EL NEN DEL BRAÇ TRENCAT


Nabi Saleh és un petit poble palestí situat 20 quilòmetres al nord-oest de Ramal·la, a Cisjordània, territori palestí ocupat per Israel des del 1967. Té uns 550 veïns, pocs, però lluitadors. Des del desembre del 2009 es manifesten cada divendres contra el robatori de les seves terres i d'una de les principals fonts d'aigua que els proveïen, Ein al-Qaws, que fa gairebé sis anys que està en mans dels colons jueus de l'assentament de Halamish, a prop de Nabi Sale.

Els habitants d'aquesta localitat es van sumar llavors a la resistència no violenta iniciada pel poble de Bil'in contra l'ocupació israeliana de Palestina i la construcció del mur que Israel va aixecar a Cisjordània i que els prenia una part de les seves terres. Cada divendres, després de l'oració a la mesquita, desenes de persones de Nabi Saleh marxen des del seu poble cap a la font confiscada pels colons sense aconseguir-ho perquè l'Exèrcit israelià els ho impedeix. En les manifestacions tenen un paper important les dones i els nens.

Les protestes dels veïns de Nabi Saleh passen sense pena ni glòria des de fa temps, però aquesta setmana han tornat a tenir espai als mitjans de comunicació per unes fotografies i un vídeo que han fet la volta al món.

Les imatges mostren el brutal intent d'arrest d'un nen palestí d'11 anys amb el braç enguixat, Mohammad Tamimi, per part d'un soldat israelià. En un vídeo gravat per Bilal Tamimi, un periodista palestí de la zona, es veu el soldat perseguint Mohammad darrere d'un turó. El militar l'agafa i li empeny el cap contra una roca. Després, se li asseu sobre les cames per evitar que es mogui.

Algunes persones comencen a cridar: «És un nen petit»; «Té el braç trencat». Llavors, la mare de Mohammad, Nariman, el seu pare, Basem, la seva tia Nawal, i la seva germana Ahed arriben al costat del soldat amb altres activistes. Les dones i la nena agafen el soldat pel cap i els braços, ell agafa Ahed pel coll i aquesta li mossega la mà. La lluita, que alguns diaris israelians qualifiquen d'«agressió» i «atac» al soldat, acaba amb l'arribada d'un altre militar israelià que s'emporta el seu company. Abans de marxar, el soldat llança una granada atordidora.

Segons un portaveu de l'Exèrcit israelià, divendres a Nabi Saleh es van produir «disturbis violents de la pau a Nabi Saleh en què palestins van llançar pedres a les Forces de Defensa d'Israel que eren al lloc. El jove fotografiat va ser identificat com un llançador de pedres i per això es va decidir detenir-lo».

«En el moment de l'arrest, es va iniciar una provocació violenta per part d'un nombre de palestins, entre ells dones i nens. Després de l'altercat violent, el cap (de l'operació) va decidir no continuar amb la detenció», va afegir el portaveu de l'Exèrcit, i va indicar que el soldat va patir ferides lleus.

Dret a resistir - La mare de Mohammad, Nariman, i altres testimonis asseguren que Mohammad no llançava pedres quan el soldat israelià el va anar a buscar. «Mohammad observava els enfrontaments entre l'Exèrcit i els nois, ell no tirava pedres, s'havia trencat el braç dies abans i estava espantat, però un soldat el va començar a perseguir», explica Nariman Tamimi a EL PERIÓDICO. «Per un altre costat, tenim dret a llançar-los pedres, a resistir. Els soldats són a la nostra terra, no és seva, ens estan ocupant, ¿i no podem fer-los fora de casa nostra?», es pregunta Nariman.

«L'ocupació israeliana és diària, hi ha arrestos cada dia, els colons fan el que volen, van cremar viu un nen -a Duma, Cisjordània-, després va morir el seu pare també i els israelians encara no han pogut trobar el culpable»

Mohammad és a casa, però la seva família tem que en algun moment arribin els soldats a detenirlo. No va patir ferides, però va anar a l'hospital amb els seus pares, la seva germana i altres familiars. A Ahed «la van picar amb una arma i el seu germà de nou anys va resultar ferit per una bala de goma», explica Nariman a ELPERIODICO.CAT
No sé vosaltres, pero el vídeo em crea dubtes de la seva autenticitat, es podria tractar d'un muntatge, clar que el varen publicar la majoria de mitjans i el Periódico. Per cert, aquest article es del 2015, no d'ahir o la setmana passada, vol dir que l'Estat terrorista i genocida d'Israel fa ja temps que està fora de la llei, i és gracies a la contemplació d'occident que actua amb aquesta impunitat. Maleïts sian.

