Probablement a la majoria de les persones no els soni la data del 9 de gener del 2007, però aquell dia ha tingut una forta influència en les nostres vides. Fins aquell moment, els telèfons estaven plens de tecles, les fotos es veien de pena, les aplicacions amb prou feines servien de res i accedir a internet tampoc no tenia sentit, perquè l'experiència era dolenta. Així que el que feien principalment els mòbils eren les trucades telefòniques, la seva funció primigènia. Però aquella jornada, al Moscone Center de San Francisco, Steve Jobs va pujar a l'escenari i abans d'ensenyar el primer iPhone va mostrar una imatge de quatre models que es venien en aquell moment: Motorola Moto Q, BlackBerry Pearl, Palm Treo i Nokia E62. Semblaven antigalles. “Avui Apple reinventarà el telèfon”, va afirmar. I tenia raó.

Companyies com Google, que va reorientar el seu projecte de sistema operatiu Android per fer-ho semblant al de l'iPhone (iOS) i el va llançar un any després, juntament amb Samsung, que va fer una forta aposta amb els seus mòbils Galaxy, van capgirar el mercat. En menys de dos anys, la quota mundial que tenia Symbian, el sistema operatiu que feien servir els Nokia, era del 48,8%, la d'iOS d'un 10,5% i la d'Android de només un 1,6%. El 2013, la d'Android era del 74,4%, la d'iOS del 17,8% i Symbian ja agonitzava amb un 0,7%. Però aquests mòbils simples no van morir mai del tot.

Van continuar vius. Sustentats principalment per la bretxa digital que afecta persones grans que no es van adaptar als smartphones amb els seus ecosistemes sincronitzats, aplicacions, internet i comunicacions avançades. Els mòbils només per fer trucades han continuat existint i ara hi ha qui es planteja el seu ús també com a alternativa per no donar un terminal intel·ligent als més joves, encara que és probable que aquests rebutgin utilitzar un dispositiu tan bàsic per l'estigma que pot marcar dins de grups d'amics, tan importants per als adolescents.

L'aparent tornada als telèfons ximples —denominació en contraposició als terminals més moderns, intel·ligents— ve, com molts altres corrents socials dels Estats Units, on s'ha detectat un doble moviment que afecta la Generació Z –els nascuts entre el 1995 i el 2010–. D'una banda, un corrent de nostàlgia per l'estètica i els productes dels anys 2000, ja considerats a la categoria retro .

D'altra banda, la consciència sobre alguns dels efectes no desitjats de l'ús dels smartphones, com els atacs a la privadesa, l'addicció a les xarxes socials i fins i tot els efectes de la llum blava de les pantalles per a la salut. Tot això hauria portat un grup minoritari de joves a buscar telèfons més senzills que els ordinadors de butxaca on s'han convertit els smartphones.

Als Estats Units, els principals fabricants del mercat són la companyia xinesa TCL, amb un 43% del mercat d'aquest sector segons la consultora Counterpoint, i la finlandesa HMD, llicenciatària de la llegendària Nokia, que arriba a una quota del 26% i que assegura que ha registrat a l'últim exercici un creixement del 5% de vendes d'aquest tipus de mòbils. Tot i aquesta aparent resurrecció, aquests dispositius només representen un 2% de les vendes totals de telèfons en aquest país.

Personatges famosos i influencers contribueixen a publicitar models anomenats clàssics. Nokia és un dels impulsors daquest moviment nostàlgic. La companyia de Finlàndia va anar al Mobile World Congress de Barcelona de l'any 2017 amb diverses novetats en telèfons intel·ligents, però el que es va destacar a la premsa de tot el món és que havia reinterpretat un dels seus antics models de més èxit, el 3310 un mòbil que per a molts dels seus propietaris fa 15 anys tenia fama de ser indestructible”, amb formes i tecnologies actualitzades. Avui segueix a la venda. No necessita actualitzacions anuals com les que impulsen els fabricants amb els telèfons intel·ligents.

L'evocació de Nokia va funcionar i avui la marca té disponibles al seu catàleg una trentena de models que en anglès es consideren “funcionals” (feature phones), però que en espanyol s'anomenen “clàssics”, una paraula de la qual se sol abusar per no dir “antic”, encara que en aquest cas s'utilitza per explotar l'efecte nostàlgic als consumidors. En realitat, aquests telèfons no són avui tan ximples, perquè per adaptar-se a les necessitats dels seus clients –fins fa poc, un públic de més edat–, han incorporat algunes funcionalitats dels smartphones, com ara la connectivitat NFC, 4G, l'app de WhatsApp i fins i tot alguna xarxa social com Facebook.

El moviment nostàlgic també s'ha vist reforçat per una nova tecnologia, la dels mòbils plegables, que han permès tornar a un format semblant als “de petxina”. L'evocació del passat també és una estratègia de vendes. En el cas dels mòbils funcionals, recorden una època de les comunicacions mòbils en què les coses no només eren més senzilles, sinó que també tenien menys riscos.

L'any passat, gairebé el 80% de les vendes dels telèfons clàssics es va produir a 2022 països del Pròxim Orient, l'Àfrica i l'Índia, per la qual cosa es tracta d'un tipus de dispositiu que, d'una manera o altra seguirà viu al mercat. El repte d'algunes de les marques que els fabriquen és expandir-se a Amèrica i Europa, on ara tenen una presència testimonial.

Per això, comencen a comptar amb personatges que poden despertar aquests nous mercats. El gener passat, la cantant Camila Cabello, va publicar un tuit amb quatre fotos en què mostrava un terminal de telèfon clàssic plegable de TCL. “M'apunto a la revolució del telèfon plegable. Potser pugui escriure la cançó principal”, va escriure l'artista en una clara acció publicitària –amb fotos cuidades en què es veia molt bé el terminal– que va atreure milers dels seguidors.

Les persones que opten per aquest tipus de telèfons afirmen sentir-se feliços per recuperar una cosa tan bàsica com la conversa. Els smartphones permeten centenars de connexions diàries, però gairebé totes a través de missatges de text. Canviar un telèfon intel·ligent per un telèfon bàsic implica també canviar els missatges per les trucades. Una cosa estranya entre els més joves, els Z (l'edat dels quals és compresa entre els 15 i els 22 anys), que han estat descrits com la generació muda per la seva falta de capacitat per al diàleg. Cal recordar que quan Steve Jobs va presentar el primer iPhone va descriure més de 50 característiques de l'aparell. L'última era fer trucades.