Avui és 20-N. A la vista dels darrers esdeveniments, segur que se celebrarà més que en anys anteriors, en què, només, ho feien uns quants nostàlgics del règim. Però la competència és molt dura amb altres celebracions de la mateixa data. Ho saben bé els celebrants del nostre Onze de Setembre, que ha de competir amb altres desgràcies com el magnicidi d'Allende a Xile o els atemptats de les Torres Bessones a Nova York. En el cas del 20-N, la construcció del relat té un pecat original. Segons l'historiador Ricardo de la Cierva, ministre de Cultura amb Suárez, el dictador feixista Francisco Franco va morir el 19-N, però van allargar les constants vitals fins a la matinada perquè la data coincidís amb la mort de José Antonio Primo de Rivera, afusellat el 20-N de 1936 i transformat en màrtir útil per a la propaganda del règim.

Les ironies de l'atzar habiten el calendari i el 20-N també es pot rememorar la mort violenta del líder anarquista Buenaventura Durruti, assassinat el mateix dia que van afusellar José Antonio. El 20 de novembre és també l'aniversari de l'assassinat dels polítics nacionalistes bascos Santiago Brouard, assassinat el 1984, i Josu Muguruza, assassinat el 1989. En tots dos casos es creu que la data del crim va ser escollida simbòlicament per fer- coincidir amb el 20N. El de Brouard va ser obra del GAL, però en el cas de Muguruza no es va poder demostrar aquesta connexió.

Al principi de la transició, tal com avui, eren freqüents les celebracions de simpatitzants del franquisme. Molts ajuntaments democràtics van canviar el nom dels carrers dedicats al 20-N. A Rubí, l'actual carrer de Francesc Layret es deia 20 de novembre. En canvi, les ciutats mexicanes són plenes de carrers dedicats a aquesta data. N'hi ha a Oaxaca, Morelia, Durango, Veracruz. Abans que s'esvalotin els nostàlgics del franquisme que avui ocupin els carrers haurien de saber que commemoren l'inici de la revolució mexicana contra la dictadura de Porfirio Díaz. - lavanguardia.com