Publica un comentari a l'entrada

11 Comentaris

  1. Me has de permitir que dude del video, pero ojo, no dudo de que hay hechos como este que no los he visto y si se han producido.
    Y a lo que vamos: En cualquier ejército nos encontramos con soldados de cualquier tipo. Seguro que hay soldados que lo vieron y miraron para otro lado, y otros como el de la foto, que se sentó encima de él como si fuera un objeto sin importarle la edad.
    ¿Qué quiero decir? que en cada uno de nosotros anidan mil cosas que desconocemos, y en el de este soldado anida la maldad.
    Y en regla general, que lo que está sucediendo es completamente anormal, porque tal como dijo Borrell: "Hasta dentro de las guerras hay límites".
    Salut

    ResponElimina
  2. Y añado esto, que por lo que parece se han cogido de filmaciones grabadas:
    https://www.lavanguardia.com/internacional/20231129/9414024/vivo-israel-muestra-imagenes-editar-matanza-hamas.html
    ¿Qué podemos esperar? es mí pregunta, porque repito lo de Borrell, y esta vez a la otra parte: "Hasta dentro de la guerra hay límites"

    ResponElimina
  3. Jo crec que actualment ja no hi ha límits a les guerres. El vídeo, no ho sé, en volten dues versions més. El problema rau es que ja no sabem quines imatges (d'uns i altres) són reals o manipulades. Però els més de 3000 nens assassinats a Gaza per Israel si són reals, si són veritat, si són una vergonya, i no sé si es podia haver evitat.

    Salut

    ResponElimina
  4. A mi me da igual si el video está manipulado, excluido de un contexto más amplio o lo que sea. Tengo muy claro quienes son los malos en este asunto, aunque no eximo al otro bando de ser bastante torpes.
    Hace muchos años, en un conflicto anterior, cuando YouTube empezaba a popularizarse, pude ver un video de unos soldados israelís machando brazo y piernas de unos muchachos "atados" en el suelo. Tengo metidos los gritos de dolor en el centro del cerebro. No digo más.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Machacando significa golpeando una y otra vez sistemáticamente todas las extremidades. (Por si no había quedado suficientemente claro)

      Elimina
    2. Ve de vell aquesta barbàrie, i de vídeos n'hi ha tants com vulguis, pocs de Hamas i molts, molts d'Israel.

      Elimina
  5. La barbarie humana existe en todos los bandos, en todos los conflictos y desde luego los niños siempre son víctimas. Sea o no cierto el hecho que comentas, porque tb es cierto que cada vez es menos fiable la prensa, sea del color y lugar que sea, lo que es indiscutible es que el comportamiento que tiene ISRAEL, desde siempre, pero ahora más que nunca, es de absoluta desproporción, constante abuso y al margen de cómo ha empezado este conflicto - ahora- nadie tiene derecho a arrasar un pueblo, ni para garantizar su seguridad, ni por ningún motivo y eso es lo que está sucediendo, un día y otro... ISRAEL se arroga el derecho a defenderse de la agresión sufrida, devastando a todo un pueblo y sin embargo estas personas, a las que ellos dejan sin sus casas y tierras, les tiran unas piedras para que se vayan..¡ ya ves tú qué agresión más horrenda! y ¿ no?.. Este mundo va mal, muy mal : )

    Abrazo fuerte!

    PD
    Traduzca por donde traduzca debo copiar, pegar, volver a copiar y comentar... como además no son entradas cortas a veces espero a tener tiempo para todo el proceso.. siento no saber castalán, pero estoy mejorando mucho .. ya casi , casi lo entiendo por encima : )

    ResponElimina
  6. Si te he puesto el traductor y todo Maria, a banda que tienes el mismo artículo en el blog en castellano, ahí ya http://www.helenasubirats.blogspot.com

    En el traductor quería poner; TRADUCTOR PARA MARÍA, pero me dije igual se molesta y yo no quiero que esto suceda.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajaja jo! graacias, no me hubiera molestado, al contraio ¡vaya honor!.. te pormeto que terminaré aprendiendo catalán, palabra! Sabes que a veces entro en el blog en Castellano, pero a veces ahí van más atrasadas las entradas que en este. Me ocurre como cuando llegas a tomarte un café a esas cafeterías que a veces abren a una hora y a veces a otra, al final ya no vas por no encontrártelo cerrado ... y me vengo aquí a traducir o fuera, porque al final hay que cortar y pegar igual. De corazón mil gracias!!

      Una abraçada forta!!

      Elimina
    2. Por cierto, te juro que estoy cegata perdida pero ahora en tu traductor no encuentro el catalán jajaja se están confabulando los dioses en mi contra.. pero tranquilo, no desistiré jajaja

      Elimina
  7. No está el traductor a catalán, pero el que a ti té interesa, que es el español, lo tienes el primero de todos.

    Un abrazo

    ResponElimina