja fa temps que treballa en aquest tema a la Universitat de Leicester. A més és Gironí, de Blanes.
Era en pla conyeta, Francesc.
ok.
En això estem, sí! Entre tots esbrinarem si això dels senolítics funciona o no en humans, però caldrà una mica de paciència. Jo soc optimista. Però també hi ha altres vies. Un altre dia parlem dels senobloquejadors... :)
Gràcies, Salvador per la tasca que esteu desenvolupant, però amb mi ja no arribaràs a temps. I sobretot gràcies per comunicar tan bé com ho fas tu, car és molt important. A vegades hi ha científics molt bons que no saben comunicar, i la comunicació ho és i molt d'important, sobretot si és didàctica.