El malestar per l'amnistia i la preocupació per l'estat de dret no tenen res a fer davant el torró, els massapans i els sopars familiars que ens tornen als sabors de la infància - Antón Losada. Qui va prendre la decisió de celebrar les festes de Nadal i l'arribada del nou any durant l'última setmana de desembre, segurament va pensar llavors que era una bona idea. Cal començar a dir-ho clar. O es va equivocar o va actuar de mala fe. A més d'atemptar arterament contra alguns dels principis i drets fonamentals que blinda la nostra carta magna, com el principi que la Constitució diu el que digui el Partit Popular que diu, o el dret dels votants de dretes a governar sempre els seus. La pregunta a hores d'ara sembla òbvia: On són el jutge García Castellón i les seves actuacions bojos quan realment se'ls necessita? ¿Ningú investigarà qui va posar el Nadal al mig a benefici de l'autòcrata Pedro Sánchez?

Ara que anàvem llançats i ja havíem enxampat el ritm d'anar de manifestació, missa i aperitiu cada cap de setmana, es distraurà la voluntat sobirana del poble espanyol amb una mula, un bou i una família d'immigrants ocupant impunement un estable, gràcies a les lleis confiscatòries del govern de l'home del riure que hauria d'analitzar un patòleg a Antena3; que és allò seriós i el científic i la millor garantia per a la qualitat de la nostra democràcia.

El Nadal s'ha convertit en la gran amenaça per als plans del PP i Déu escriu amb línies tortes, però no tant. El maligne no ha de caminar lluny. De les estratagemes de Vox no en parlem perquè ja és igual. Ells envestien ia veure què cau; aquí no hi ha festes de guardar. Núñez Feijóo té marcada en vermell una data al calendari: el 9 de juny, les eleccions europees. La clau de volta de la seva estratègia passa per convertir-les en el referèndum definitiu sobre el sanxisme i obtenir una victòria tan incontestable que torni a forçar, com ja va passar al maig, un avançament electoral.

Pel camí a aquest nou i gloriós clarejar, quan es restitueixi la justícia a la terra i governi qui quedi primer en les votacions, com a Eurovisió, els populars compten amb revalidar amb claredat la majoria absoluta en els comicis de Galícia –convertits en una teràpia massiva sobre el mal que han tractat el nostre Alberto a Madrid– i obtenir un resultat suficient a les eleccions basques per convertir-se en àrbitres de la seva governabilitat.

L'èxit de la singladura depèn que el PP pugui mantenir la corba de la tensió alta en forma de serra. No hi pot haver valls i baixades sostingudes en el temps. Només pics de tensió alts i cridaners i descensos suaus i curts. El Black Friday o el pont de la santíssima Constitució suposen un inconvenient, però només duren un dia o dos; es pot gestionar. En canvi, el maleït nadal sembla que no s'acaba mai. La baralla nacional per veure qui posa l'arbre nadalenc més alt acabarà fent-ho malbé tot. Els ve fatal.

Primer, perquè el malestar per l'amnistia i la preocupació per l'estat de dret i l'imperi de la llei no tenen res a fer, fins i tot entre els seus, davant del torró i els massapans, aquests sopars familiars que ens tornen als sabors de la infància i el cava, que serà català, però tampoc no cal arribar a aquest extrem de sectarisme. Som patriotes però no idiotes. Segon, perquè ningú trenca una relació per Nadal, menys un govern; que aquí tots ens hem criat amb les comèdies romàntiques de Nora Ephron.

Per al?esquerra, en canvi, la imminència de les festes suposa la millor notícia. Després de la bajona d'un nou Executiu basat en el vell principi lampedusià de canviar-ho tot perquè tot segueixi igual, les nadales semblen l'aposta més segura per navegar el que ve. Tampoc ajuda aquesta argúcia infantil de parlar tan poc com sigui possible de l'elefant de l'amnistia a veure si se'n va sol i esplaiar-se amb l'agenda social. La tesi socialista del mal menor valida la tesi popular. Ve a reconèixer que l'amnistia és efectivament una cosa dolenta, però mireu quantes coses bones podrem fer a canvi.

Quan tornem amb dos o tres quilos de més, aclaparats pel rebombori d'haver d'anar a canviar el regal que ens fartem d'avisar que no volíem, la tramitació de la llei d'amnistia serà el suport de l'esperança que encoratja els estrategs populars . Però caldrà veure si els debats parlamentaris, per molt encesos o tavernaris que poguessin resultar, serveixen com a espurna capaç de tornar a arrestar al carrer la flama sagrada de la llibertat. Que la força de la sobirania nacional us acompanyi.